Les diligències, els carros i les tartanes van ser, pràcticament, l’únic mitjà de transport de viatgers i mercaderies fins a ben entrat el Segle XX, amb l’excepció del ferrocarril.
Al juliol de 1884, un any després de l’arribada del tren al Verger, la premsa publicava l’establiment d’un servei de cotxe-diligencia entre Xaló i l’estació de ferrocarril del Verger (possiblement el precedent de l’històric autobús El Zurdo).
Fins a 1907 almenys, el trasllat de viatgers entre Alacant i El Verger encara es duia a terme en carruatges o diligències, per carreteres i camins carreters que deixaven molt a desitjar, en viatges interminables (14 hores des de Calp a Alacant, 7 hores del Verger a la Vila Joiosa) i cars. I prenyats d’accidents, com el que va tindre lloc en Sant Joan, al juliol de 1904, quan la Diligència d’Alacant al Verger va bolcar amb 18 passatgers a bord. O el d’agost de 1905 quan, al pas de la diligència del Verger per Altea, “anant al costat de les cavalleries en compliment del seu deure, el sagal del cotxe Carlos Sellés Llorca, de 19 anys d’edat, va entropessar i va caure a terra… que va morir a les poques hores” .
Els cotxes-diligencia, conduïts per majorals “que no reuneixen ni l’edat ni les condicions”, carregaven més gent de la que cabia i, sense quasi regulació els passatgers a vegades havien de pujar-se a la “vaca” del carruatge, entre maletes, sacs i baguls, abocats a caure’s davant qualsevol ensopegada de les rodes o amb el més xicotet clot de la carretera.
I com a mínim, era molt freqüent que, en arribar a Altea els viatgers procedents del Verger que havien comprat bitllets de berlina, és a dir en cabina interior, foren col·locats en l’exterior, a la intempèrie.
La línia entre la capital provincial i El Verger era de gran importància perquè al Verger estava situada l’estació de ferrocarril, la que aprofitaven tots els viatgers de la província litoral que volien traslladar-se cap a València en tren.
Van haver al llarg dels anys diversos projectes per al transport de viatger i mercaderies entre El Verger i Alacant però, al final, sempre s’imposava el mateix monopoli i l’empresa de diligències anomenada “del Verger” sempre s’emportava el gat a l’aigua. Diligències de Benissa, Vila Joiosa i Altea van intentar realitzar el mateix trajecte en vàries ocasións però l’empresa del Verger tornava a la mateixa estratègia de sempre, “abaratir els preus del passatge fins a aconseguir que es retire per impotència la companyia competidora i després pujar els preus i prosseguir amb els abusos”.
Un periodista de l’època proposava una ordenació d’horaris, eixint d’Ondara a les 9 del matí per a arribar a Alacant a les 10 de la nit i un preu per a tot el trajecte de 5 ptes.
Mentrestant, creixien les infraestructures en les rodalies de l’Estació de Verger i apareixien magatzems i fondes. És per aquesta època quan apareixen les primeres notícies de l’existència de la casa de menjars d’Agustín Fornés, al costat de l’Estació del Ferrocarril (una data segura de la seua existència és el 1912).
En 1905, el Govern Civil autoritzava a José Giner, veí del Verger, a destinar un “carruatge de la seua propietat a la conducció de passatgers a aquesta capital”.
Pel mateix any hi havia dues línies de diligències competint en aquest trajecte. A Alacant, les diligències d’una d’elles, amb destinació al Verger, eixien a les 12 del matí des de la Pensió Ramis i l’altra, a les 12 del matí i a les 10 de la nit, des de la Pensió La Balseta.
Però els vehicles a motor ja anaven guanyant terreny i, per octubre de 1907 es constituïa la Societat d’automòbils de Llevant, amb un capital de 300.000 ptes en accions al portador, de 50 Ptes cadascuna i que prometia portar els viatgers d’Alacant al Verger en 4 hores, encara que sense sobrepassar la velocitat màxima permesa per la Llei, que era de 25 Km l’hora. Entre els accionistes havia gent del Verger, Sant Joan, Mutxamel, Ondara, La Vila, Altea i Castalla.
I encara que ja no hem tornat a trobar més notícies d’aquest projecte és evident que va obrir el camí a un altre que si es va consolidar i ha arribat als nostres dies: la Unió de Benissa, creada en la dècada dels 20 amb un capital molt inferior, només 500 ptes.
Cites:
188- 1907. Des del Verger a Alacant. Tartanes i diligències. Els primers automòbils
El Serpis : periódico de la mañana: Año VII Número 1925 – 1884 julio 25
http://historiadecalp.net/postas.htm
El Constitucional : diario liberal: Epoca TERCERA Año XVIII Número 4983 – 1884 diciembre 23
El independiente: Año I Número 7 – 1907 noviembre 24
El Liberal : diario político y de intereses materiales: Año II Número 573 – 1887 diciembre 17
La voz de Alicante: Año II Número 550 – 1905 diciembre 12
https://elpais.com/diario/2000/11/04/cvalenciana/973369097_850215.html
Heraldo de Alcoy : diario de avisos, noticias e intereses generales: Año XII Número 3015 – 1907 noviembre 5
La voz de Alicante: Año IV Número 1012 – 1907 noviembre 6
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIV Número 8103 – 1907 noviembre 4
Diario de Alicante: Año I Número 230 – 1907 noviembre 4
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXI Número 7147 – 1904 julio 18
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXII Número 7548 – 1905 diciembre 9
El Centinela : periódico democrático de la marina: Año XIX Número 1906 – 1905 diciembre 20