Per juliol de 1813, el Castell de Dénia, encara en mans dels francesos, es trobava pràcticament rodejat per mar i terra. En la mar era estrany el dia que algun navili de la flota anglesa no es deixara veure o no disparara alguna canonada sobre la ciutat i el castell. I per terra els guerrillers assetjaven diàriament amb tirs de fuselleria.
El Castell es trobava pràcticament aïllat ja que el Comandant guerriller havia ordenat que tots els paisans isqueren de Dénia i que ningú entrara res de menjar ni beure a la ciutat.
La tropa francesa, preparant-se per al setge, havia mort tots els bous i carners que tenien al castell i els havien salat.
Tirs d’un costat i canonades de l’altre era el dia a dia, sense excepció, a un costat i a l’altre de les muralles del Castell de Dénia… fins que van arribar les festes de Sant Jaume.
El dia 24 de juliol es va establir una calma absoluta al voltant de les muralles perquè els guerrillers se’n van anar a les festes d’Ondara. El mateix compten les cròniques del dia 27, quan a les festes d’Ondara es van ajuntar les de Xàbia. Els guerrillers d’Ondara i Xàbia es van prendre el dia lliure.
El dia 27 es van reprendre els tirs i les canonades.
I el mateix va ocórrer el dia 28 d’octubre, quan ja envoltada Dénia per l’exèrcit espanyol, se’n van anar tots els oficials a la Fira d’Ondara.
Cites:
43-1813 Juliol y Octubre. Guerra del Francés. Guerrillers van a les festes d’Ondara i Xàbia. Fira d’Ondara
El Llobarro. Anales de Denia y su comarca. Mosen Francisco Palau Diego. Edit. Marina Alta Pedreguer 1983
Pag. 180, 198