Juliol de 1911 va ser un mes en el què, al Verger, es va produir una enorme commoció, després de presentar-se una denúncia en el Jutjat de Dénia, per un suposat infanticidi en una casa de camp de Francisco Rodríguez (el Jutjat mai va trobar el cadàver del xiquet). (Encara en investigació).
A València, aprofitant la Fira de Juliol s’organitzava un Raid aeri entre aquella capital i Alacant, en el qual es van inscriure 5 avions, participant, al final, només tres.
L’itinerari traçat partiria “des de la platja de la Malva-rosa per la vora de la mar, fins a Cullera, deixant a l’esquerra la muntanya d’aquesta localitat, on està el castell. Prendran després els aviadors la vora de la mar fins a la Setla. Seguiran per Ondara i carretera de Xàbia fins a Gata. Creuaran el massís muntanyenc del Montgó i tornaran a prendre la costa meridional en Moraira fins a Calp. Allí s’establirà un Aeròdrom provisional en una platja, que estarà marcat per quatre fogueres… encara que l’escala no serà obligatòria per als aviadors. Des de Calp seguiran sobre la mar fins a Altea, i després per terra per la línia de la carretera fins a Alacant, on es col·locarà l’Aeròdrom en el Camp de Tir Nacional”. Al Verger era enviat un destacament de cavalleria, per disposició del Capità General, per a implementar els serveis de senyals, depòsits de combustible etc.
L’únic espanyol participant, Gregorio Campaña, volaria sobre un monoplà construït per ell mateix de 280 Kg. amb 15 m² de superfície de sustentació i un motor Anzani de 65HP de 6 cilindres en estrela.
A les 8 del matí del dia 29 de juliol, davant unes 80.000 persones (30.000 segons altres fonts) concentrades a la Malva-rosa, un tret de morter anunciava l’eixida del primer avió, pilotat pel francés Le Lasseur. A les 8.30 l’espanyol Campaña, darrere un altre tret de morter, feia un primer intent fallit en el qual quasi es va estavellar contra la tribuna del públic. En el seu segon intent l’avió queia violentament a la mar, havent de ser rescatat pel servei de marineria i quedant inservible per a continuar el Raid.
A les 9.50 despegava el suís Pablo Weyss qui, desorientat per la boira tornava a la Malva-rosa a les 10.10 aterrant sense majors problemes. S’havia desorientat per la boirina.
A les 9.50 Le Lasseur, per la seua part, aterrava en l’aeròdrom preparat a Alacant, després d’una hora i trenta-set minuts de viatge, entre bandes de música, autoritats i una gentada immensa. El premi al pilot guanyador era de 15.000 ptes, molts diners per a l’època.
L’aviador informava que en la travessia hi havia forta boira i, en conseqüència, havia tingut mala orientació. La velocitat l’estimava entre 95 a 100 Km/hora. Havia passat per Oliva a les 8.45, per Ondara a les 8.55, per Beniarbeig i pel Verger a les nou en punt i per Dénia 5 minuts després. No va trobar l’aeròdrom preparat a aquest efecte a Calp.
Una altra premsa (Herald d’Alacant) publicava que els telegrames enviats pels alcaldes modificaven les hores de passada per les poblacions. Segons aquests, per Oliva havia passat a les 9.15, per Ondara a les 9.25, pel Verger i Terme de Dénia a les 9.35, per Altea i Benidorm a les 9.37 i 9.40 respectivament i a les 9.40 per Gata… un autentic galimaties que dóna idea de la precisió dels rellotges d’aquella època i de la falta de sincronització .
Una altra crònica de Las Províncias informava que el seguiment del Raid aeri també s’havia fet des d’un automòbil, per carretera. El periodista, que havia eixit de València a les dues de la matinada en un “poderós automòbil Berliet de 22HP”, escrivia que al pas pels pobles eixien els més matiners al seu pas i que a les quatre de la matinada arribaven al Verger (completament de dia, aleshores no canviaven l’hora), on “en una venda prenien un desdejuni”. El periodista escrivia que les “parelles de la Guàrdia Civil estaven distribuïdes en els punts designats; ciclistes, individus de la Creu Roja, apareixen apostats de tros en tros. Per tots els camins, sendes i passos acudeixen a patolls les gents, formant alegres caravanes, uns a peu, amb carro uns altres, per a situar-se en bon lloc”.
Arribaven a l’aeròdrom de Calp a les set del matí i després d’una tranquil·la espera, en la qual la gentada i autoritats van aprofitar per a admirar el poderós automòbil, a les 9.24 apareixia a uns 600 metres d’altura el primer avió, entre llàgrimes, mocadors i una gran ovació, que es va transformar en una gran decepció en constatar que passava de llarg i no aterrava en l’aeròdrom.
Era el primer avió que veien els nostres avantpassats.
Cites:
205- 1911 Juliol. Primer avió a la Marina Alta
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19508 – 1911 julio 11
La Correspondencia de España. 11/7/1911, n.º 19.508, página 6.
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 6933 – 1911 julio 6 (06/07/1911)
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLVI Número 16361 – 1911 Julio 06
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año I Número 110 – 1911 julio 7 (07/07/1911)
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXVIII Número 9214 – 1911 julio 7
Heraldo de Alicante: Año VII Número 1886 – 1911 julio 29
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año I Número 133 – 1911 julio 30 (30/07/1911)
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLVI Número 16385 – 1911 Julio 30
El Imparcial (Madrid. 1867). 30/7/1911, página 1. Heraldo de Alcoy : diario de avisos, noticias e intereses generales: Año XVI Número 4099 – 1911 julio 29La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXIV Número 11514 – 1911 Julio 14
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – AEl Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 6941 – 1911 julio 15 (15/07/1911)
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLVI Número 16370 – 1911 Julio 15 –El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 6955 – 1911 julio 29 (29/07/1911)
Muy interesante Pere!!
Gracias Rosa