Han acabat les festes de Moros i Cristians al Verger i convé recordar alguns fets del passat.
Aquestes festes celebren, suposadament, la mort del cabdill Al-Azraq en la cèlebre batalla que va tindre lloc a Alcoi l’any 1276, en una de les diverses revoltes que, contra l’ocupació cristiana, va dur a terme aquest cabdill de la Vall d’Alcalá.
La nostra comarca estava ocupada pels cristians des de 1239 quan, a la vista de la proximitat de les tropes de Jaume I, el governador moro de Dénia Zaén (Zayyán) es va afanyar a signar un acord amb els invasors, en la fortalesa de Bairén (Gandia).
És a dir, la conquesta de la Marina Alta va ser pacífica encara que el preu que van pagar els moros va ser, finalment, l’expulsió d’aquestes terres, les terres que havien habitat des de temps immemorials.
Pel que respecta als dos enclavaments que més tard acabarien formant el poble del Verger van continuar poblats per moros després de la conquesta, conservant el seu idioma (algaravia), la seua estructura política i religiosa i els seus costums, fins a la seua expulsió en 1609, encara que el primer desacord greu va tindre lloc en 1521 quan, en el transcurs de la Primera Germania, els agermanats van cremar El Verger i van batejar a la força als moriscos que l’habitaven.
Quan el 22 de setembre de 1609 es va publicar el decret d’expulsió dels moriscos, molts d’ells el van assumir amb resignació i alguns pensant que seria un exili temporal, Uns altres no obstant això (els de Pego, Valls de Gallinera, Laguar, Ebo, Guadalest i Xaló) es revoltarien, patint finalment la massacre més greu ocorreguda en les nostres terres, pels exèrcits cristians en les Serres de Laguar (Cavall Verd) on van morir més de 3.000 persones.
No obstant això, els moriscos que poblaven els pobles dels plans més pròxims a la costa es van embarcar pacíficament.
El dia 17 d’octubre de 1609 van salpar del port de Dénia, en 29 vaixells mercants 4.587 moriscos del Verger, Gata, Pedreguer, Ondara, Miraflor, Setla i Mira-rosa (segons altres autors ho van fer el dia 13). Havien sigut expulsats de les terres que havien habitat des de temps immemorials.
Segons Manuel Lomas Cortés, els moriscos del Verger van ser embarcats de la següent manera:
En el baxel del patrón Bartolome Raçon, 160 personas
En el baxel del patrón Jacques Escriret, 141 personas
En el baxel del patrón Jacques Caltheo, 138 personas
Els de Miraflor i la Çelda y Mirarrosa:
En el baxel del patrón Pierres, 95 personas
En el baxel del patrón Bertomeo, 130 personas
Després de l’expulsió van quedar en el Regne de València, per unes o altres raons, 3.571 morisquets (segons estudis recents d’Ignaci Gironés Guillem), xiquets que van ser “presentats” (registrats) pels seus respectius amos i posteriorment batejats.
Al setembre de 1611, al Verger, el cavaller Francisco Ruíz presentava a Leonor ,de 3 anys d’edat i a Pedro, de la mateixa edat, procedent de Laguar, amb una ferida com a identificador físic.
Isabel Calamas (vídua de Berat) presentava a Angela, de 8 anys d’edat, procedent de Relleu, amb rastre de pigota com a identificador.
El rector del poble, Juan Beguer, presentava a Jaime, de 7 anys i a Luis, de 6, amb una ferida com a identificador. També presentava a Tomassa, de 8 anys, procedent de Laguar, amb dues pigues com a identificador.
Martin de Almazán presentava a Angela, de 9 anys, amb pigues com a identificador.
Miguel Cruañes presentava a Jaime, de 8 anys, procedent de Beniarbeig, amb pigues com a identificador i a un altre xiquet anomenat Jaime, de 9 anys, procedent de Benimeli, amb quatre pigues com a identificador.
Miguel Urrios presentava a Jaime, d’11 anys d’edat, procedent de Sagra, amb una piga com a identificador.
Rafael Bas presentava a Jaime, de 8 anys, procedent de Benimeli, amb un senyal esquerre com a identificador.
Sebastian Bisquerte presentava a Luís, de 5 anys.
I el Bayle Simón Catalá presentava a cinc xiquets: a María de 12 anys, Jaime, de 7, Miguel de 14, a Onofre de 12, procedent aquest últim de Benimeli, amb pigues i ferida com a identificador i a Leonor Magancha, de 9 anys, procedent de Famorca, amb pigota i pigues com a identificador.
A Miraflor, Juan Vicente Durba presentava a Juan, de 3 anys. I Miguel Valdo presentava a Mariana, de 11, amb pigues com a identificador i a Juan, de 8 anys, procedent de Castell de Castells, amb senyal esquerre com a identificador.
Al creixer, aquests morisquets es casarien entre ells. En els llibres matrimonials posteriors a l’expulsió apareixen les dades de noces (enllaços) entre moriscos, entre “fills de moros expulsos”, segons consta en molts casos. No es coneixen matrimonis entre cristians nous i vells posteriorment a l’expulsió. Per descomptat, aquests xiquets ja sempre usarien els seus noms cristians i, en la seua majoria, els cognoms dels seus tutors.
Cites:
242. 1609-1911. Moriscos i morisquets