El dia 2 de gener el diari El Pueblo publicava el preu oficial de les subsistències a la ciutat de València.
La limitació a les exportacions a conseqüència de la guerra deurien d’haver augmentat l’acumulació i, en conseqüència, l’oferta dels aliments bàsics en la nostra zona i disminuir els preus… però això no va ocorrer. A l’inrevés, els preus no paraven de pujar.
Semblava broma però quan les autoritats taxaven l’arrova de creïlles en 7, 8 o 9 quinzets i el de la dotzena d’ous en 8 o 9 quinzets (que era l’equivalent a un jornal d’obrer i a dos jornals d’una modisteta) després, els mateixos productes es cotitzaven en el mercat al preu que disposaven els “acaparadors”, que eren com es deien en l’època als especuladors i intermediaris. Es a dir, que els llauradors que produïen el producte no aconseguien alçar el cap i, d’altra banda, els consumidors no el podien comprar pel seu alt preu. Tots vivien mal menys els especuladors, els de sempre.
Era tan gran l’assenyalament que hi havia contra els intermediaris que El Pueblo (periòdic republicà d’esquerres ) publicava que a Itàlia havien sigut penjats cinc “acaparadors” en una plaça pública i, es lamentava, que a Espanya no sols no havien penjat encara a cap sinó que, ni tan sols, se’ls havia ficat en la presó.
Que mal ho tenien els nostres avantpassats!!.
Un fuster guanyava al voltant de 1,50 ptes, a vegades una miqueta més; en altres treballs el jornal cotitzava fins i tot pitjor… una pesseta i 25 cèntims era un jornal acceptable per a molts treballadors. El “Sindicato de la Aguja y Similares” demanava el 4 de gener als “poders públics” una llei regularitzadora del seu treball, per a la qual exigien jornades de 9 hores i un jornal mínim de 1,50 ptes per a les “oficialas” i de 0,75 per a les “ayudantas”… i no admetre en els tallers a “aprendizas” menors de 14 anys… i que aquestes tinguren un jornal mínim de 1,50 ptes setmanals (SETMANALS!!)… i no treballar els diumenges. Com podrien amb aquests sous comprar fesols a 1 pta el Kg… o filetS de vaca a 5,60 ptes?
Una Assemblea d’alcaldes i personalitats polítiques era convocada a Dénia (Teatro Circo) per al dia 20 de gener, a fi de trobar “solucions satisfactòries que conjuren el perill que amenacen amb la ruïna a tota la regió”. Als convocants els movia les conclusions publicades per Augusto Villalonga el 10 de gener en la Revista “Exportació de pansa valenciana”. Jorro Miranda, Raventós, el comte de Romanones, Maura van ser convidats a l’acte. És convenient recordar que per aqueixes dates començava la campanya electoral per a les elecciones a Diputats del 24 de febrer.
Al final, l’Assemblea de tots els alcaldes de la comarca es va transformar en una assemblea d’exportadors (i productors) de panses. En ella, per resumir, es va acordar allò de sempre, demanar al Govern de la nació que intercedira davant els governs de França i Anglaterra per a procurar “convenis conduents a proporcionar un preu remunerador” per a la pansa. Cal dir que que només va assistir Jose Jorro Miranda i els diputats provincials Pons, Bertomeu i Pastor. Raventós, Torres Sala, Maura, Urios, Cruañes van enviar la seua adhesió. Va intervindre el mestre de Pedreguer Carratalá qui va lamentar que, gràcies al Conveni Cortina, tota la pansa de la nostra comarca només poguera ser exportada per mediació del delegat anglés, convertit així en l’únic comprador. Va intervindre també el rector de Dénia (sempre pel mig, com el julivert), qui va defensar la sindicació dels llauradors en un sindicat catòlic- agrari i la rebaixa de tarifes ferroviàries per al transport de la pansa. Es va concloure demanar al Govern anglés una taxa sempre superior a 35 ptes per quintal, sol·licitar als cònsols que proporcionaren els Estatuts dels Sindicats paseros grecs i en tercer lloc aconseguir el compromís d’honor dels diputats dels nostres districtes perquè defensen en les Corts el programa catòlic-agrari resumit en els punts següents: 1. Crèdit agrícola, 2. reducció tarifes ferroviàries 3. trens fruiters.
Es va produir al mateix temps una important manifestació d’obrers (en la qual figuraven moltes dones) que, al crit de ¡Abajo los acaparadores! “va recórrer amb ordre perfecte els principals carrers de Dénia fins a arribar a l’Ajuntament”, on van entregar al seu alcalde (Juan Oliver, conservador, alcalde des del dia 11) les següents conclusions: 1a Procurar l’abaratiment de les subsistències, posant traves als acaparadors i intermediaris que les encareixen (no parla la premsa de penjaments, pero alguns periodics parlen de “castigo para los acaparadores”). 2a que siga l’alcalde el que taxe els principals articles de primera necessitat. 3a Suprimir el descompte i el consum (que eren impostos).
Una altra pista de les extremes dificultats per les quals travessava la comarca ens la donava la Revista Espanya Mèdica que publicava, per les mateixes dates, que al Verger, dels 2.140 habitants censats, hi havia unes 50 famílies pobres (multipliqueu per 5 o 6 per a saber les persones).
Però la vida continuava i les artistes havien de guanyar-se el pà. A primers de febrer la publicació “Eco Artístico” anunciava les següents actuacions a Dénia:
Els dies 11 i 12 van tindre lloc una trobada de l’Associació de Mestres Nacionals a València, en la qual va participar José Vives Jover, mestre del Verger, suposem que com a representant de la Marina.
Els anticaciquístes donaven a meitat de mes un míting en el Teatre Circo de Dénia, quan eren interromputs per l’alcalde “datista”. Finalment, després de plantar-li cara i sense més interrupció, Romualdo Catalá va poder acabar el seu discurs.
En les eleccions del 24 de febrer van ser elegits Salvador Raventós, liberal, per quatre mil i pico vots, Romualdo Catalá, esquerrà, per mil quatre-cents i José Oliver, datista, per 3.400, sent proclamat el primer pel Districte de Dénia. Aquestes eleccions van ser impugnades als pocs dies, en el mes de març.
Pel Districte de Pego van ser proclamats Miguel Maura i Manuel Oliva, amb 5.054 i 1.050 vots, respectivament.
Al trimestre l’acomiadaven una renyina, amb arma de foc, entre J.P.B i M.S., veïns de Gata, que acabava amb la detenció del primer, i un descarrilament de tres vagons en la rodalia de Teulada, sense desgràcies personals, a la fi de març.
Cites:
222. Any 1918. Trimestre 1. Fam i miseria
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9385 – 1918 enero 3 (03/01/1918)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIII Número 15898 – 1918 Enero 04
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIII Número 15902 – 1918 Enero 08
El Debate: Año VIII Número 2557 – 1918 enero 18
Libra de carnicería= 36 onzas. Onza= 28,70 gramos
Dialnet-AproximacionAlLexicoDeLosPesosYLasMedidasDeCapacid-2317704.pdf
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9387 – 1918 enero 5 (05/01/1918)
Diario de Alicante: Año XII Número 3206 – 1918 enero 17
El Debate: Año VIII Número 2557 – 1918 enero 18
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17314 – 1918 Enero 18
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXIX Número 21894 – 1918 enero 22
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXIX Número 21894 – 1918 enero 22
El Heraldo de Madrid. 20/1/1918, página 4.
El Correo español. 21/1/1918, página 2.
La Correspondencia de España. 22/1/1918, n.º 21.894, página 7
España médica (Madrid. 1911). 20/1/1918, página 15
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9417 – 1918 febrero 4 (04/02/1918)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIII Número 15917 – 1918 Enero 23
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 38 – 1918 febrero 25
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXIX Número 11710 – 1918 marzo 4
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 55 – 1918 marzo 16
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 62 – 1918 marzo 26
El Luchador : diario republicano: Año VI Número 1507 – 1918 abril 2
Eco artístico. 5/2/1918, n.º 295, página 23
El País (Madrid. 1887). 15/2/1918, página 2
Suplemento a La Escuela moderna. 16/2/1918, n.º 2.213, página 21