Com tothom sap i els polítics, amb la seua ineficàcia, s’encarreguen de recordar tots els anys, la nostra comarca no està comunicada per ferrocarril ni amb València ni amb Alacant.
Però això no ha sigut sempre així.
Aquest és un xicotet resum de la història de la línia de tren a València des de la nostra zona i de la pintoresca arribada de la locomotora, per primera vegada, al Verger.
Durant la primera meitat del Segle XIX el ferrocarril es va anar imposant com el mitjà de transport per excel·lència a tot el món i, amb l’arribada del motor a vapor, es va consolidar definitivament.
La nostra zona no va voler quedar-se ressagada i en 1861 es va atorgar a Vicente Alcalá de l’Olmo autorització per a desenvolupar un projecte de Tram-way entre Carcaixent-Gandia-Dénia, amb tracció animal, és a dir amb cavalls i mules, culminant el primer tram fins a Gandia a principis de 1864. Però el projecte va resultar tan ruïnós que no es va poder continuar el tram fins a Dénia, sent la línia confiscada per l’Estat que la va transferir a F. Carreres i Jofré en 1879 perquè completara el tram a Dénia, mantenint la tracció animal. El projecte tampoc es va acabar. Finalment, al juny de 1882 el Ministeri de Foment autoritzava la transformació a “ferrocarril econòmic” amb tracció a vapor i atorgava la concessió al Marqués de Campo, qui havia comprat la línia en 1880 a Enrique i Federico Trenor, el qual va poder per fi completar el projecte (algún día contarem com), que entrava en servei el dia 1 d’abril de 1884 i que, després de diversos canvis de mans i adaptacions, va funcionar fins a l’11 de febrer de 1974, quan es va suprimir la línia entre Gandia i Dénia.

És necessari assenyalar que El Verger (que va donar prou febra per a permetre les obres) va ser distingit amb l’establiment d’una Estació, la qual cosa el va convertir en centre del tràfec comercial de tota la comarca, ja que en ell desembocaven les vies de comunicació de Pego, la Rectoría i les Valls interiors. I, també, en centre logístic provincial, ja que es van establir immediatament línies de diligències, que des d’Alacant portaven passatgers i mercaderies a l’estació del Verger, amb destinació a València.
Una crònica datada a Setla Mira-rosa l’11 de maig de 1883 anunciava que, el dia anterior, la locomotora havia deixat sentir el seu xiulet, per primera vegada entre, els pobles del Verger i Setla i Miraflor. El cronista afirmava que a la nit va haver-hi al Verger repic general de campanes enmig dels acords de la banda de música que recorria els carrers de la població.

El dia 14 la locomotora arribava a Dénia, repetint-se en aquesta població la mateixa litúrgia que en El Verger: repic general de campanes i banda de música, amb vítores al Marqués de Campo.
Però 5 dies després el cronista de Setla i Mira-rosa enviava un altre article en el qual escrivia “a la una del dia d’ahir, amb un sol abrasador, els voltants del Verger, lloc el més pintoresc que imaginara puga el lector, estaven ocupats per una immensa gentada, la multitud col·locada a dreta i esquerra de la via, fixava ansiosa la seua mirada cap a Oliva.
Em vaig dirigir a un grup de joves preguntant-los que novetat era la que els guiava a aquell lloc i una d’elles, amb summa galanteria, en la qual donava a entendre el caràcter tan noble d’aquests senzills habitants, em va dir: “-esperem el ferro carril que hui arriba a Dénia i venim ansioses de victorejar-li-”
A la poca estona el xiulet de la locomotora ens va anunciar la seua proximitat, però oh sorpresa! va passar amb tota velocitat sense detindre’s davant tanta concurrència… no per això es van retirar del lloc, abans al contrari, dels pobles limítrofs començaren a acudir més i més gent fins l’extrem que, sota cada arbre, hi havia multitud de grups esperant el seu retorn… A les tres va tornar de Dénia portant els cotxes plens de gom a gom de gent, la música del Verger i autoritats l’esperaven en el lloc que es creu serà l’Estació. Un clamoreig general van fer a la rebuda, enmig dels acords de la banda música… van donar ordres perquè els senyors que venien al tren es quedaren al Verger i els d’aquest poble pogueren passar a Dénia, que al seu retorn es tornarien els primers. Fet així i després de prendre aigua, va partir el tren enmig d’un viva general i als acords de la música que anava col·locada en un dels vagons.
Arribats a Dénia, el viatge del qual van efectuar en dotze minuts, van ser rebuts enmig de repic general de campanes i al so de la banda de música de Pedreguer, entre una gentada immensa que l’esperava en la carretera de Dénia a Ondara, perquè la via no es trobava acabada fins a l’Estació encara.
El Sr. Moreno (gerent del ferrocarril i nebot del Marqués de Campo) va obsequiar amb un esplèndid “lunch” als senyors de l’Ajuntament de Dénia i del Verger, a diversos dels seus amics i a les bandes de música.
A les sis de la vesprada va arribar de retorn al Verger enmig d’un viva general i als acords de les dues bandes de música, les quals van recórrer els carrers de la població”.
El cronista afig dos comentaris al final del seu article: “un d’ells és que el senyor alcalde del Verger, guiat potser per egoisme o per odis polítics, no va convidar a infinitat de dignes persones perquè li acompanyaren a admirar un bé general per a aquesta comarca”.
L’altre és el no haver tirat les campanes al vol; però segons tenim entés és causa a dissidències entre l’autoritat civil i l’eclesiàstica.
Una altra crònica del dia 21 d’un altre periodista incidia sobre aquest últim punt explicant que l’alcalde, per a solemnitzar l’acte, va manar al rector un encàrrec d’atenció amb l’objecte que disposara tirar a vol les campanes, a la qual cosa va contestar aquest:
“El alcalde no manda en las campanas, y no quiero entregar las llaves del campanario a nadie”.
“De todo tiene conocimiento el Gobernador Civil de la provincia.
A nosotros no nos sorprende la negativa de este ministro del altar; lo que si nos sorprende es, que el Sr. Alcalde prescindiendo de respetos y de recados no dispusiese por si, lo que no tenía necesidad de suplicar. Estos curas cada día están promoviendo disgustos”
Encara en investigació. Cites:
35-1883 Maig. El tren arriba al Verger
El Constitucional : diario liberal: Epoca TERCERA Año XVII Número 4507 – 1883 mayo 15
El Serpis : periódico de la mañana: Año VI Número 1579 – 1883 mayo 16
El Constitucional : diario liberal: Epoca TERCERA Año XVII Número 4510 – 1883 mayo 19
El Litoral : semanario cientifico-literario y de intereses materiales: Año III Número 125 – 1883 mayo 20
http://historiastren.blogspot.com/2014/02/carcaixent-denia-sesquicentenario-del.html
La Unión Católica : diario religioso-político: La Unión Católica : diario religioso-político – Año IV Número 952 – 1880 julio 22 (22/07/1880)
La Provincia : diario liberal: Año III Número 567 – 1880 julio 23
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XXXI Número 8160 – 1880 julio 25
La Provincia : diario liberal: Año III Número 655 – 1880 noviembre 6
La Provincia : diario liberal: Año III Número 690 – 1880 diciembre 16
El Serpis : periódico de la mañana: Año III Número 783 – 1880 diciembre 17
La Unión Católica : diario religioso-político: La Unión Católica : diario religioso-político – Año V Número 1102 – 1881 enero 6 (06/01/1881)
El Litoral : semanario cientifico-literario y de intereses materiales: Año I Número 2 – 1881 enero 9
La Provincia : diario liberal: Año III Número 707 – 1881 enero 11
La mañana : diario político: Año VI Número 1508 – 1881 enero 23
El Almogávar : diario ultramontano: El Almogávar : diario ultramontano – Año Segundo Número 52 – 1881 enero 25 (25/01/1881)
La Unión Católica : diario religioso-político: La Unión Católica : diario religioso-político – Año V Número 1117 – 1881 enero 25 (25/01/1881)
La Unión Católica : diario religioso-político: La Unión Católica : diario religioso-político – Año V Número 1148 – 1881 marzo 3 (03/03/1881)
El Litoral : semanario cientifico-literario y de intereses materiales: Año I Número 25 – 1881 junio 19
Altra vegada és repetei en les discrepàncies del retor amb ciutadans o batle. Manaven molt.
si, si, en altres pobles és possible que el rector i l’autoritat política foren amics, però al Verger sembla que això va ocórrer molt poques vegades