En un Anuari de 1911 publicaven que El Verger tenia 2.140 habitants, que ja gaudia d’enllumenat elèctric i que viviem de la producció de la pansa moscatell, de l’oli, dels cereals i les taronges. Les festes les celebravem el primer diumenge d’octubre.
En la relació d’autoritats, professionals, comerciants trobarem a molts dels nostres avantpassats. Fixeu-vos bé en els cognoms i, possiblement, trobàreu al vostre besavi o rebesavi. No trobàreu a les vostres avantpassades… molt poques dones apareixen en aquests censos de comerç.
L’alcalde era Juan Ferrando Bertomeu, el Secretari Pedro Pérez Piera, el jutge municipal Francisco Llorens Rodríquez, el fiscal Fernando Llorens, el secretari José Joaquin Marí, l’encarregat de correus Esteban Carpi, el conductor del correu del Verger a Alacant José Molina Cebriá i el rector José Diego i Sanchís.
Els mestres eren Dolores Bertomeu i José Vives Jover (el mestre Vives). Teníem uns quants advocats: Juan Ferrando, Juan Felipe Ferrando, Leonardo Ferrando i Francisco Luís Llorens Rodriguez. Teníem dos proveïdors d’ “abonaments artificials”, Vicente Caño Iborra i José Escrivá.
Com a productors (grans productors s’entén) d’oli d’oliva apareixen Elena Ferrando, Juan Ferrando, Pedro Ferrando i José Llorens.
Els propietaris del molí d’oli (almàssera) són Josefa Maria Bertomeu, José Domenech, Elena Ferrando, Juan Ferrando, José Llorens i Luis Llorens.
El Verger tenia per aquella època dues funeràries (dos proveïdors de taüts) a càrrec d’Antonio Camaró Perelló i Asencia Marco Castillo.
El flamant Balneari del Molinell, que en aquells anys es trobava en el seu apogeu, també s’anunciava com a “Establiment d’aigües”.
La “alpargataría” estava a càrrec de Pascual Roselló. I les barberies eren les de Jaime Ivars, Carlos Roselló i Sebastián Torrens (la barberia del ti Sebastià).
Tractants de cavalls eren Antonio Rodriguez i A. Rodriguez Perelló. Els cafés o casinos estaven en mans de Jose Blanco i Vicente López. I les carnisseries eren de Vicente Femenía i Baptista, Gregorio i Domigo Giner.
Les fusteries estaven regentades per José Cabrera, Antonio Camaró, Evaristo Domenech (la famosa fusteria d’Evaristo), José Domenech, Vicente Domenech i Félix Ripoll.
Al Verger hi havia constructors de carros, eren Vicente López i Sebastián Salort.
Salvador Tomás era el tractant de cereals.
Les botigues de comestibles eren de Vicente Castellano (us sona?) i Vicente Femenía. La drogueria estava al càrrec de José Carpi i la espartería era de José Bañó.
Verger ja tenia farmàcia, al càrrec de Joaquin Torrens.
La ferreteria era de Vicente Domenech (també us ha de sonar) i els guarnicioneros eren José Molina i Ángel Sivera. El molí de farina el regentava Salvador Tomás i les ferreries José Font, Vicente Mengual, Antonio Rodriguez, Francisco Sivera i Juan Bautista Torrent.
L’única casa d’hostes (fonda) que apareix és la de Francisco Rodríguez.
Teníem depòsit de fustes sota el control de José Cabrera i Vicente Domenech.
Dos metges s’encarregaven de la salut dels nostres avantpassats, José Gasent i l’històric José Muñoz.
Les merceries (no sabem exactament a què es refereix el vocable) estaven al càrrec de José Cabrera, Vicente Cano, José Carpi, Vicente Castellano (altra volta), Nicolás Femenía, Francisco i José María Flores, Antonio i Francisco López, Francisco, Gabriel i Pedro Juan Moncho,.
Com a exportadors i colliters de taronja apareixen els veïns més adinerats, Juan Ferrando i José Llorens Ferrando.
Teníem per aquella època dues paradors (hostals?) regits per Salvador i V. Femenía i per A. Rodríguez.
Com a exportadors de panses esmenta l’anuari a Antonio López i a Francisco i José Llorens.
Els principals contribuents eren Juan Ferrando, Leonardo Ferrando i José Llorens Ferrando.
Teníem professor de música, era Vicente López Carrió.
I professora de parts, Blanca? Giner.
Encarregats del salaó de peixos eren Jose Carpi, Vicente Castellano (una vegada més), Nicolás Femenía Antonio Flores i Francisco López.
I Joaquin Iñareta s’encarregava del subministrament de teles i teixits.
Finalment, els sabaters eren Francisco i Pascual Marí i els germans Salort.
Cites:
204- 1911. El Verger. Anuari de comerciants
Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración. 1911, n.º 1, página 963 i siguientes.