Per febrer de 1886 se subhastava el transport del correu, en diligència, entre la capital provincial i Dénia. Els contractes eren per a quatre anys. La subhasta es feia a l’uníson en les dues poblacions, davant el Governador Civil i davant l’alcalde de Dénia.
Però al maig encara no s’havia subhastat.
Les condicions de la contractació incloïa l’obligatorietat que el transport en carruatge fóra diari, d’anada i tornada, que incloguera tota la correspondència (a més de joies, periòdics, paquets…) i distribuint en cada poble del trànsit el que a ells fóra dirigit i recollint aquella correspondència que d’ells partisca a altres destinacions.
La distància calculada era de 99 Km, la qual havia de ser recorreguda en catorze hores, fixant-se una hora d’arribada per a cada poble.
Per retard s’establien penalitzacions de 10 ptes per cada quart d’hora, rescindint-se el contracte en cas de repetició.
El contractista del servei havia de tindre el nombre suficient de cavalleries preparades i situades en els punts convenients de la línia.
Una altra condició era que els conductors havien de saber llegir i escriure.
A l’agost era confirmat en la seua destinació de “peatón” de Correus del Verger a Ondara i altres destinacions, Vicente Oliver Ronda. Al carter que feia el trajecte de Pego a l’Atzúbia li deien Francisco Pons Pérez.
Però no havia de ser molt eficient el servei de repartiment quan, al novembre, la premsa recordava que fins a aquesta nova contractació, la “valija” i les cartes es repartien des de l’oficina de Dénia a “lloms d’un mul, i a través d’un solitari i escabrós camí fins a les oficines de Xàbia, Benitaxell, Teulada, Benissa, Calp, Altea i viceversa” i que, entre aquesta població d’Altea i Alacant el correu ja era conduït per un carruatge.
El periodista es preguntava perquè en el present, quan la carretera que creua el Collado de Calp (actual N-332) ja estava acabada i el nou servei amb carruatge adjudicat, el servei continuava sent tan dolent.
Narrava el periodista que quan el correu descarregava en l’oficina d’Ondara la correspondència d’aqueix poble, el contractista es dirigia a una taverna on descarregava la de Dénia, i després d’una bona estona, el taverner enganxava la seua tartana, carregava la valisa i l’enviava a Dénia a cura d’un fill de poca edat, mentre el responsable del servei es dirigia al Verger.
Al desembre, de nou, la premsa es queixava que un carta de Madrid tardava 12 dies a arribar a Dénia, quan el trajecte era de 24 hores aproximadament (?)
Encara en investigació Cites:
81-1886. El Servei de Correus entre Alacant i la nostra comarca