El 28 de març de 1812, dissabte sant, amb la comarca ocupada pels francesos, l’arrova de farina de blat valia 22 pessetes, la de panís 20 i l’ordinària anava a 15 pessetes. Una vertadera exageració.
El día 2 d’abril, l’arrova de farina de blat ja havia pujat en Dénia a 28 pesetes i la de panís a 22. El cronista continuava: “la libra de pan de trigo a 5 c y la de dacsa a 24 dineros, los pobres no comían pan, sólo hierbas cosidas sin aceite, garrofas y salvado cosido.” El dia 8 de maig “la libra de pan de paniso hiva 60 dinero y habia muy poco, de trigo no habia, ni harina de uno y de otro, las gentes pobres comian salvado cosido con sal, fuese de paniso o de trigo… y cortezas o bainas de habas que cogían y algunos hiban a hurtarlas donde podían a los havares… Las algarrobas se vendían a 16 dineros la libra” El dia 13 de maig l’arrova de blat anava a 60 pestes, la de panís a 26, la de sivada a 20. El dia 26 es pagava la lliura de pà de blat a “una peseta y un sueldo”. A primers de juny “se puso el trigo a 30 £, la harina 10 pts, la de cevada 12 £ y el panizo a 6 pts”.
Cites:
42-1812 Març. Es dispara el preu dels aliments
El Llobarro. Anales de Denia y su comarca. Mosen Francisco Palau Diego. Edit. Marina Alta Pedreguer 1983
Pag. 145-146, 148-149