El diumenge dia 6 d’octubre de 1907, sobre les 11 del matí en eixir de l’Església, el rector del Verger, José Roig, va ser agredit per tres homes, pare i dos fills, veïns del Verger, refugiant-se a la casa Abadia.
Segons la premsa, sembla ser que el motiu de l’agressió va ser el suposar el pare dels agressors que el capellà havia donat mals informes dels seus fills, que aspiraven a entrar en el Seminari.
Alguna cosa havia de presumir el capellà perquè, segons altres fonts, tenia a la seua casa a gent del seu poble i familiars “ben proveïts d’armes”.
Pel que sembla, “el rector s’havia posat malament amb la majoria del veïnat, cosa que era de preveure, perquè segons frase que hem sentit, deia que -és el Verger massa poble per a tan pobre cura-“.
A la vesprada alguns dels veïns del Verger van anar concentrant-se entorn de la casa Abadia en actitud esvalotadora i quan va arribar la nit van intentar l’assalt de l’Abadia, apedregant-la, destrossant portes i finestres per on van llançar sacs embreads amb petroli als quals van botar foc.
La premsa va publicar que es va profanar l’Església, assaltant-la com a hordes salvatges, van arrabassar els candelabros de l’altar major i van obrir un forat a la torre del campanar.
El capellà, la seua germana (en llit amb una cama trencada) i el seu germà, alcalde d’Ador, i dues nebodes xicotetes, filles de l’alcalde, van ser salvats de l’incendi i de la furiosa pedregada que els amotinats feien per les destrossades finestres, passant-los a les cases veïnes pels corrals i lliurant-los miraculosament dels trets que des de la mateixa teulada de l’abadia els feien els revoltats (altres fonts afirmen que també s’efectuaven trets des de dins de la casa Abadia ). Mentrestant, alguns amotinats van pujar al campanar tocant a mort.
L’atac va durar set hores, presenciant-lo els dos serens i els guardes del poble. I quan va arribar la Guarcia Civil d’Oliva i la de Pego, la rebel·lió havia acabat.
La premsa tancava la seua crònica anunciant que el Sr. Roig Alemany s’havia vist obligat a abandonar el seu curat, i amb autorització del senyor arquebisbe s’havia traslladat a Ador, on la seua germana i les seues nebodetes es trobaven malaltes.
El Graduador afirmava que “hi ha governs que s’encreuen de braços davant aquests actes de salvatgisme, perquè un miserable -caciquillo- rural pot més que la justícia, el dret i l’autoritat”
Més tard, el dia 19 del mateix mes, el Jutjat de Dénia es va personar al Verger per a obrir diligències.
Cites:
20-1907 Octubre. Revolta al Verger contra el rector
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIV Número 8086 – 1907 octubre 14
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIV Número 8087 – 1907 octubre 15
El Graduador : periódico político y de intereses materiales: Año XXXIII Número 8485 – 1907 octubre 16
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXIV Número 8087 – 1907 octubre 15
El Graduador : periódico político y de intereses materiales: Año XXXIII Número 8486 – 1907 octubre 17
El Graduador : periódico político y de intereses materiales: Año XXXIII Número 8488 – 1907 octubre 19
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLII Número 15015 – 1907 Octubre 12
Molt interessant.
Algo més deguera fer el retor…
Necessitem investigar més. Accedir a les diligències que segur que va obrir el Jutjat de Dénia.
I a la història oral (podria ser que algú recorde algun relat familiar sobre aquest tema)