1900 novembre. Greu accident a Pedreguer

Compartir

Els veïns de Pedreguer aficionats a l’entreteniment començaven el segle XX (o millor dit, acomiadaven el XIX) amb mal peu.
A la fi de setembre de 1900 la Guàrdia Civil detenia a 24 jugadors de cartes a casa de Pedro Juan Fornés, confiscant la banca de 37 ptes i 2 baralles de cartes i posant als detinguts en mans del Jutjat.
Uns dies més tard s’escapava un ós d’una atracció ambulant, amb el consegüent pànic entre els veïns, el qual no van poder capturar fins a diversos dies després, a les coves de Tavernes, malgrat eixir amb les escopetes en la seua cerca.

Però no acabava ací la cosa i l’Ajuntament de Pedreguer, per a contrarestar la competència taurina amb Ondara i Dénia i per a animar als seus veïns, organitzava 4 corregudes de bous per a la primera quinzena de novembre, coincidint amb la celebració de la fira.

S’anunciaven “funcions” en el Teatre Principal, partides de pilota, carreres de cavalls i de bicicletes, morterets, traques, castells de focs artificials i cordá. Tots els actes acompanyats per la Banda de Música local.

Una de les corregudes de bous comptava en el seu cartell amb l’actuació de les “Señoritas Toreras” de Barcelona. Aquesta correguda, programada per al dia 13, en percebre la gent que queia en dimarts va ser avançada a la vesprada anterior, per a eludir qualsevol possibilitat de mala sort.

Però no va haver-hi sort.
Encara que la plaça, quadrada, amb un aforament per a més de dos mil persones estava acabada d’alçar sota criteris de “sòlida construcció” i després d’un “reconeixement fet a consciència”, només va aguantar fins al tercer bou.
Segurament a causa del mal estat de les fustes (pel corcó) una de les graderies (la de l’ombra) es va afonar en el precís moment en què una de les dones toreres acabava de matar al bou i mentre el públic aplaudia frenèticament en peu, entusiasme que es va traduir, de sobte, després d’un fort cruixit de la fusta, en grans crits d’espante i de dolor de la gent que es va veure sepultada per arestes i taulons trencats de les restes de la graderia.

Es van desplomar 16 graderies que contenien en total 1.500 persones. La major part de la gent va intentar escapar per l’única porta de la plaça però, a la volta, moltes altres persones que estaven fóra van intentar entrar per a socórrer a familiars i amics, amb el que es va produir una tremenda confusió i molts contusionats, en el xoc entre les dues multituds.
Al mateix temps, en el seu intent per escapar, uns centenars d’espectadors van obrir la porta dels “chiqueros” (corrals) venint a augmentar el pànic l’aparició d’un bou, que va poder al final ser tancat gràcies a l’ajuda d’uns banderilleros i amb la pell sembrada de forats per arma blanca.
En l’exterior també va haver-hi ferits, ja que part de la tàpia on descansava la “gradería” es va desplomar cap a l’exterior, esclafant als que no havien pogut entrar a la plaça.
Entre els morts hi havia una jove de 19 anys veïna de Dénia i dos veïns de Xaló, a més de diversos forasters; els restants de Pedreguer . Es va haver de demanar ajuda facultativa a Dénia i els pobles veïns, donada la gran quantitat de ferits.

Van ser detinguts, en primera instància, l’alcalde i els tres empresaris, joves de famílies acomodades de Pedreguer. Dies mes tard va ser detingut el Mestre d’obres que va donar per útil la plaça i un dels empresaris.
El saldo final va ser de 12 morts (entre els quals es trobaven dos Guàrdia Civils i mes de dos-cents ferits, alguns d’ells molt greus. El comunicat oficial de l’Ajuntament va ser de tres morts i deu ferits greus.

Alguna premsa va atribuir aquesta catàstrofe al caciquisme imperant a la comarca, que havia permés la construcció d’una plaça sense condicions de seguretat. També a la “la malsana afició a la mal anomenada Festa Nacional”. Ja hi havia anti taurins en aquella època.
Però, tal com ocorre hui, els polítics de l’època es van acostar a Pedreguer a interessar-se per les víctimes, i l’Arquebisbe va enviar 1.000 ptes, per a ajudar a les víctimes pobres.
Tota la premsa nacional es va fer ressò de la catàstrofe

Encara en investigació Cites:
183- 1900 novembre. Greu accident a Pedreguer


4 thoughts on “1900 novembre. Greu accident a Pedreguer

  1. Excel.lent relat avalat amb documents històrics i que després d’analitzar-Los podemos deduïr el context socioeconomic del Pedreguer de 1900. Tenia coneiximent d’aquest fet trasmés oralment pel meu avi pero no tenia constància escrita. Un tal “Vicent de la Font” va tindre especial rellevància en la construcció de la plaça per la seua afició als bous. Moltes gràcies

    1. Hola Pepe,
      m’agrada que aquesta xicoteta aportació t’haja fet reviure els records amb el teu avi. Només per això ja val la pena l’esforç d’investigació i posterior divulgació dels fets.
      M’interessa molt el paper que va jugar “Vicent de la Font” en la construcció de la plaça. Si aconseguires mes detall podríem incorporar-lo al relat
      Gràcies i salutacions cordials

  2. M’agradaria que es publicaren les fonts amb les quals es treballa. Jo, Teresa Ballester vaig publicar un article el 1996 en el llibre de festes, sobre l’esfondrament de la plaça de bous el 1900,es pot consultat i allí si que posava les fonts documentals. Pense que es poc científic fer articles sense dir d’on es treuen les dades.

    1. Hola Teresa,
      si entres en la pestanya “Nosaltres” del blog (http://www.avisosdelahistoria.com/nosaltres/) veuràs que els seus continguts no tenen cap pretensió científica ni acadèmica, ni es persegueix cap mena de reconeixement pel col·lectiu d’historiadors al qual tú, tan brillantment, pertanys.
      És un blog de genealogia familiar que encara està en construcció i que, encara que té cert propòsit divulgador, no el té en el camp acadèmic en el qual et mous tu.
      D’altra banda veuràs que alguns posts estan fins i tot protegits per contrasenya perquè tenen continguts privatius, familiars, impossibles de publicar sense el permís dels protagonistes.
      A més, si has buscat les fonts d’altres posts, veuràs que en la immensa majoria d’elles posa que estan “En investigació”, és a dir que no és un estudi acabat i per tant és susceptible de modificació i d’alteració de les fonts.
      De fet el blog va començar com a eina de treball personal, per a poder processar la gran quantitat d’informació que aconseguia. I no ha sigut publicat (en Google) fins fa unes poques setmanes, quan involuntàriament, alguns amics van divulgar alguns dels seus continguts per les xarxes.
      Per correu a part et mane les fonts d’on he tret la informació.
      I m’agradaria molt em remeteres, per la mateixa via, l’article que vas escriure en el Llibre de Festes de Pedreguer sobre el mateix tema. Ho desconeixia.
      Salutacions i gràcies pel teu interés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *