El 20 de maig de 1844, l’alcalde del Real donava part al jutge de Gandia que havia sigut trobat un cadàver en la muntanya de les Coves de Banyuls.
Personat el jutge en el lloc indicat va trobar mig sepultats les restes d’una dona d’uns 54 anys amb les robes ensangonades, diversos colps al cap, amb tots els indicis d’haver patit una mort horrible. Es va trobar al costat del cadàver un sobre manuscrit en el qual es llegia el nom de Jaime Carrió i tènia la direcció del Verger.
Avisat el Jutge de Dénia perquè comparegueren davant el Jutge de Gandia totes aquelles persones del Verger que reconegueren a aquesta persona, es va presentar un parent d’aquest, qui una vegada exhumat el cadaver el va reconéixer com el de Josefa Mestre i Rodriguez, esposa de Jaime Carrió, veí del Verger.
De les declaracions preses als parents de Josefa Mestre i Jaime Carrió va resultar “que el dia 17 de maig es va presentar a la seua casa un desconegut que va preguntar per la víctima i, personada aquesta, si estava el seu marit en presidi, com així era. Tot seguit li va assegurar que el seu marit havia escapat de presó i que desitjava posar-se en contacte amb ella” de manera clandestina, perquè li portara roba i tots els diners que poguera aconseguir, per a així poder emprendre un llarg viatge de fugida.
Mentre Josefa feia els preparatius el desconegut, per aprofitar doblement el viatge, va marxar a Sanet on va fer una proposta semblant a Josefa Ripoll, que també tenía el seu home a la presor, encara que aquesta no el va creure. De tornada a Verger, van partir cap a Gandia.
Però els parents de Josefa no van poder identificar al desconegut encara que van assegurar recordar perfectament la seua cara.
El Jutge de Gandia va indagar les personalitats dels criminals més notables per aquella zona i prompte es va trobar amb la fitxa de Vicente García i Cabanilles, veí de Beniopa, que ja tenia diverses condemnes per homicidi, una de dos anys per “violència en despoblat a una dona anomenada la Fustera de Benirredrà” i una altra de quatre, per haver ferit i violentat en despoblat a Rosa Prefaci, de Beniarjó, per la qual cosa es va procedir a la detenció immediata i incomunicada de Vicente Garcia en les presors de Gandia.
Les sospites contra García es van transformar en quasi evidència quan interrogades la seua dona Rosa Giner i la seua filla, es va saber que l’acusat havia viatjat a la Marina en la matinada del 17 de maig i no havia tornat a casa fins al 18, amb robes ensangonades i amb un embolic de roba d’home que va manar vendre a la seua dona, cosa que aquesta va dur a terme a Almoines. Confiscades les robes pel Jutge, van ser identificades pels familiars com a pertanyents a Jaime Carrió. I posat García en roda de presos va ser immediatament reconegut pels familiars de la víctima.
Al mateix temps, va ser identificat per Rosa Escribá, una veïna de la Font d’Encarros, qui va relatar que la seua germana Vicenta havia seguit, juntament amb el seu xiquet de pit, a Vicente García per un motiu semblant al de Josefa Mestre i que ja mai mes va saber d’ells.
Davant tantes evidències, Vicente García que fins a aqueix moment ho havia negat tot, va demanar declarar de nou i va relatar que en el seu viatge a la Marina va trobar a un tal Silvestre que li va dir que era desertor del presidi de les Carillas i que per encàrrec seu va ser quan va visitar la casa de Josefa Mestre i que, reunits els tres, es van traslladar a les Coves de Banyuls on, després de deixar-los sols, Silvestre va matar a Josefa Mestre amb una pedra.
Però tots els testimonis que els van veure viatjar fins a Gandia van assegurar que ningú els acompanyava, per la qual cosa la seua coartada quedava anul·lada.
El Jutge, davant l’evidència de trobar-se davant un assassí en sèrie, va investigar més i va trobar que a l’agost de 1843 havia desaparegut de Gandia Margarita Lorente. Va manar el Jutge inspeccionar uns avencs molt profunds al Molló dels Avencs, a “mig quart d’hora” del lloc on va ser trobat el cadàver de Josefa Mestre, d’on van traure dos esquelets de dona i un mocador que van identificar com de Margarita Lorente i que usava Vicente García en la cintura. L’altre esquelet era el de Vicenta Eivissa, desapareguda a Oliva feia huit anys pels mateixos motius que les altres víctimes.
García, de mal nom Matadones, mitjançant sentència pronunciada el 13 de gener de 1845 va ser sentenciat a l’última pena, que feu executada a Gandia el 17 del mateix mes, “quan el reu tenia l’edat de 41 anys”.
Moments abans de la ejecució García va confessar que els cadaveres de Vicenta Escribá i del seu fill es trobarien en una cova del pla gran, terme de Gandia, i el de Vicenta Eivissa en una dels avencs que existeixen en el mateix pla” .
Cites:
186- 1845 Maig. Crim d’una veïna del Verger
El Heraldo (Madrid. 1842). 11/1/1848, página 4.
El Espectador (Madrid. 1841). 22/1/1845, página 1.
El Español (Madrid. 1835). 15/10/1845, n.º 406, página 3.
El Español : diario de las doctrinas y de los intereses sociales: Epoca 2.ª Número 406 – 1845 octubre 15