Segons Ordre del 7 de gener de 1855 i malgrat la negació de la malaltia per part de les autoritats del Verger (i de part dels seus veïns) amb acusacions d’arbitrarietat sobre un rerefons polític, l’alcalde del Verger va ser finalment suspés per ocultació de l’epidèmia de còlera de desembre de 1884.
Era bastant habitual l’ocultació de la malaltia per les autoritats locals. La detecció del còlera en un poble significava el seu aïllament instantani, la propagació de la notícia per totes les comarques limítrofes i l’estigmatització econòmica i social del poble durant molts mesos. Era la ruïna per als seus veïns.
Però la cosa no anava de broma. Amb l’arribada de maig, es va produir una nova invasió de l’epidèmia per tota la comarca, malgrat els intents de les autoritats perquè no penetrara. El Dr. Ferrán, descobridor de la vacuna contra el còlera, eixia de València per a Bellreguard encapçalant una comissió de doctors.
Per aquestes mateixes dates, la premsa es feia ressò que hi havia nous casos de contagi al Verger i Miraflor.
A la fi d’aquest mes el Governador provincial es traslladava al Verger on convocava a tots els alcaldes del Partit de Pego i a alguns dels de Dénia. Es publicava un bàndol en tots els pobles de tots dos partits ordenant que ningú rebera persones ni gèneres procedents de la província de València. Es prohibia també que el tren fera escala en les estacions d’Oliva i Gandia.
A Dénia, a tots els viatgers que no hagueren pujat al tren al Verger (els procedents dels pobles al nord de la nostra comarca i en concret Bellreguard -on es van dur a terme rogatives malgrat les quals va haver-hi 115 atacats i 21 morts al maig- i Gandia, que també estava envaïda) eren fumigats i sotmesos a quarantena.
I els que baixaven en l’estació del Verger, enviats als lazaretos habilitats a les cases de camp.
Es va establir un cordó sanitari comarcal amb diverses companyies d’infanteria vigilant el Collado de Calp i el Coll de Rates i el 23 de maig es va interrompre definitivament la circulació de trens entre Dénia i Carcaixent, el que va afectar molt negativament al comerç de la pansa i la taronja. Els trens procedents de València només arribaven fins a Oliva i se suspenia la circulació de trens per tota la província d’Alacant. Es prohibia el pas, per mitjà de reguardes, a tota persona que transitara per les carreteres d’Alacant o València al Verger.
A la fi de juny s’intenta establir un lazareto marítim en el Port de Dénia, cosa que resulta infructuosa perquè al final es decideix que els vaixells procedents de València vagen a Maó. Per juliol l’epidèmia continua avançant, transportada, segons la premsa pels jornalers de la Ribera. A Ondara ingressava en el lazareto una persona portada en un carro des de Xixona. A l’Atzúbia, Forna i Gallinera sovintejaven els casos.
A la fi de juliol i primers d’agost la premsa publicava els registres oficials de casos de contagi i defuncions:
Davant la propagació de l’epidèmia augmenta el nerviosisme entre la gent. Es creia que la introducció del còlera a la ciutat de Dénia es va deure a l’entrada d’uns llegums procedents de Gandia, que havien esquivat el cordó sanitari, les quals o les persones que les van portar s’havien llavat en aigües d’una “séquia que naixent a Benimeli i El Rafol es bifurca enfront d’una venda, parador o posada que existeix en la carretera de Dénia a Ondara… i l’aigua del qual va quedar tan infeccionada que un dels primers casos ha sigut d’un hortolà, qui en concloure de regar es va llavar i va beure d’aqueixa aigua, morint d’allí a una hora…”
El nerviosisme era tal que els propis metges es negaven a atendre els malalts, com és el cas que descriu l’article que segueix o… acabaven ells mateix en els lazaretos destinats a la quarantena. O com el cas sorgit entre El Verger i Ondara, que el periodista relaciona amb la prohibició de transitar per la carretera a Ondara (500 pesetes de multa), i que adverteix que podia acabar amb disgustos greus entre els dos pobles.
Es fumigava la correspondència postal.
El Dr. Ferran vacunava a Ondara amb notable èxit. Però els veïns de Dénia s’oposaven.
El nerviosisme comarcal es portava al límit quan les reguardes d’alguns pobles impedien l’entrada de viatgers d’altres pobles, malgrat estar ells mateixos infectats. Així es desprén de les denúncies presentades en els jutjats contra Dénia per impedir l’entrada de persones d’altres pobles nets i estar ella infectada. El jutge de Dénia que va iniciar aquestes diligències va morir a causa de l’epidèmia, per la qual cosa aquestes van ser traslladades al Jutjat d’Ondara.
A primers de setembre es declarava la nostra comarca lliure d’invasions i defuncions
A l’abril de l’any següent es publicava el total de contagis i defuncions de 1885 per la grip i per partits judicials: al de Dénia li corresponien 264 contagis i 158 defuncions; al de Pego 707 i 295, respectivament.
El còlera tornaria a la comarca el 1890.
Encara en investigació Cites:
174- 1885 Gener. Les conseqüències de l’acordonament. El còlera de 1885
El Serpis : periódico de la mañana: Año VIII Número 2079 – 1885 enero 13
El Día (Madrid. 1881). 21/5/1885, página 3.
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XXXVI Número 9921 – 1885 mayo 21
Diario de Gandia : periódico democrático: Año I Número 68 – 1885 mayo 21
El Serpis : periódico de la mañana: Año VIII Número 2187 – 1885 mayo 22
La Iberia (Madrid. 1868). 23/5/1885, página 1.
La Verdad : diario de la mañana: Año III Número 698 – 1885 mayo 23
Lau-buru : diario de pamplona: Año IV Número 992 – 1885 mayo 23
El Imparcial (Madrid. 1867). 23/5/1885, página 2.
El Liberal (Madrid. 1879). 23/5/1885, página 2.
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XXXVI Número 9924 – 1885 mayo 24
La Unión Vasco-Navarra : diario político: Año VI Número 1406 – 1885 mayo 24
El Constitucional : diario liberal: Epoca TERCERA Año XIX Número 5001 – 1885 mayo 24
La Unión (Madrid. 1882). 25/5/1885, página 2
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XXXVI Número 9925 – 1885 mayo 25
El Serpis : periódico de la mañana: Año VIII Número 2188 – 1885 mayo 23
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XXXVI Número 9926 – 1885 mayo 26
El Constitucional : diario liberal: Epoca TERCERA Año XIX Número 5003 – 1885 mayo 27
El Litoral : semanario cientifico-literario y de intereses materiales: Año V Número 228 – 1885 mayo 31
El Serpis : periódico de la mañana: Año VIII Número 2217 – 1885 junio 27
El Constitucional : diario liberal: Epoca TERCERA Año XIX Número 6036 – 1885 julio 8
El Áncora : diario católico popular de las Baleares: Año VI Número 1608 – 1885 julio 9
La Paz : periódico de noticias, avisos y fomento de la provincia de Murcia: Año XXVIII Número 8285 – 1885 Julio 31
La Paz : periódico de noticias, avisos y fomento de la provincia de Murcia: Año XXVIII Número 8286 – 1885 Agosto 01
El Constitucional : diario liberal: Epoca TERCERA Año XIX Número 6056 – 1885 agosto 1
Crónica Meridional : diario liberal independiente y de intereses generales: Año XXVI Número 7612 – 1885 agosto 6
Diario de Gandia : periódico democrático: Año I Número 129 – 1885 agosto 3
El Serpis : periódico de la mañana: Año VIII Número 2252 – 1885 agosto 9
El bien público: Año XIII Número 3762 – 1885 agosto 11
La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona: Año XV Número 2653 – 1885 agosto 15
El Serpis : periódico de la mañana: Año VIII Número 2261 – 1885 septiembre 2
El Constitucional : diario liberal: Epoca TERCERA Año XIX Número 6080 – 1885 septiembre 1