Any 1919. Trimestre 2. Crònica de successos i alguna coseta més

Compartir

Els nostres avantpassats començaven el segon trimestre de l’any amb una dinàmica molt apàtica segons l’hemeroteca de l’època. Es publiquen poques notícies econòmiques de la nostra comarca, la qual cosa porta a pensar que si “no hi ha notícies és que són bones notícies”, però no era així.

La premsa comptava poc de la Marina Alta però les notícies que arribaven de València no eren per a res optimistes: s’havia declarat l’Estat de Guerra a causa de la conflictivitat social i laboral i els successos luctuosos se succeïen sense parar. Les municions van ser retirades de les armeries com a mesura de precaució.

Una comissió d’exportadors de fruites visitava al Capità General perquè autoritzara l’embarcament, pel Port de València, d’una quantitat enorme de caixes de taronja (valorades en 3.000.000 de ptes) que s’estaven perdent a causa de la Vaga General.

Per a postres, els Tractats Comercials amb França i Anglaterra havien caducat i les gestions per a aconseguir una prorroga avançaven molt a poc a poc en els despatxos del Ministre d’Estat, el Comte de Romanones.
I, en conseqüència, les collites (sobretot la de la taronja) es perdien en els camps i magatzems.
A la fi de maig el Govern anglés autoritzava la lliure importació de taronges i vi espanyol. Però ja s’havien perdut uns mesos… greu inconvenient al que calia sumar un altre, endèmic del comerç espanyol, que era que els comerciants manaven producte emmagatzemat feia temps i que ja estava en mal estat, amb el consegüent rebuig en els mercats de destí.

Però malgrat tot la renda anava eixint a poc a poc com ho manifesta aquesta retallada del Diario de València de primers d’abril, i la taronja pujava el preu, a finals de mes, fins a 50 ptes el miler.

Pel que fa a la nostra comarca la premsa publicava, a primers d’abril, el nomenament de José Gregorio Bayarri com a mestre titular d’Ondara.

El dia 12 el Diari de València publicava que a Benimeli s’havia comés un bàrbar crim, amb arma blanca, en la persona de Josefa G.G. Les indagacions dutes a terme pel Jutjat van portar a la detenció de Vicente L.F. Fabián D.L., José C.C. i de una germana de la víctima.

A la fi de mes s’incorporaven als seus llocs de treball els equips de les estacions telegràfiques de la comarca, Dénia inclosa. Es posava fi als sabotatges de les línies i a la vaga que venien mantenint.

A Orba, a primers de maig, es produïa una “renyina sagnant” entre llauradors de la qual eixia ferit amb arma blanca Baptista Z.LL. La Guàrdia Civil detenia al seu agressor Félix A.B.

A Pedreguer apareixia penjat d’un arbre Josep V.P., que patia una malaltia mental.

El 30 de maig el diari Les Províncies publicava que “havien començat els estudis per a un Port a Xàbia i altres per a la Colònia agrícola del Montgó. També, el mateix diari assegurava que havien començat les obres de la carretera de Xàbia a Dénia i uns “treballs d’hidrografia en els plaers de la platja de Dénia”.

Malgrat el final del conflicte bèl·lic i del lent restabliment de l’economia exportadora comarcal la precarietat s’havia instal·lat en la nostra zona i la picardia i els robatoris a petita escala eren habituals.
Maig acabava amb el desmantellament d’una banda de carteristes que s’havien atrevit a robar fins al capità de la Marina Mercant en l’Estació de Dénia.

Les eleccions generals de l’1 de juny donaven com a triomfador a Salvador Raventós (contra Jorro Miranda), en el Districte electoral de Dénia. Per a fer-nos una idea del bollit polític i la manipulació mediàtica que ja es feia en l’època reproduïm el que publicava el Diario de Alicante: “Celebrem el triomf de Raventós si més no siga per la significació liberal que ostentarà en les corts. Però lamentem al mateix temps que el seu triomf signifique també el triomf del caciquisme dianense…”. Raventós era el demòcrata i Jorro Miranda era el conservador.

A meitat de juny descarrilava el tren de Carcaixent a Dénia en el Km 2. Sense desgràcies personals.

També per aquestes dates Fernando A., possiblement veí d’Ondara, tancava la comporta de la Séquia Mare que portava l’aigua a les hortes del Verger i Setla – Mirrarosa. La crònica periodística publicava que era una broma que va portar al seu autor a la presó.

A la fi de juny se celebrava a Dénia una Assemblea de Mestres que exercien a la comarca. Demanaven equiparació de salaris amb els altres funcionaris de l’Estat, fixant un mínim de 2.000 ptes anuals i un màxim de 12.000.

Cites:
227. Any 1919. Trimestre 2. Crònica de successos i alguna coseta més
El Liberal (Madrid. 1879). 4/4/1919, página 1.
Diario de Alicante: Año XIII Número 3561 – 1919 abril 8
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año IX Número 2890 – 1919 abril 12 (12/04/1919)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIV Número 16307 – 1919 Abril 26
La Correspondencia de España. 28/4/1919, n.º 22.354, página 4.
El Luchador : diario republicano: Año VII Número 1756 – 1919 mayo 10
Diario de Alicante: Año XIII Número 3587 – 1919 mayo 21
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIV Número 16340 – 1919 Mayo 30
Diario de Alicante: Año XIII Número 3596 – 1919 junio 2

El Sol (Madrid. 1917). 2/6/1919, página 3.
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLII Número 17812 – 1919 Junio 16
El Luchador : diario republicano: Año XIII Número 4101 – 1925 junio 19
Suplemento a La Escuela moderna. 28/6/1919, n.º 2.355, página 6.
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLII Número 17740 – 1919 Abril 04
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año IX Número 2884 – 1919 abril 6 (06/04/1919)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIV Número 16287 – 1919 Abril 06
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIV Número 16314 – 1919 Mayo 04

2 thoughts on “Any 1919. Trimestre 2. Crònica de successos i alguna coseta més

  1. Ens pensavem que la situació dramàtica de la citricultura actual era novedosa però es repeteixal llarg del temps igual que els lamentables representants polítics i els manipuladors mitjans d’informació.

    1. Si, si sempre mal. Però és que, a més, possiblement, en l’actualitat estem pitjor a causa d’una xicoteta circumstància… que fa 100 anys els treballadors no pagaven impostos i els llauradors pagaven molt pocs i hui Hisenda ens té atabalats a tots.
      I abans els nostres avantpassats havien d’emigrar per a escapar a la misèria, però hui també ho han de fer els nostres fills, que no troben treball en aquesta economia tan sospitosament desestructurada… encara que emigren amb avió, d’una forma aparentment més amigable que els nostres pares i avis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *