El Verger ha sigut saquejat i cremat diverses vegades al llarg de la História.
En 1521, en plena Revolta de la Primera Germanía, el Virrei de València Diego Hurtado de Mendoza va nomenar a Baltasar Vives, Senyor del Verger, recaptador dels préstecs demanats a la noblesa per a afrontar el control de la revolta. El 23 de juliol es va produir la batalla de Gandia. La victòria dels agermanados dirigits per Vicent Peris va obligar el Virrei a refugiar-se primer a Xàtiva i després a Dénia, per a embarcar-se en la seua fugida cap a Peñiscola. En el seu viatge a Dénia es va allotjar en el palau que Baltasar Vives tenia al Verger. Aquest fet i que Baltasar Vives fóra el tresorer del Virrei va ser el motiu pel qual els agermanados van saquejar i van cremar el poble del Verger més tard. També van assetjar la ciutat de Dénia sense èxit. A Polop els agermanats van degollar més de 800 moriscos.
El 10 de setembre de 1705, en plena Guerra per la Successió, Jose de Salazar va cremar els llocs de Pedreguer, El Verger, Ondara, Benissa, Xalò i Alcalali. El dia 11 incendiava el Raval de Dénia. Es tractava de sembrar el terror per a mantindre les poblacions sota l’obediència de Felip V.
Encara en investigació. Cites:
5-1521 1705 Crema del Verger
El Verger, de la prehistòria a l’Antic Regim. Francesc Gil, Pasqual Costa, Joan Miquel Almela, Antoni F. Grau
Pedreguer memoria d’un poble. Pasqual Costa, Teresa Ballester, Pepa García