El Verger i l’expulsió dels moriscos
El Verger i l’expusió dels moriscos
El vídeo tracta sobre la expulsió dels moriscs del Verger i els seus voltants a principis del segle XVI. S’esmenten les raons de l’expulsió, destacant el canvi d’opinió del Duc de Lerma, vàlid del rei d’Espanya i senyor del Verger, com a causa decisiva [00:28].
- Decret d’expulsió: Es va publicar el 22 de setembre de 1609 [01:01].
- Reaccions diverses:
- Molts moriscs ho van assumir amb resignació, alguns pensant que seria un exili temporal [01:09].
- Altres, com els de Pego, Valls de Gallinera, Laguar, Ebo, Guadalest i Xaló, es van rebel·lar, patint una massacre a les serres de Laguar on van morir més de 3.000 persones [01:18, 01:27].
- Els moriscs dels pobles més propers a la costa, com El Verger, es van embarcar pacíficament el 17 d’octubre de 1609 des del port de Dénia [01:36, 01:47].
- Destinació i conseqüències:
- La història de Jaume: S’explica la història d’un nen morisc anomenat Jaume, la mare del qual el va posar de criat al palau del marquès per intentar salvar-lo de l’expulsió [02:20]. Jaume va ser un dels pocs moriscs que van quedar al Regne de València [02:36].
- El Verger buit: El poble va quedar gairebé desert, amb només unes poques cases ocupades per cristians vells nouvinguts [02:46, 07:27].
- Rebel·lions i repressió: Es detalla la revolta dels moriscs de Xaló i altres pobles, i la dura repressió per part de les forces cristianes, que va incloure la mort de molts moriscs i l’esclavatge de dones i nens [09:56, 11:05].
- Llegat: Encara que els moriscs expulsats van conservar la memòria de casa seva i l’esperança de tornar, això mai no va passar [11:56]. Els que es van quedar es van integrar a la societat cristiana, però la seva ascendència morisca va quedar registrada als llibres parroquials [11:38].
- Llocs de memòria: El vídeo també esmenta llocs relacionats amb aquests fets que es poden visitar, com el Castell del Pop a Murla, el Pla de Petracos i el Castell d’Atzavares [13:12, 16:32].
El vídeo busca recordar aquest episodi històric i les vides dels que van ser forçats a abandonar casa seva.
Textos del narrador
Transcrit per Turbo Scribe
17:50 MuteSettings
(0:00) Amb l’entrada del segle XVII els moriscos del poble del Verger i dels voltants van començar a fer les maletes. (0:28) Els cristians esgrimien moltes raons per a la seva expulsió. (0:35) Però la causa decisiva que va decidir l’expulsió va estar en el canvi d’opinió del valgut del rei d’Espanya, (0:41) el duc de Lerma, senyor del Verger, que va arrossegar a tota la noblesa valenciana protectora dels moriscos fins a eixe moment, (0:50) als quals va prometre els béns dels propis vassalls en recompensa per la pèrdua de la mà d’obra barata, quasi esclava, que perdrien després de l’expulsió.(1:01)
El cas és que, quan el 22 de setembre de 1609 es va publicar el decret d’expulsió dels moriscos, (1:08) molts d’ells la van assumir amb resignació i alguns pensant que seria un exili temporal. (1:16) No obstant això, els moriscos de Pego, Valls de Gallinera, Laguar, Ebo, Guadalest i Xaló es revoltarien, (1:23) patint finalment la massacre més greu ocorreguda en les nostres terres, pels exèrcits cristians en les serres de Laguar, on van morir més de 3.000 persones. (1:34)
Però, els moriscos que poblaven els pobles dels plans, més pròxims a la costa, es van embarcar pacíficament.(1:44) El dia 17 d’octubre de 1609 van salpar pel port de Dénia 29 vaixells mercants amb 4.587 moriscos del Verger, Gata, Pedreguer, Ondara, Miraflor i Setla-i-Mirarrosa. (2:00) Van ser expulsats de les terres que havien habitat des de temps immemorials i més mai tornarien. (2:22)
Jaume vivia en el Palau del Marquès des que la seva mare li havia buscat eixe treball de criat.(2:29) La seva mare, davant el vertigen del desconegut, havia pensat que Jaume podria salvar-se de l’expulsió i estar millor protegit si entrava al servei del marquès. (2:40) Així doncs, volent o sense voler, era un més dels 3.571 morisquets que van quedar en el Regne de València després de l’expulsió. (2:52)
El Verger feia mesos que estava buit. Durant este període, un silenci sepulcral ho inundava tot. (3:00) No hi havia dones granant al carrer ni xiquets jugant. (3:05) Fins als pardalets havien desaparegut de les teulades, de les humils cases deshabitades, sense rastre de fum en les ximeneres.(3:21)
Però el pitjor per a Jaume ja havia passat. (3:25) Ja havien transcorregut dos anys des de l’expulsió i ara, per primera vegada, amb l’arribada d’altres xiquets al poble del Verger, Jaume havia començat a somriure. (3:36) Dissabte passat havia sigut presentat pel seu amo i, a continuació, batejat, al costat d’altres xiquets, en la plaça del Palau.(3:50) Tots aquests xiquets eren fills de famílies de moriscos que s’havien rebel·lat contra l’expulsió i que, després de la seva derrota a les muntanyes de Laguar, (3:59) havien sigut separats dels seus pares i esclavitzats o adoptats per famílies de cristians vells. (4:07) El cavaller Francisco Ruiz presentava a Leonor, de 3 anys d’edat, i a Pere, de la mateixa edat, procedent de Laguar. (4:17) Isabel Canyamás, vídua de Brrat, presentava a Angela, de 8 anys d’edat, procedent de Relleu.(4:25) El rector del poble, mossèn Joan Beguer, presentava a Jaume, de 7 anys, i a Lluís, de 6. (4:32) També presentava a Tomassa, de 8 anys, procedent de Laguar. (4:38) Martín de Almazán presentava a Angela, de 9 anys. (4:43) Miguel Cruanyes presentava a Jaume, de 8 anys, procedent de Beniarbeig, i a un altre xiquet nomenat Jaume, de 9 anys, procedent de Benimeli.(4:54) Miguel Uriós presentava a Jaume, d’11 anys d’edat, procedent de Sagra. (5:00) Sebastià Vizcarta presentava a Lluís, de 5 anys. (5:05) I el batle del Verger, Simó Català, presentava a 5 xiquets, a Maria, de 12 anys, Jaume, de 7, Miquel, de 14, a Onofre de 12, procedent, aquest últim, de Benimeli, amb pigues i ferida com a identificador, i a Leonor Magancha, de 9 anys, procedent de Famorca, amb pigota i pigues com a identificador.(5:31)
En creixer, aquests morisquets es casarien entre ells. (5:35) En els llibres matrimonials posteriors a l’expulsió apareixen les dades de boda entre moriscos, entre fills de moros expulsos, segons consta en molts casos. (5:48) No es coneixen matrimonis entre cristians nous i vells, posteriorment a la seua expulsió.(5:56) I, per descomptat, aquests xiquets ja sempre utilitzarien els seus noms cristians i, en la seva majoria, els cognoms dels seus tutors. (6:16)
Jaume plorava cada volta que pensava en sa mare. (6:21) Encara recordava quan els soldats del Terç de Nàpols van entrar al Verger i van obligar els seus pares i els altres moriscos a abandonar les seues cases, (6:31) només amb el posat, i marxar camí del port de Dénia per embarcar-se rumb a Àfrica.(6:39) Abans, el 22 de setembre, mitjançant un bàndol, s’havia ordenat als moriscos que estigueren llestos en tres dies (6:46) per emprendre el viatge cap als ports d’embarcament que se’ls indicara, i se’ls autoritzava a portar únicament els béns mobles que pogueren carregar. (6:57)
Jaume es va salvar de l’expulsió pel desig de la seva mare d’haver-lo posat de criat al Palau del Marquès. (7:04) El seu germà major es va escapar del poble i es va unir als moriscos que, a la vall de Laguar, preparaven una revolta contra l’ordre d’expulsió.(7:14) Els seus pares van partir amb l’ànim per terra, però portant a la butxaca les claus de la seva casa, pensant en tornar algun dia, cosa que mai ocorreria. (7:29) El poble va quedar desert, només quatre o cinc cases de les 81 que tenia el Verger van quedar ocupades per cristians vells. (7:38) Que, per a més desolació, eren cristians vells que acabaven d’arribar de Xàbia i de Dénia sense cap vincle amb el poble del Verger.(7:55)
El cas és que, el dia 17 d’octubre de 1609 van salpar del port de Dénia, en 29 vaixells mercants, 4.587 moriscos del Verger, Gata, Pedreguer, Ondara, Miraflor i Setla i Mirarrosa. (8:11) Els pares de Jaume i els demés moriscos del Verger van ser embarcats de la següent manera. (8:17) En el vaixell del Patron Bartolomé Rassún, 160 persones. En el vaixell del Patron Jacques Estridet, 141 persones. En el vaixell del Patron Jacques Caltaú, 138 persones. (8:32) I, els de Miraflor i la Selda i Mirarrosa, en el vaixell del Patron Pierres, 95 persones. En el vaixell del Patron Bartomau, 130 persones. (8:44)
El destí dels moriscos de la nostra zona va ser Orà a l’Argelia i el viatge, molt perillós. (8:53) A les extorsions d’alguns senyors i els assalts per bandes de cristians vells que els van insultar, els van robar i, en alguns casos, els van assassinar en el seu viatge als ports d’embarcament, (9:04) cal sumar la perillositat del viatge a l’Àfrica, on els propis patrons dels vaixells els van robar llançant-nos a vegades a la mar o esclavitzant-nos per a vendre’ls en els mercats d’esclaus.(9:17) No va haver-hi cap reacció de pietat cap als moriscos, ni als pobles d’eixida, ni en el viatge a l’Àfrica, ni en els llocs d’acolliment, on les tribus locals els assaltaven amb freqüència, per a robar-los el poc que havien pogut portar des d’Espanya. (9:40)
Jaume no havia dormit en tota la nit. (9:44) Mai havia estat tan preocupat com ara, amb els seus pares expulsats a Àfrica i el seu germà unit a la rebel·lió de Laguar no podia agafar la son.(9:56) S’acabava de assabentar que dos dies abans, el 24 d’octubre, es van revoltar els moriscos de Xaló, després d’apunyalar a la Verge Maria i deixar malparat el Niño Jesús. (10:07) I que es van afegir a la revolta els moriscos de Laguar, Alcalàli, Castells, Orba, Parcent, Raval de Murla, Tormos, Sagra, Tarbena i la Vall d’Alcalà. (10:19) Van ser atacades les esglésies en molts llocs i les cases del Senyor.(10:25) Les autoritats cristianes van enviar algunes companyies dels terços de Nàpols i Sicília allotjades a Xàbia, Benissa i Teulada. (10:33) Cincuanta soldats van reforçar el fort de Bèrnia i la resta van ser enviats a Murla. (10:40) A aixes forces es van unir les milícies efectives de Benissa, Xàbia, Teulada, Dénia, Gandia, Oliva i Pedreguer.(10:49) Les forces cristianes eren l’elite dels exèrcits de l’època i, per contra, els moriscos, mal armats i amb dones i xiquets i persones velles entre les seues files. (11:01) L’operació, després de la desfeta de Petracos, es va saldar amb, entre 1.500 i 3.000 moriscos morts i amb l’embarcament de la resta dels revoltats cap al nord d’Àfrica. (11:13) I amb els morisquets, arrancats de les mans de les seues mares, i moltes dones, preses com a botí de guerra i destinades a l’esclavitud.(11:28)
I així, una volta més, entre plors, grans esglais i terribles contratemps, va anar passant la vida de Jaume. (11:38) Jaume i els altres morisquets que van escapar a l’expulsió s’integraran completament en la societat cristiana al llarg del segle XVII (11:47) i només quedarà memòria de la seva ascendència morisca, si es busca en els llibres parroquials. (11:55) Però, els moriscos expulsats sempre conservaran la memòria i les claus de les seues cases (12:00) i sempre han mantingut l’esperança de tornar a aquesta terra de la Marina, que era la seua.(12:07) Però al poble del Verger, ja més mai tornarien a escoltar les veus i les exclamacions en àrab, (12:13) que havien omplit els seus carrers durant molts segles, ni recordarien els noms dels seus veïns musulmans, tals com (12:36) Joan Emedis, Baltasar Tayen, Jaume Moquodem, Baltasar Pagan, Jaume Cavis, Baltasar Paya, Francesc Chipirot, JoanYrel, Viuda d emIguel Colomer, Baltasar Faudisis, Francesc Trayna, Francesc Bausver, Jerini Gordenh, Satjadola, Lluis Boxona, Joan Lasguari, Francesc Partillo, Nicolau Paux, Viuda Martella, Miquel Ballet, Jeroni Janoveta, Miquel Chichet, Joan Bugant, Viuda Zayneta(13:13)
Murla, en la nostra comarca, és un poble de cristians vells des que Jaume I va entrar a aquestes terres. (13:20) Hi ha certa discrepància en la situació del castell del Pop, que actualment és l’iglesia parroquial de Murla, (13:29) que té defenses de dues torres i que, malauradament, al haver fet un campanar al final del segle XVIII sobre una de les dues torres, (13:40) va provocar la desunió de les obres i es va enderrocar en 1990 provocant dos morts i destrucció de diverses cases.(13:50) Certs historiadors també el col·locaven al castell del Pop, en el cim del Cavall Verd, (13:57) ja que rebelats davant de l’expulsió, el decret d’expulsió de 1609, allà es van refugiar els moriscos de la contornada (14:07) i la defensa que hi havia dalt del cim va ser enderrocada i utilitzar les seues pedres per atacar els tercios (14:17) que anaven a obligar-los a eixir pels ports de la comarca. (14:22) Podem conèixer estos llocs arribant a Murla per la carretera Pego Benidorm i desviar-nos a Murla a la dreta en la venta del Zurdo. (14:35) Una vegada visitat el castell del Pop i els dos safareigs i el sistema de reg, tot d’origen àrab, (14:41) podem ascendir fent una ruta senderista pel Calvari fins a arribar a l’ermita de Sant Sebastià (14:48) i des d’allí coronant el primer i el segon penyó del Cavall Verd ascendint al penyó Roig on es van refugiar els moriscos.(15:02)
Al terme de Murla hi ha altra fortalesa anomenada el Castellet, (15:06) no excent de polèmica perquè està en la mateixa fita entre el terme de Murla i el terme d’Orba. (15:13) Podem fer una altra ruta senderista, també ben senyalitzada, (15:18) eixint des d’Orba i accedint a la senda només atravessar la carretera després de la rotonda que va a Vall de Laguar. (15:28) Podem pujar al castell i després fer la ruta circular baixant per la partida port, de nou tornant a Orba.(15:38) Una vegada coronat el cim del Cavallverd, podem baixar a la Font del Gel de Laguar i retornar al punt d’inici. (15:48)
És curiós com en Murla podem trobar la iglesia dedicada a Sant Miquel Arcángel (15:53) i l’ermita dedicada a Sant Sebastià, que són dos dels tres sants guerrers de més devoció en la religió cristiana valenciana. (16:03) L’altre, per supost, és Sant Jordi, que corona les festes de moros i cristians d’Alcoi.(16:11) El Pla de Petracos, antiga població desapareguda, (16:16) està entre les poblacions de Benigembla i Castells, (16:21) al qual es pot accedir per un camí asfaltat que ens portaria fins a Vall de Ebo. (16:27) Està tot molt senyalitzat i les coves estan ben a prop que es pot fer un passeig ràpid per accedir a elles sense cap dificultat. (16:36)
El castell de Atzavares, o també anomenat de la Plana, (16:42) es troba a l’entrada del Vall de Laguar en un alt de 350 metres d’altura (16:48) i controla tota la llanura del riu Girona que ix del Barranc de l’Infern i agarra la zona de la Rambla.(16:57) Encara que va ser desmantelat en 1283 per ordre del rei Pedro el Gran, (17:01) després d’haver-se refugiat allí Al Azrac i els moriscos que anaven a ser expulsats, (17:10) avui en dia encara es poden trobar restes de dos aljubs i alguns murs i un recinte que dona a un tallat vertical de defensa. (17:21) La zona no està molt marcada, però sí que existixen en aplicacions de mòbil, (17:28) com a Wikiloc, algunes rutes per poder accedir. (17:34) Encara que es bancals i les cendes estan ermes i la vegetació hi ha guanyat terreno al senderisme.