No hem pogut fixar el preu mitjà del jornal que es pagava en la nostra zona l’any 1886. Segurament serà impossible trobar document algun que prove la quantitat “real” que es pagava per un jornada de treball en les activitats del camp com cavar, rascar, podar, mondar, regar, fer la verema o escaldar que eren, predominantment, les activitats més comunes que empraven jornalers en aquella època.
Sabem per una publicació del periòdic El Constitucional de 1875, que un mestre del Verger podia cobrar 1,9 pessetes diàries (de mitjana 1.375 ptes a l’any a repartir entre 1 mestre i 1 mestra) i que el secretari de l’Ajuntament de Dénia podia arribar a les 6,2 (2.778 ptes a l’any). El mestre de l’escola superior de Dénia podía cobrar 3,7 ptas al dia (1.350 ptas/any). En altres pobles com Setla Mira-rosa el mestre cobrava 692 ptes (1,9 ptes al dia) i a Miraflor, que era de xiquetes, encara menys, ja que no arribava a 1,3 ptes diàries (450 a l’any). A Ondara-Pamis cobraven el mateix que al Verger.
Al gener de 1886, pels Butlletins oficials d’altres províncies sabem que un obrer oficial cobrava 2,50 a 3 ptes per jornal i que els peons bastant menys, 1,50 ptes. A un mestre picapedrer se li podia pagar 3,50 ptes.
Per aquestes mateixes dates un metge que assistira a “50 famílies pobres” cobrava 750 ptes anuals.
Per plantar arbres se li pagava al peó 2 ptes per dia.
Per març, un article del Liberal assegurava que un oficial d’obrer guanyava més que un escrivent i que les Companyies de Ferrocarril pagaven entre 7 a 8 reals diaris als guardaagulles.
El treball en carreteres estava més ben pagat. El jornal de l’oficial oscil·lava entre les 3 i les 4 pessetes i els peons cobraven 2-2,50 pessetes. El jornal del carro amb conductor es pagava a 10 pessetes (segons llocs, perque després veurem que com es pagava prou menys).
Hi havia un concepte anomenat “jornals peons d’home” que es pagava a 0,87 ptes. Un altre concepte es referia a “jornals de xics” i est es pagava a 50 cèntims de pesseta. Un altre concepte referia “jornal d’home” el qual es pagava a 1,25 ptes.
No obstant això, aquestes quantitats podien variar molt depenent del mes de l’any i de la zona i, suposem que del mercat de l’oferta i la demanda. I també de l’activitat ja que en els treballs per a obrir via en el ferrocarril es pagaven els jornals entre 14 a 18 reals. Al maig, per la zona de Iecla, davant la falta d’obrers, va arribar a pagar-se el jornal d’oficial obrer entre 12 i 14 reals i els de peó entre 9 i 11.
Al juny, des del Ministeri de Foment es publicava un Reial decret que incloïa alguns intents per a la protecció dels treballadors en la contractació d’obra pública. En concret es referia a l’obligació que tenien els contractistes per assegurar “la vida als seus operaris pels accidents que ocórreguen en les obres i que no els siguen imputables, indemnitzant-los amb el pagament del seu jornal i 8 dies més en el cas d’inutilització temporal i amb 500 jornals a la seua família si mor o queda inútil”.
Per octubre trobem en una relació de despeses d’arranjament de carrers jornals per a la “aguadora” a 1 pesseta.
Alguns altres guanyaven prou més, encara que no estaven contents. Al novembre es declaren en vaga els estibadors del port d’Alacant; exigien augment de jornals fins als 30 reals els dies laborals i 60 els festius.
Resulta també curiós en la relació de despeses per reparació de carrers d’un poble de Càceres, el pagament a l’agutzil de 3 pessetes per “avisar a peons i carros”.
Per desembre, en un periòdic de Jerez trobem una relació de costos en labors de vinya: el jornal per cavar es pagava a 3 ptes, igual que el de binar, deslechugar i escatar.
Els materials de construcció que hem pogut aclarir costaven:
Arrova de calç (morta?): 25-75 cèntims de pesseta (depenent de la província)
Quintal calç viva: 1,45 ptes
Quintal calç morta: 0,75 ptes
1.000 rajoles: 20,50 ptes (port inclòs)
Metre cúbic arena llavada: 5-6 ptes
Carro amb conductor: a 2 ptes
Carro amb grava: 1,25-1,50 ptes
100 teules valien 4 ptes
1 cànter per a regar (zinc?): 0,62 ptes
6 cabassos: 2,50 ptes
Encara en investigació Cites:
80-1886. Preu del jornal a Espanya
El Constitucional : diario liberal: Año SEGUNDA Número X – 1875 junio 22
Boletín oficial de la provincia de Cáceres: Número 106 –
Boletín Oficial de la provincia de Logroño: Número 159 – 1886 enero 1
El Liberal : diario político y de intereses materiales: Año I Número 55 – 1886 marzo 9
Boletín oficial de la provincia de Cáceres: Número 195 – 1886 Junio 05
El Liberal : diario político y de intereses materiales: Año I Número 143 – 1886 junio 29
El Balear : Diario político: Año V Número 1325 – 28 junio 1886
Boletín Oficial de la provincia de Murcia: Número 4 – 1886 julio 4
Boletín oficial de la provincia de Cáceres: Número 56 – 1886 Octubre 08
Boletín oficial de la provincia de Cáceres: Número 89 – 1886 Diciembre 04