A partir de 1842 comencen a “projectar-se” les grans vies de comunicació entre la nostra comarca i les capitals de província, fins a les ciutats de València i Alacant. I, com a consequència, es planteja per primera vegada la Carretera del Litoral, que deixarà a Dénia apartada.
El primer tram entre Alacant i la Vila Joiosa d’aquesta carretera, sembla que es va inaugurar sobre el 1850, però el tram següent, fins a la nostra comarca, no s’acabarà fins a 1880, finalitzats ja els treballs al Collado de Calp i sense concloure, encara, els túnels del Mascarat.
A l’octubre de 1852 la Diputació d’Alacant aprovava un préstec per a continuar la carretera de la “marina fins a Dénia amb un ramal a Pego”.
Però en 1855 no hi havia cap senyal de les obres.
En 1858, en una visita a la província, el Governador Civil d’Alacant senyor Palarea, arribava a Pego des de Planes. “Per a arribar a Pego va travessar el terme anomenat Vall de Gallinera, fent el viatge pel riu o barranc per no haver-hi un altre camí millor i en el qual, no obstant això, cal marxar al pas i moltes vegades a peu…”. A Pego, després de visitar la presó i la caserna de la Guàrdia Civil i comprometre’s a la seua reparació va oferir també arreglar el correu que es rebia amb notable retard.
Però l’obra més important que va promoure el Governador en aquest viatge va ser “la reparació del Camí de Pego a Dénia, passant pel Verger i Ondara. Aquests pobles han oferit contribuir cadascun amb el que siga necessari per a reparar la part del seu terme, i el senyor Paralea els va oferir tot el seu suport i l’enviament de presidiaris, després de demostrar-li els grans perjudicis que pel mal estat del camí pateixen els seus interessos locals. El mateix senyor Paralea va tindre ocasió de veure dos carros afonats en aquesta carretera… A Dénia va promoure també la construcció d’un pont sobre un xicotet rierol que incomunica una part de la ciutat amb l’altra…”
En 1863 s’intentava, mitjançant “la prestació personal”, començar el camí d’Ondara a la platja.
I arribem al 1864, que va ser un any de molta pigota en tota la comarca. Però, va ser també, l’any de l’inici de les grans obres de comunicació a la nostra zona, les carreteres actuals. I esta vegada ja va anar la cosa més en serio. Almenys al començament.
Tal com hem estat veient, aleshores no existien les vies de comunicació tal i com les coneixem ara. La actual Nacional 332 no estava, ni tan sols existia la recta de Dénia a Ondara. Per a anar a Ondara anàvem pel camí d’Ondara i per a anar a Dénia, pels camins de Xàbia o de Pego, els caminals que parteixen des de l’actual camp de futbol del Verger. No existia tampoc la carretera que va dels Poblets a Dénia. Ni la que ens porta actualmente a Beniarbeig. A Alacant per terra, senzillament no anavem, era un autèntic calvari.
Per a traslladar mercaderies el més comú era fer-ho per mar, des del port de Dénia, però també des de l’embarcador de l’Almadrava o des de la mateixa platja, que és com ho feien a Oliva, amb l’exportació de la taronja.
1864 va ser l’any en què es va concloure el primer tram del Tram-Way (Carcaixent a Gandia) del futur ferrocarril fins a Dénia, passant pel Verger. Funcionava per tracció animal. Motor de sang deien.
Al febrer, mentre mil homes eren embarcats a Alacant per a reforçar l’Exèrcit de les Antilles, era aprovat l’expedient de les expropiacions fetes en el TM d’Ondara per al tram desé de la carretera d’Alacant a Silla “manant pagar als amos dels terrenys expropiats la suma de 128.884 reals 38 cèntims”.
En línia amb aquests treballs, per juliol, se subhastaven les obres del tros 9é de la carretera de 2n ordre de Silla a Alacant, comprés entre Bellreguart i el riu Molinell, l’import del qual era d’1.303.969,07 reals.
Fins a aqueixes èpoques, l’única manera d’anar des del Verger cap al nord era per l’antic Camí de Pego, el camí que, pegat a la Montanyeta de la Cremadella anava des del Verger a Pego i des d’allí cap al nord, sempre fugint de la marjal. O pel Camí Reial de Gandia, de factura romana, paral·lel a la costa que, segurament seria intransitable bona part de l’hivern, degut a la mala combinació entre pluges intenses i aiguamolls.
El Camí de Pego original (també anomenat en la nostra zona Camí de la Cremadella) degué ser, segurament, una antiga calçada romana, principal via de comunicació de Xàtiva amb Dianium i la Marina Alta. Així ho apunta Pasqual Costa Cholbi en “El Verger, de la prehistòria a la fi de l’Antic Règim”.
I per l’estiu d’aquest any se subhastava, per fí, amb un pressupost d’1.521.073,79 reals, les obres de la nova i moderna carretera entre Dénia i Pego, i el replanteig corresponent als trossos 1r i 2n començava a l’octubre. Aquests trams creuaven els termes de Dénia, Ondara, El Verger i Pego” (l’actual carretera a Pego, que porta a Planes, Cocentaina i Alcoi).
I, per maig, l’Ajuntament de Dénia havia acordat “alçar un emprèstit per a iniciar les obres del port”, que no existia per aquelles dates.
I els nostres avantpassats encreuarien els dits perquè aquestes obres anaren ràpid…
Encara en investigació Cites:
200- 1864. Les primeres carreteres
El Marquesat de Denia. José Costa Mas
El diario español : político y literario: El diario español : político y literario – Número 19 – 1852 junio 23 (23/06/1852)
Semanario pintoresco español. 14/1/1855, n.º 2, página 3.
El Clamor público. 13/10/1858, página 2.
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XVI Número 1963 – 1863 octubre 19
La Iberia (Madrid. 1854). 4/2/1864, página 3.
La Iberia (Madrid. 1854). 4/2/1864, página 3.
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XVII Número 2216 – 1864 junio 29
La Libertad : periódico moderado: Número 274 – 1864 septiembre 30
La Nación (Madrid. 1849). 8/10/1864, página 3.
Pigota
Ver pag. 127 (La Lluita per la vida a la Denia contemporania – Josep Xavier Esplugues y Pellicer
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XVII Número 2171 – 1864 mayo 15