Els Anuaris de comerciants no sols es limiten a publicar un llistat de botigues i indústries del poble, sinó que, a més, donen informació de la forma de vida i visibilitzen traços de les prioritats existencials dels nostres avantpassats.
Ens queden uns pocs Anuaris per publicar, alguns amb xicotetes diferències en el seu contingut, però el seu valor històric deixa de fora dubta la necessitat de donar-los a conéixer.
Hui publiquem el de 1881. Han transcorregut 142 anys, però, si ens fixem una mica, trobarem a alguns dels pares dels nostres avis o dels nostres besavis.
El Verger en 1881 ja estava catalogat com a Vila (a diferència de Lloc) i tenia 1.470 habitants. El seu alcalde era José Llorens, el seu jutge Vicente Femenía, el seu fiscal Pascual Llopis i el seu secretari (de l’Ajuntament i del Jutjat) Gabriel Viñez.
El rector era Manuel Mínguez Pina i els mestres Rafael Navarro Martínez i Rosa Pastor.
Els amos dels molins d’oli eren Vicente Doménech Mut, Juan Ferrando i Joaquín Rodríguez Pérez.
El alpargatero era Carlos Roselló i els fusters José Cabrera, José Doménech, Vicente Doménech, Enrique Ferrer, Antonio Morell, Francisco Morell I Gregorio Sesi Torrens.
Els cirurgians eren Vicente Belda (possiblement pare de Beldita, el famós torero del Verger), Joaquín Muñoz i Vicente Roselló. La professió de cirurgià en aquella època no tenía molt a veure amb l’actual: el cirurgià d’un poble igual t’arrancava un queixal que et tallava un braç gangrenat o t’afaitava la barba.
Sota l’ostentós epígraf Fruites del país (suposadament corredors de fruites) apareixien Vicente Carpi, Antonio Femenía i Antonio López Cardona.
El guarnicionero era José Segarra i el responsable del molí de farina era Félix Ripoll.
Els ferrers eren José Mengual i Francisco Sivera.
El Verger ja tenia en aquella època dos metges: un era el famós José Muñoz i l’altre Vicente Femenía.
Les merceries estaven al càrrec de Vicent Cano, Pascual Llopis, Pedro Juan Moncho i Salvador Moncho.
Dues barberies tenia el poble: una la de Carlos Roselló i l’altra regentada per José Segarra.
En el sector dels posadors apareixen Matías Cabrera (avantpassat meu), Vicente Femenía i Antonio Rodríguez. Cal no oblidar que l’abundància de posades en aquella data no era gens innocent: el projecte de ferrocarril des de Gandia a Dénia estava en curs (s’inauguraria en 1884) i El Verger es transformaria en un centre logístic de primer ordre, on els viatgers i els comerciants de les valls interiors del Segaría i del Girona i dels pobles de les Marines i de la mateixa Alacant, pernoctarien al Verger per a agafar el tren en direcció a València.
Teníem dos sabaters, Pascual Marí i José Sirera.
Entre les comadrones (Professores en parts) apareixen Joaquina Giner i Rosa Herrada.
I finalment, sota el mal dissimulat títol de Vins i licors (suposem que eren les tavernes i casinos) l’anuari anuncia com a responsables a José Catalá, Vicente Chesa, Nicolás Femenía, Vicente Femenía i a Salvador Tomás el Vell.
Cites: 240. 1881 El Verger. Anuari de comerciants