1908 va ser un any d’emigrants, com els anteriors i com ho van ser els següents.
I encara que l’emigració va ser un fenomen europeu (des de l’any 1900 Europa havia enviat a Amèrica la no menyspreable quantitat d’1.500.000 ciutadans i, des de Rússia, havien emigrat a Sibèria, altres 800.000), l’agudització de la nova fase emigratòria que havia començat en 1906 en la nostra zona i continuat en 1907, arribava al seu pic en aquest any de 1908.
Una carta al Diario de Alicante datada a l’octubre de 1907 resumia les poderoses causes que van portar als nostres avantpassats a abandonar aquesta terra. La falta de treball, la fam, el caciquisme, la filoxera, la depreciació dels mercats de la pansa i la taronja i la mala gestió dels polítics. El signant calculava que havien emigrat de la nostra comarca, l’any anterior, al voltant d’un miler de treballadors amb destinació al Brasil i a l’Argentina i augurava que l’any present ho farien entre tres i quatre mil més, a la vista de “els preparatius d’embarque” que estaven portant a terme les gents de la comarca. Assegurava que molts dels que partien s’emportaven a les seues famílies amb ells. Criticava la Llei d’emigració que s’estava redactant, perquè s’albirava només com a repressora, perquè, es preguntava “que es pretén? obligar a l’infeliç bracer al fet que muira de fam sobre la terra ingrata que li deixa morir i que tan desgraciadament li nega un miserable tros de negre pa?”
Al gener de 1907, una crònica del Huertano Gandiense publicava que era molt notable l’emigració “en el Districte de Dénia. En poc temps ha pres tal increment que no passa correu que els vapors no embarquen 10-20 i fins a 100 passatgers. Només del poble d’Ondara han emigrat a Buenos Aires en el transcurs de dos mesos, més de cinquanta individus, alguns d’ells joves pertanyents a molt bones famílies…”
Per juliol, i en prevenció de la que s’aveïnava, ja es va redactar un projecte de Llei sobre Colonització i Repoblació interior amb l’objectiu de que la gent no abandonara el país. Es projectava la creació de colònies agrícoles en terrenys erms i terres deshabitades fins a aqueix moment, amb exclusió de tributs, avantatges aranzelaris en la introducció de maquinaria agrícola i, la cosa que era més important, l’exempció del servei actiu en els cossos armats, la Mili. En aquest projecte iniciat per González Besada es van incloure, al juliol de 1908, 1.245 hectàrees de la muntanya Montgó, entre els termes municipals de Xàvia i Dénia; seran les futures Colònies del Montgó, que han perdurat fins als nostres dies.
Però això no va ajudar molt i la gent, en la seua desesperació, intentava qualsevol fórmula. Un cas conegut va ser la partida (que no sabem si es va materialitzar del tot) de 41 famílies de Bellreguard a la Colònia L’Asunción, en el terme de Brihuega, província de Guadalajara, l’amo de la qual els va pagar el viatge amb tren, els va cedir casa franca, sements i ferramentes de cultiu, “pagant-los dos duros d’arrendament a l’any per negada d’horta… i abonant-los fins a la recol·lecció de la primera collita, cinquanta pessetes… per família, mensualment…”.
I prompte, com ocorre actualment amb la immigració africana a Europa, van créixer les màfies, com la desmantellada a l’agost a Madrid amb un ex inspector de policia al capdavant, dedicades a aconseguir papers migratoris a aquells que no els tenien, com el molt freqüent cas dels mossos que, estant en edat de quintes, serien reclutats molt prompte per a enviar-los al conflicte amb el Marroc. Aquestes màfies, aprofitant-se de la necessitat i de la fam regnant en tota la península, coordinades amb les navilieres que, en la seua competència, baixaven els preus del passatge fins a quantitats al·lucinants, aconseguien controlar els mercats laborals de destinació deixant alguns pobles espanyols (sobretot a Galícia) quasi abandonats.
Altres vegades, en el seu abatiment, alguns pares posaven en mans d’aquests intermediaris sense escrupuls als seus propis fills, en el seu afany per aconseguir-los un futur més esperançador. Així ho explicava una crònica d’octubre de 1907 referent a l’embarque, en el port de Santander, de xiquets pròxims als deu o dotze anys, amb cartes de recomanació dirigides a coneguts o familiars que ja estaven fent “las américas”.
Però no tot eren flors als països de destinació. A la fi d’agost les autoritats espanyoles recomanaven no emigrar a Panamà (estaven construint el Canal que uniria els dos oceans) ja que els espanyols que “allí han anat estan patint mil penalitats”. De fet, la premsa s’havia fet eco del problema i havia batejat a Panamà com a “cementeri d’espanyols”.
I els polítics, finalment, després de mesos de debat, a la fi de desembre el govern aprovaven la Llei d’Emigració, de molt dubtosa efectivitat.
Però continuava la sagnia i a principis de 1908 eixien cap a l’Argentina un gran nombre de veïns de Sanet, Ondara, Tormos, Orba, Gata i altres pobles. Només de Gata van partir al voltant de 30.
A la fi d’abril una crònica periodística ja assenyalava que eren més de 300 famílies les que, de Gata, havien partit cap a Amèrica i Algèria. El mateix article pronosticava que per al Brasil eixirien 200 famílies més i per a l’Argentina altres 300 ja que “ la principal riquesa del poble, les vinyes, ha estat destruïda per la filoxera durant els últims 4 anys, sense que pogueren evitar-lo els veïns… l’instint de conservació se sobreposa a l’amor al terreny i els habitants de Gata es disposen a emigrar en massa… el capellà rector, els metges, el jutge, els exalcaldes, el notari i altres personalitats han subscrit un missatge, que hui insereixen els periòdics, demanant una mica de pietat als poders públics”.
Al maig, des de Dénia es demanava més inversió en obra pública, continuar els treballs de construcció del port, restablir les obres de la carretera Dénia a Xàbia (Les Planes) que estaven parades, la creació de la Colònia del Montgó, més subvencions per a l’enllumenament d’aigües de reg i la construcció del ferrocarril de Dénia a Alacant.
Però l’emigració no es detenia i, en ple agost, arribava al port de València el vaixell de vapor Vicente Salinas amb nombrós passatge provinent de la Marina Alta, amb destinació a Algèria.
Per aquestes mateixes dates el Governador Civil publicava una circular prohibint els articles de la Llei d’Emigració, aprovada al desembre, que permetien “l’agència, recluta i en general tot treball encaminat a afavorir l’emigració” i ordenava als alcaldes i Guàrdia Civil que “vigilen, perseguisquen i entreguen, en el seu cas als, tribunals a tots aquells que infringisquen as disposicions dictades, dedicant-se a tan odiosa indústria”. Es produeixen per aquesta època les primeres detencions i ja es qualifica de “negreros” als ques treballen en aquestes “agències d’emigració” que no són una altra cosa que “assalariats dels quals comercien amb nosaltres de la manera més infamant que en un altre temps es feia amb els negres. A aquests ganxos se’ls té uns dies en la presó i després se’ls deixa en llibertat, sense que mai es faça caure el pes de la llei sobre eixes societats poderoses d’emigració, ni sobre els esplaiats consignataris…”.
A l’octubre es permetia l’emigració a Orà, per ser una emigració periòdica (emigració golondrina) i s’incidia novament sobre la inconveniència d’emigrar a Panamà “on els obrers pateixen grans penalitats”. A la fi d’aquest mes, el diputat Sr. Jorro interpel·lava en el Congrés al govern demanant més atenció al problema de l’emigració en la Marina, invertint en obra pública i revisant les tarifes dels ferrocarrils, interpel·lació que es va quedar només en això.
Però res es va aconseguir i la nostra gent va continuar emigrant durant molts anys…
Però alguna notícia bona va arribar i, a més d’alguns xecs i talons (que els emigrants amb més sort van enviar als familiars que van quedar als nostres pobles), al novembre, la Correspondència de España publicava que els emigrants espanyols a Xile eren afavorits amb el “rol de colons, mentre que els xinesos i japonesos vénen com a peons a jornal”. No hi ha mal que per bé no vinga, encara que siga a costa d’un nota de racisme o xenofòbia.
Encara en investigació Cites:
196- 1908. Anys d’emigració
Diario de Alicante: Año I Número 213 – 1907 octubre 14
El Graduador : periódico político y de intereses materiales: Año XXXIII Número 8405 – 1907 julio 3
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLII Número 15019 – 1907 Octubre 16
El Liberal: Año VII Número 2156 – 1908 Julio 20
Heraldo de Alcoy : diario de avisos, noticias e intereses generales: Año XIII Número 3221 – 1908 julio 22
El Huertano gandiense : órgano oficial de los Sindicatos Agrícolas de Potries, Benipeixcar, Oliva; Fuente-Encarroz; Palma de Ador y Gandia: Año II Número 24 – 1907 enero 6
Diario de Córdoba de comercio, industria, administración, noticias y avisos: Año LVIII Número 17352 – 1907 agosto 13
Diario de Córdoba de comercio, industria, administración, noticias y avisos: Año LVIII Número 17352 – 1907 agosto 13
La defensa : diario de avisos y noticias: Año IV Número 1065 – 1907 agosto 29
El Graduador : periódico político y de intereses materiales: Año XXXIII Número 8450 – 1907 septiembre 4
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLII Número 15002 – 1907 Septiembre 29
El Graduador : periódico político y de intereses materiales: Año XXXIII Número 8450 – 1907 septiembre 4
La Atalaya : diario de la mañana: Año XV Número 5746 – 1907 octubre 22
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año IX Número 405 – 1908 febrero 8
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LIX Número 18336 – 1908 abril 25
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXV Número 8252 – 1908 mayo 8
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLIII Número 15312 – 1908 Agosto 04
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLIII Número 15323 – 1908 Agosto 31
El Radical : diario republicano: Año VII Número 1926 – 1908 septiembre 1
Crónica Meridional : diario liberal independiente y de intereses generales: Año IL Número 15273 – 1908 septiembre 5
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLIII Número 15330 – 1908 Septiembre 07
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLIII Número 15335 – 1908 Septiembre 12
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLIII Número 15344 – 1908 Septiembre 21
Crónica Meridional : diario liberal independiente y de intereses generales: Año IL Número 15300 – 1908 octubre 2
El Radical : diario republicano: Año VII Número 1959 – 1908 octubre 4
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLIII Número 15369 – 1908 Octubre 16
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXI Número 10567 – 1908 Octubre 23
La defensa : diario de avisos y noticias: Año V Número 1408 – 1908 octubre 29
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LIX Número 18547 – 1908 noviembre 22