1880 Novembre. Gran riuada del Girona

Encara que és molt popular aquest refrà que diu “al costat del riu no faces niu” l’home ha buscat sempre la proximitat a l’aigua per a establir la seua residència, perquè l’aigua ha sigut sempre font de riquesa.

Encara que és freqüent associar les pluges torrencials i les riuades a les conseqüències del món modern i a les seues indústries extractives del territori (canvi climàtic, urbanisme en zones inundables, impermeabilització del sòl…) la veritat és que en la nostra zona les Danas o gotes fredes han estat sempre presents al llarg de la història, provocant grans i destructores avingudes dels rius Girona i Gorgos i dels barrancs de la zona. I amb un període de retorn, encara per dilucidar, de molt pocs anys.

Però la pluja no destrueix, destrueix la mala praxi de l’ésser humà sobre el territori. La pluja era, no sols en la Marina sinó també a la Safor, en la Ribera o al mateix Egipte, font de riquesa per als pobles confrontants amb el riu, que aprofitaven les seues aigües per a regar les seues zones d’horta.

El que ha canviat en gran manera ha sigut la gestió d’aquestes crisis meteorològiques ja que, en altres temps, eren molt diferents de l’actual, i molt més compatibles amb la naturalesa.

En primer lloc, no hi havia colls de botella al pas dels rius pels pobles, no hi havia escollerament ni murs verticals de formigó en les voreres, ara inexistents, les quals podien absorbir més d’un terç de l’aigua transportada en les grans avingudes. I en el cas del Verger, no hi havia poble en la part dreta del Girona, per la qual cosa el riu desbordava cap a aqueix costat, exercint aqueixa zona de calderí en les grans riuades. Una comparació molt il·lustrativa de l’estrenyiment del llit del Girona és que té aproximadament uns 80 metres d’ample al seu pas pel TM de Benimeli i només 20 al seu pas pel Verger.

En segon lloc, molt important, no hi havia ponts i no hi havia canyes en el llit, que pogueren embossar-los. Les canyes (arundo donax) s’utilitzaven en les labors del camp, en la construcció de teulades i en la fabricació dels canyisos de la pansa.

I en tercer lloc les gents que vivien pròximes als rius, que eren la majoria, no tenien béns que conservar, no tenien cotxes, ni TVs, ni fotos, ni escriptures de propietat. El seu mobiliari es reduïa a somiers, matalassos, cadires de bova i una taula. Quan el riu creixia es pujaven els xicotets animals de corral a la pallisa o a la cambra i els que tenien mula o porc els portaven als corrals de veïns que vivien en cotes mas altes i, com a conseqüència, la crisi quedava resolta. El riu podia entrar en els habitatges i embrutar amb fang el pobre mobiliari, però l’endemà, amb la mateixa aigua del riu, que ja baixava neta, es netejaven les cadires de bova i es posaven a assecar al sol i, excepte comptades excepcións, els llauradors, que eren quasi tots, anotaven en les seues agendes un previsible bon any de collites ja que la matèria primordial, l’aigua del riu, quedava garantida. Els nostres avantpassats tenien molt desenvolupada la “cultura de l’aigua”. Cultura que hui dia s’ha perdut.

Però malgrat tot, les riuades del Girona van ser al llarg de la història: freqüents i catastròfiques

El diari Meridional, de tendència liberal, publicava pel novembre de 1880 que els temporals de pluja del mes havien provocat el desbordament del riu Girona en el punt anomenat El Regall “formant un nou riu”, que destruint camps de ceps i oliveres, va penetrar en el Terme i poble del Verger, causant immensos prejudicis”.

“Aquells terrenys estan convertits hui en llit d’un barranc de gran amplària i no menys profunditat. En la resta del terme hi ha marges derruïts, cases de camp maltractades pel furiós temporal”.

Les violentes riuades del Girona s’han multiplicat al llarg dels segles amb un període de recurrència veritablement alarmant:
Van ser també històriques la riuada del 28 d’octubre de 1814 que va inundar els pobles del Verger i Setla Mirrarosa i Miraflor (mirar el llibre de Josep Andrés Torres, “Història dels Poblets: la Setla, Mira-rosa i Miraflor entre la conquesta cristiana i la fi de l’Antic Règim”) i la de desembre de 1560.
Totes elles comparables, si no superiors, a la més recent del 12 d’octubre de 2007, que va causar, malauradament, la primera víctima mortal.

Altra avingudes històriques: “El 30 de setembre de 1919 la crescuda del Girona va afectar especialment a Beniarbeig, on les aigües van soscavar els fonaments d’algunes cases en aconseguir el riu els 5 metres d’altura, i també va causar importants danys al Verger i Els Poblets.

Altres inundacions importants a assenyalar van ser les de novembre de 1941 i la del novembre de 1985. En aquesta última es va témer que la xicoteta presa de Isbert poguera esfondrar-se, cosa que finalment no va succeir”.

Encara en investigació. Cites:
4-1880 Novembre. Gran riuada del Girona
El Siglo futuro. 25/11/1880, n.º 1.509, página 3.
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XXXI Número 8282 – 1880 noviembre 24
La Provincia : diario liberal: Año III Número 680 – 1880 diciembre 2
Història dels Poblets: la Setla, Mira-rosa i Miraflor entre la conquesta cristiana i la fi de l’Antic Règim. Josep Andrés Torres.
Wikipedia Río Girona