1906. Un any terrible

Compartir

A pesar que les pluges d’abril de 1906 van omplir d’aigua el llit del riu Girona, augurant un estiu menys sec del que es preveia, l’ambient soci econòmic i agrícola de la comarca amenaçava tempesta.
L’avanç imparable de la filoxera en tota la Marina Alta obligava a una replantació immediata dels bancals sobre porta empelts de vinyes americanes resistents a aquesta virosi. Però els baixos preus de la pansa (la pansa de lleixiu, es pagava de 12 a 14 pessetes els 50 Kg.) obstaculitzaven els propòsits dels llauradors per dur a terme aquesta cara reforma estructural. I la pansa de Grècia continuava el seu avanç comercial meteòric aconseguint millors aranzels que l’espanyola.
Com a conseqüència, la mà d’obra comarcal s’havia quedat sense treball i els milers de jornalers (els famosos “blavets”) que havien migrat a Algèria a la recerca de treball, tornaven capcots, més necessitats encara que quan havien marxat, pel poc treball que hi havia en aquella colònia francesa.

Aquest any va començar l’èxode americà, l’emigració americana. Els nostres avantpassats joves abandonaven aquestes terres davant aquest panorama tan desolador, i ja al mes de febrer una crònica de la Correspondència de València assegurava que més de 200 emigrants procedents de Múrcia, Iecla, el Verger i Gandia havien arribat amb el tren correu amb intenció d’embarcar-se per al Brasil. A partir d’aquest any i fins a 1920, més de 15.000 valencians, la majoria de la Marina Alta i La Safor, partirien per a Amèrica.

Com ocorre hui dia, el Govern va intentar mobilitzar grans quantitats de diners públics per a oferir ocupació i així reduir la fam i la creixent inestabilitat social alhora que, ideaven, com en l’actualitat, alternatives per a tindre ocupades les ments i els estómacs buits dels treballadors. Com a Beniarbeig, on es creava una escola nocturna per a l’ensenyament d’adults gràcies a les gestions del seu alcalde Luis Santonja, alhora que s’obria una subscripció per a construir un gran pont sobre el riu Girona “a la qual contribuiran en metàl·lic totes les persones riques i amb els seus jornals els bracers” (el pont que va aconseguir tan tràgicament la fama en la riuada del 2007)
Un altre projecte que que va agafar vela aquell any va ser l’intent per recollir les aigües sobrants del riu Molinell, amb destinació al reg dels termes de Beniarbeig, El Verger, Ondara, Pedreguer i Dénia, amb un pressupost de 500.000 ptes.

El dia 21 de gener es reunien en la Plaça de Bous d’Ondara més de 10.000 agricultors de tota la comarca per a constituir un Sindicat Agrícola que defensara “la situació tristíssima que travessa la nostra regió a causa de no tindre a penes valor l’única collita, que és la pansa”. Es va demanar el mateix tracte aranzelari per a la nostra pansa que la que donaven Alemanya i Anglaterra a la de Grècia, la rebaixa dels costos de transport per ferrocarril i el pas de les infraestructures ferroviàries a via ampla.

Mentre a Dénia i altres pobles intentaven pal·liar la fam emprant als jornalers en la recomposició de carrers i camins “entre seriosos altercats que seria molt trist que degeneraren en greus lluites”.

Es va sol·licitar ajuda al Govern de la nació per a iniciar o mantindre, mitjançant recursos a l’obra pública, les carreteres comarcals, però de la “superioritat, pel que sembla, només es rebien indicacions per a la concentració de la Guàrdia Civil”. A Dénia i altres pobles es creaven Juntes amb l’alcalde, el jutge, la Guàrdia Civil i el rector, que determinaven eixir, immediatament, de casa a casa, a demanar recursos per a constituir un depòsit de comestibles a convertir en “racions de pa, de fesols i arròs, que es distribuiran per mitjà de bons… entre els jornalers més necessitats”.
Al final arribaven ajudes des de Madrid i es continuava la construcció de la carretera de les Planes (estaven acabades la de Xaló a Benissa i la d’Orba a Ondara), però va ser tan gran “el concurs de bracers mancats de pa que acudien a la demanda de treball… i sent impossible donar col·locació a tots, es va produïr una desagradable vaga per la baixa dels jornals, fixats en una pesseta i vint-i-cinc cèntims, resultant paralitzades les obres”.

A primers de març es constituïa a Ondara la Lliga de productors de panses de la Marina amb una Junta composta por Vte Bordehore i A. Ferrer de Dénia, J. Riera i Augusto Villalonga de Pedreguer, Romualdo Bosch i Alberto Miralles d’Ondara, Celestino Pons de Xàbia, Leonardo Ferrando del Verger, Abelardo Mulet de Benidoleig i A. Martí de Gata, amb els següents objectius: 1.- Celebració de tractats comercials, 2.- Confecció de nous aranzels de Duanes, 3.- Rebaixa de transportes en els ferrocarrils interiors, 4.- Que l’alcohol de pansa es considere com comestible i no com a industrial.

I, per abril, a l’alcalde del Verger se li participava que havia d’arreglar la carretera de Pego a Benidorm, el nostre Camí de Pego, per a donar treball als jornalers; mentre a Ondara es celebrava el 3 de maig, un altre míting amb l’assistència de més de 10.000 agricultors.

Per la seua part, els llauradors de tot el país duien a terme una Assemblea a València, a la fi de maig (que després repetiríen en octubre), organitzada per la Federació Agrària de Llevant, amb la participació i adhesions de tots els Ajuntaments, Cambres agrícoles, Sindicats agraris, Societats de Llauradors, Cercles, Cooperatives i fins a Societats de Caçadors. De la nostra comarca van enviar representació Dénia, el Sindicat agrícola d’Ondara, el Gremi de Llauradors de San Isidro d’Ondara, la Protecció Mútua d’Ondara, Beniarbeig, Sanet y Negrals, Rafol, Sagra, Benimeli, Benidoleig, Tormos, Vall de Laguar, Benigembla, Lliber, Gata, el Sindicat Agrícola del Verger, la Junta de Defensa Agrícola del Verger, Miraflor, Benitatxell, Mira-rosa, Xàbia, Teulada, Benissa i Calp.

L’Assemblea, presidida per l’Alcalde de València, s’anava a celebrar en el Paranimf de la Universitat però davant la gran afluència de persones es va dur a terme en l’Institut de Segon Ensenyament, arribant a les conclusions enumerades en la imatge següent:

Però la sort estava marcada i per a agreujar la crisi, l’any agrícola pansero acabava amb fortes pluges al setembre, tan fortes que a més d’interrompre el servei de trens, van acabar d’arruïnar la feble collita de pansa, que quedava reduïda a només 225.000 quintals.

Però no va faltar, en aquest any de tanta fam i conflictivitat social, la nota humorística que va tindre als nostres avantpassats acollonats durant llarg temps, quan un cec ambulant i misteriós, al pas per les nostres terres, va predir grans erupcions volcàniques en el Segária i en el Monduber, erupcions que nosaltres no hem arribat a verificar, encara que la seua remor dura fins als nostres dies.

Encara en investigació. Cites
193- 1906. Un any terrible
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLI Número 14388 – 1906 Enero 19
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIX Número 9704 – 1906 Enero 22
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XIV Número 5040 – 1906 febrero 25 (25/02/1906)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIX Número 9793 – 1906 Mayo 04
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLI Número 14469 – 1906 Abril 10
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIII Número 7646 – 1906 abril 11
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLI Número 14475 – 1906 Abril 16
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLI Número 14482 – 1906 Abril 23
El Eco de Santiago : diario independiente: Año XI Número 1483 – 1906 Abril 24
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLI Número 14485 – 1906 Abril 26
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año VII Número 310 – 1906 abril 14
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIII Número 7654 – 1906 abril 25
La voz de Alicante: Año III Número 655 – 1906 abril 27
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIX Número 9808 – 1906 Mayo 22
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLI Número 14511 – 1906 Mayo 22
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XIV Número 5115 – 1906 mayo 22 (22/05/1906)
La voz de Alicante: Año III Número 677 – 1906 mayo 23
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIII Número 7677 – 1906 mayo 23
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XIV Número 5116 – 1906 mayo 23 (23/05/1906)
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLI Número 14515 – 1906 Mayo 26
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIX Número 9812 – 1906 Mayo 26
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIX Número 9813 – 1906 Mayo 27
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XIV Número 5120 – 1906 mayo 27 (27/05/1906)
El Huertano gandiense : órgano oficial de los Sindicatos Agrícolas de Potries, Benipeixcar, Oliva; Fuente-Encarroz; Palma de Ador y Gandia: Año I Número 9 – 1906 septiembre 15
El Graduador : periódico político y de intereses materiales: Año XXXI Número 8122 – 1906 septiembre 16
El Huertano gandiense : órgano oficial de los Sindicatos Agrícolas de Potries, Benipeixcar, Oliva; Fuente-Encarroz; Palma de Ador y Gandia: Año I Número 11 – 1906 septiembre 29
La defensa : diario de avisos y noticias: Año III Número 801 – 1906 septiembre 29

La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIX Número 9950 – 1906 Noviembre 01
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLI Número 14674 – 1906 Noviembre 01

Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año VII Número 309 – 1906 abril 7

One thought on “1906. Un any terrible

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *