Al juliol de 1886 ja s’apreciava certa crisi pasera.
La premsa informava que la pansa d’altres països estava llevant quota de mercat a la nostra. En concret el periodista es referia a la pansa de Eleme i Chesme, les quals, encara que de menor qualitat que les nostres es prestaven a millors operacions, ja que eren molt més barates (suposem que era pansa turca).
En concret, els preus que cotitzaven la pansa de Pedreguer de primera eren a 34 el quintal, i la Selected d’Ondara a 38, mentre la de Eleme i Chesme ho feia a 30.
De fet, a la vista dels baixos preus de la pansa, alguns llauradors ja havien reconvertit les seues vinyes per a la producció de raïm en fresc. El 22 de juliol arribava el primer vaixell al Port de Dénia per a carregar aquest tipus de raïm per a portar-lo a Londres, on es pagava a 10 reals l’arrova. I el dia 30 tres vapors conduïen des de Dénia aquest raïm als ports anglesos. L’11 d’agost ja eren 5 els vaixells (segons la premsa) que havien transportat des de Dénia 13.684 barrils de raïm als ports de Londres i Liverpool. I a més, s’havien carregat 1.442 caixes com a “envàs de prova”.
Altres llauradors ja havien començat a produir raïm per a vi, pagant-se fins a 8 reals per arrova. Una publicació de novembre afirmava que un llaurador de Xàbia havia aconseguit un vi superior, de 16 graus, “amb la particularitat que cada fanecada li havia produït més de 120 cànters, sense que els ceps es troben encara en el seu apogeu”. Per aquest mes de novembre es notava bastant moviment en el Port de Dénia degut a l’exportació de “bocoyes” de vi.
El 17 d’agost un nou article anunciava l’arribada a Londres del vapor Lope de Vega, que procedent de Dénia, descarregaria 4.500 barrils de raïm de moscatell dels nostres camps de la Marina Alta.
Sobre finals d’agost hi havia 7 vapors esperant càrrega de pansa en el Port de Dénia, ja que no hi havia la suficient en condicions d’embarque. El preu que corria en aquells moments era de 25 pessetes els 50 Kg.
Amb l’arribada de setembre es va produir una aturada ja que els comerciants no admetien pansa a més de 90 reals el quintal i es preveia que els preus baixarien fins per davall de 20 pessetes el quintal. Tanta era la confusió que es van suspendre les compres, tancant molts dels magatzems en negar-se a comprar a cap preu. L’exportació superava a principis d’octubre els 11.363.200 Quilograms i els preus es mantenien entre 70 a 90 reals, segons classe, encara que alguns llauradors estaven intentant els embarques pel seu propi compte i risc.
A mitjan octubre el preu oscil·lava entre les 12 i les 22,5 ptes el quintal.
Amb l’arribada de novembre es va aguditzar tant la crisi en el mercat de la pansa que la premsa publicava que “un veí que es va atrevir a fer algunes compres i embarcar pel seu compte, va morir de sobte en rebre una carta de Londres en la qual li participaven la perduda patida per haver-se hagut de vendre a menys de la meitat del preu que li va costar”.
Molts altres llauradors mantenien la pansa emmagatzemada per no voler vendre-la a tan baixos preus.
A mediats de novembre s’havien exportats 22.279.400 Kg de pansa.
Encara en investigació Cites:
91- 1886. L’exportació de la pansa