El Verger i la repoblació. Els succesos del Segle XVII

El Verger i la repoblació. Els succesos del Segle XVII

Hola! Aquest vídeo tracta sobre la història del Verger durant el segle XVII, un període marcat per la crisi demogràfica i econòmica després de l’expulsió dels moriscs.

Aquí et deixo alguns punts clau:

• Crisi després de l’expulsió dels moriscs: Malgrat els esforços del Duc de Lerma per repoblar la zona, El Verger va passar de 81 cases habitades a només 23 el 1610. Els nous pobladors, la majoria pobres, no tenien coneixements i eines per treballar les terres. [00:19]
• Dificultats econòmiques i naturals: La crisi demogràfica es va convertir en una greu crisi econòmica que va durar més de 40 anys. [01:00] Aquesta situació es va veure agreujada per inundacions, sequeres, males collites, la pesta i terratrèmols. [01:07]
• Condicions feudals desfavorables: Tot i que els acords amb el Marquès van millorar lleugerament respecte als moriscs, seguien sent molt desfavorables per als nous pobladors. [01:28] Això va portar a intents de canviar les condicions mitjançant acords pacífics durant tot el segle XVII. [01:44]
• La Segona Germania: A finals de segle, la situació va desembocar en una revolta armada coneguda com la Segona Germania, que va intentar sense èxit acabar amb els privilegis feudals. [01:52]
• Condicions del contracte amb el Duc de Lerma: El 1610, els repobladors van signar un contracte on el Duc es reservava la propietat de cases i terres, cedint només l’usdefruit a canvi del pagament de censos i part de les collites. [03:15] Això significava que el senyor sempre guanyava i els vassalls podien morir de gana amb una mala collita. [03:42]
• Desastres naturals i epidèmies recurrents: El vídeo detalla nombroses plagues de llagosta [05:42, 06:40], inundacions i sequeres [05:24], terratrèmols [06:02] i epidèmies de pesta [06:18] que van assolar la regió, empitjorant la situació dels habitants.
• Augment del bandolerisme: La precarietat també va conduir a un augment del bandolerisme a la zona. [07:21]
• Revolta armada i repressió: La revolta de pagesos contra els privilegis feudals va ser sufocada per l’exèrcit del virrei de València, amb morts i ferits entre els rebels. [08:30, 09:31] Molts veïns van ser condemnats a galeres. [09:51]
• Conseqüències a llarg termini: Tot i que la revolta va ser esclafada, les causes subjacents van persistir i van ressorgir amb la Guerra de Successió Espanyola a principis del segle XVIII, que va continuar devastant l’economia local. [10:51, 11:08]

En resum, el segle XVII va ser un segle de supervivència extrema per a El Verger, on la població va lluitar no només contra les adversitats de la naturalesa, sinó també contra un sistema feudal opressiu. Les arrels d’aquests conflictes van persistir, asseient les bases per a futurs aixecaments i demostrant la resiliència d’una comunitat davant de desafiaments aclaparadors.

Textos del narrador

Transcrit per Turbo Scribe

17 ago 2026, 11:04

El Verger i la repoblació. Els succesos del Segle XVII

00:00

11:30 MuteSettings

(0:19) Després de l’expulsió dels moriscos, (0:22) el Verger va patir la crisi demogràfica més important de la seva història, (0:26) a pesar que el duc de Lerma es va donar molta pressa a repoblar el poble. (0:32) El Verger va passar de 81 cases habitades abans de l’expulsió (0:36) a només 23 en 1610, després de la signatura de la Carta Pobla. (0:43) Per altra banda, els nous pobladors, pobres en la seua majoria, (0:48) no tenien els coneixements suficients ni les eines agrícoles necessàries (0:53) per a gestionar les terres que se’ls havien concedit en règim d’amfiteusi.(1:00) En conseqüència, la crisi demogràfica es va transformar (1:04) en una greu crisi econòmica per al senyor del Verger i per als nous pobladors. (1:10) Crisi que va durar més de 40 anys i que es va agreujar (1:14) pels episodis climatològics adversos, com inundacions i sequeres, (1:18) males collites, la pesta i algun que altre terratremol. (1:30) D’altra banda, a pesar que els acords signats pels nous pobladors (1:34) i el marquès van millorar respecte a les condicions que tenien els moriscos, (1:38) la balança final va continuar del costat del senyor del Verger, (1:43) per la qual cosa els nous pobladors es van passar tot el segle XVII intentant, (1:49) mitjançant concòrdies i altres fórmules pacífiques, (1:52) canviar eixes gravosses condicions de colonització, (1:55) fins a arribar, a final de segle, a la revolta armada anomenada la Segona Germania, (2:01) que va intentar acabar amb els privilegis feudals sense aconseguir-ho.(2:10) 

Jaume vivia el carrer Calvari, i, com ja era costum, anava com cagalló per sèquia. (2:25) Abans, quan eren moriscos i estaven sotmesos a la dominació cristiana, (2:30) era molt habitual que les circumstàncies anaren adverses. (2:34) Però ara, que portaven quasi 100 anys sent cristians, (2:38) no comprenia per què estaven igual o pitjor que abans.(2:43) Una vegada més, els havien enganyat com a xinos. (2:49) 

Després de l’expulsió dels moriscos, (2:52) el repartiment de terres entre els nous colons cristians (2:55) i les noves condicions pactades amb el senyor del Verger (2:58) semblava que els havia beneficiat. (3:02) Però res més lluny de la realitat.(3:17)

Els veïns repobladors del Verger van signar, a l’any 1610, (3:21) un contracte emfitèutic amb el duc de Lerma, (3:24) pel qual aquest es reservava el domini directe (3:27) i la propietat de les cases i bancals, cedint-los l’usufructe, (3:31) que podien transmetre de generació en generació els seus vassalls, (3:35) a canvi de satisfer les rendes feudals al seu senyor, (3:39) que eren el pagament de censos i la partició de les collites. (3:43) El que, traduït al valencià, (3:46) volia dir que el senyor del Verger no podia perdre mai (3:48) i que els seus pobres vassalls, amb tota seguretat, (3:52) es moririen de fam amb un sol any que tingueren males collites. (3:59) 

En general, els acords econòmics eren els censos en metàl·lic (4:03) i la partició de fruits.(4:06) Els primers eren deu sous anuals per cada casa (4:09) i sis diners per cafissada de terra. (4:13) Per els cereals, llegums i hortalisses, (4:16) la partició era d’una quarta part de la collita. (4:19) Hi havia una última prestació, el present de Nadal, (4:22) un regal col·lectiu equivalent a 40 reals castellans.(4:29) I a cada repoblador se li adjudicava com a mínim una casa i, (4:33) les terres, es degueren repartir totes les del terme municipal. (4:39) D’altra banda, el marquès es reservava altres drets exclusius (4:43) o monopolístics, com els molins, el forn, la botiga, (4:47) la carniceria i la taverna. (4:51) Tot de color de rosa, sinó fora per què les plagues de llagosta, (4:55) les inundacions, les sequeres i els terratrèmols, (4:58) al costat de l’avarícia del marquès, (5:01) no hagueren posat l’ull al poble del Verger.(5:15) 

Les males collites van arribar quasi immediatament. (5:20) El üelo de Jaume li contava com, les sequeres, (5:23) seguides de les inundacions, van ser molt freqüents (5:26) en la nostra zona després de la firma de la Carta Pobla (5:30) en les dècades de 1620 i 1630, (5:33) desbaratant les collites molts anys seguits. (5:37) Per altra banda, en 1641 i en 1642, (5:42) les plagues de llagostins van entrar a la comarca, (5:45) assolant els camps i provocant hambrunes entre els pobres llauradors, (5:49) les quals, al debilitar la salut, causaven greus crisis demogràfiques (5:54) en afavorir epidèmies de pallola, diftèria, grip, sífilis, (5:59) pal·lodisme, tuberculosi i tifus.(6:03) El 1644 es van produir terratrèmols de gran intensitat (6:08) que van destrossar el castell de Guadalest (6:10) i van canviar l’orografia de la vall. (6:13) En la nostra zona va afectar el castell de Benirrama (6:16) i a l’església de l’Assumpció de Pego (6:18) i va assolar les cases més miserables a molts pobles. (6:25) Entre 1647 i 1652 la pesta va entrar a la comarca, (6:31) elevant moltíssim la mortalitat.(6:33) Es van aïllar els pobles sospitosos d’estar afectats, (6:37) com Beniarbeig, Ondara, Gata i Pedreguer. (6:42) L’any 1649, la llagosta va tornar a assolar els camps, (6:47) igual que en 1672 i en 1682. (6:51) Es van fer moltes rogatives perquè la llagosta, se’n anara (6:54) on el nostre senyor va perdre el burro i, també, (6:58) perquè ploguera i, altres voltes, perquè parara de ploure.(7:07) I per apostres, un gran temporal de vent (7:09) va destrossar la creueta del Mongó en 1684. (7:13) va ser la guinda i, alhora, la gota que va desbordar el got (7:17) com un presagi del que estava per vindre. (7:21) A més, aquesta situació crítica de precarietat (7:25) també van conduir a l’augment del bandolerisme, (7:28) envain els nostres carrers i camins les bandes de bandolers, (7:31) sent una de les més famoses la de Cruanyes, (7:34) que caminaven pel Camí Real de Gandia (7:36) o jugaven a la pilota a Mira Rosa, (7:39) amb les pistoles i les escopetes a la mà, (7:41) com el gos per la seua casa.(7:44) L’augment de la intensitat i la freqüència de les pluges i les sequeres (7:48) dels temporals de vent i de les gelades i les pedregades, (7:52) el canvi climàtic de l’època, (7:54) va acabar amb la paciència dels vassalls (7:57) i no va haver-hi concòrdia amb Catalina de Aragón i Sandoval, (8:01) senyora del Verger, ni fórmula, que ho remeiarà. (8:05) Estava preparant-se una vent gorda. (8:17) 

El germà major de Jaume, amagat a la pallisa, (8:20) acabava d’arribar de Setla de Nunyes, al costat de Muro d’Alcoi, (8:24) on 400 homes a cavall, amb dos canons, (8:27) i més de 1.000 homes de les milícies de Xàtiva, (8:30) Algemesí i Carcaixent, (8:32) havien acabat amb la revolta de llauradors que (8:34) en contra dels privilegis feudals, s’havia desencadenat.(8:40) Tot havia començat al gener quan, en un memorial, (8:44) els emfiteutes del Verger i altres pobles (8:46) van aparèixer queixant-se de portar a la Marquesa de Dénia (8:49) la quarta part de l’oli i la setena del blat. (8:54) Més de 35 pobles es negaven a repartir les collites (8:58) amb els seus senyors feudals. (9:01) Les seues reclamacions van ser presentades al mateix Carles II, (9:05) manifestant els seus desitgs de passar a ser pobles de Reialeng baix (9:08) l’autoritat directa del rei.(9:12) 

Però no hi havia res a fer. (9:15) La revolta armada va esclatar entre el 9 i el 15 de juliol. (9:21) Un exèrcit improvisat, sota l’advocació de la Verge del Remei (9:26) i de Sant Vicent Ferrer, (9:28) compost per uns 1.500 homes mal armats (9:31) i sense cavalleria ni artilleria, (9:33) es va enfrontar a l’exèrcit professional del Virrei de València, (9:37) acabant amb la derrota i la desbandada general dels agermanats.(9:43) Va haver 12 morts i altres tants ferits, tots ells del bàndol rebel. (9:49) En les setmanes següents, (9:51) els esquadrons de cavalleria van recórrer els pobles, (9:54) combinant els seus habitants a pagar els drets senyorials. (9:59) I molts veïns dels nostres pobles de la Marina (10:02) foren condenats a galeres.

(10:05) Nadal Pons de Benisili, (10:07) Mateu Rosselló de Castell de Castells, (10:10) Gaspar Micó, Miconet de Forna, (10:12) Bertomeu Arbona i Antoni Ripoll de Laguar, (10:14) Jaume Fluixà d’Orba, Vicent Bernabeu de la Setla (10:18) i Jaume Castells, Pere Nuframàs, Joan Reig Major (10:22) i Pere Salvador de Xaló. (10:25) I, en absència, condemnarén a Bertomeu Escrivà d’Alcalalí, (10:28) Jaume Miralles d’Orba i Francesc García (10:31) i Nadal Jofre del Ràfol d’Almunia. (10:41) 

I així, entre tirs i canonades, (10:44) acabava per a Jaume el segle XVII.(10:48) La Segona Revolta contra els privilegis feudals havia sigut massacrada, (10:53) però les causes que l’havien provocada continuaran latents (10:56) i es reactivaran en 1700, (10:59) quan, en morir el rei d’Espanya, (11:01) Carlos II l’Hechizado, sense descendència, (11:04) s’originaria la Primera Guerra Mundial, (11:07) la Guerra de la Successió Espanyola, (11:09) que va involucrar a, pràcticament, tots els països europeus. (11:15) Aquesta guerra acabaria d’afonar, (11:17) durant moltes desenes d’anys, (11:19) l’economia de la nostra zona (11:21) i sembraria de misèria i de fam (11:23) a quasi tots els pobles de la nostra comarca.