Que Sant Jaume va predicar a Espanya i que el dia 25 de juliol de l’any 813 es va trobar a Galicia una tomba d’un home decapitat que es va identificar com a Sant Jaume i, sobre la qual es va construir, segles més tard, la Catedral de Santiago, entra de ple en el terreny de la llegenda i molts posen aquests fets en dubte (excepte pel detall de la catedral).
Però el que si és totalment segura és la llarga tradició que en les nostres terres ha tingut, al llarg dels segles, la celebració, el dia 25 de juliol, de la festivitat d’aquest sant. Festivitat que, els que tenim més de 60 anys identifiquem amb trasllats a la platja de famílies senceres i col·lectius d’amics dels pobles de l’interior de la nostra comarca, en tartanes i carros i, més tard, en cotxes i camions per a passar, almenys, dos dies de festa, sota tendals i barraques improvisades, entre balls i cançons, paelles, alcohol, fanalets per als xiquets, banys en la mar de persones i animals i algun que altre ofegat per “tall de digestió”.
La tradició conta que predicant Sant Jaume per tota la Hispània va arribar a Lleida ben entrada la nit i mentre buscava un hostal on dormir es va clavar una punxa al peu que li va impedir continuar avançant, circumstància que va obligar als àngels del cel a baixar a la terra fanalets (farolets) per a donar llum al sant i que aquest poguera llevar-se la punxa. Una altra versió apunta al fet que van ser els mateixos veïns de Lleida, molt singularment els xiquets, els que van eixir amb fanalets i li van llevar la punxa al Sant.
Els fanalets o farolets en la nostra zona els féiem amb melons xicotets, especialment amb els d’Alger, prèviament buidats de polpa i a la pell dels quals se’ls marcava amb un ganivet imatges geomètriques, cossos celestes i cares. La llum s’aconseguia mitjançant la petxina d’un caragol de mar farcida d’oli i amb una metxa encesa, disposada dins del meló.
El cas és que en les nostres terres el component religiós del dia de Sant Jaume va arribar quasi a desaparéixer, evolucionant clarament cap a la festa i l’entreteniment. D’això dóna certa idea el canvi de les cançons inicials religioses com:
“Sant Jaume ve de Galícia, sant Jaume ve d’Aragó deixant-nos als fills de (nom del poble) la fe de Nostre Senyor”
per aquestes, altres clarament irreverents:
“El dia de Sant Jaume és un dia assenyalat:
estaven fent un tracte una xurra i un soldat.
Sa mare que els va vore es tirà les mans al cap.
Mare, no s’assuste, que això ja no és pecat.
Si guanye tres pessetes, pa vostè la meitat.
Pa tu, filla meua, que tu t’ho has guanyat.
Al cap de quatre mesos va nàixer un soldat,
com era de la mili va nàixer equipat
amb el fusell al muscle i la verga a baix del braç.
Aquí acaba la història de la xurra i el soldat”.
Per una crònica periodística de 1907 sabem que no sempre la mar i les platges han sigut la principal destinació en el dia de Sant Jaume.
El periodista narrava com la gent de la comarca (de Pego, Pedreguer, Ondara, Orba, El Verger…) acudia aqueix dia tan assenyalat al famós porrat de Sant Jaume, que es duia a terme en la venda del mateix nom (actual Hostal de Sant Jaume) “situat a 2 Km del Balneari del Molinell, en la carretera d’Alacant a Oliva”, que havia sigut obert en 1893 i comptava entre les seues instal·lacions amb baixador de tren (apeadero), fonda, habitacións per als clients, capella, gramola i sala de ball.
“És un bell espectacle el que ofereixen aquests camps la vespra de la festa. Milers de persones acampen sota els tarongers i passen la nit en contínua tabola, no escassejant les libacions del nèctar de Bacus, que augmenta l’animació i el bon humor dels excursionistes”.
“Després de la missa, que se celebra en l’oratori del Balneari, es dispersen les gents cap als seus respectius “ranxos” fent-se aqueix dia un consum de tres a quatre mil palmípedes, que es crien i enceben per les famílies expressament per a aquestes paelles.
A la vesprada discorre la gent per la carretera, consumint en abundància torrons, cacahuets i refrescos i ballant als acords de la morisca dolçaina.
En enfosquir ve una bigarrada desfilada de tartanes, carrets amb tendals de diferents i virolats colors, gents a peu que en totes direccions tornen als seus pobles rendits de tantes ballarugues i afònics d’un continu cant i cridòria.
Els ressagats que volen apurar fins a la burilla, segueixen la tabola un dia més, honrant a la gloriosisima Santa Ana…”
Cites:
194- 1907 Juliol. El dia de Sant Jaume
Diario de Alicante: Año I Número 148 – 1907 julio 29
https://www.viasona.cat/grup/paco-munoz/paco-munoz-canta-per-als-xiquets-5/la-xurra-i-el-soldat
https://totlleida.cat/wp-content/uploads/2018/07/Goigs-de-Sant-Jaume-dels-Fanalets-defintius.pdf