L’any de 1911 començava amb un meeting d’Alejandro Lerroux a Dénia i una gelada de consideració que va afectar els horts de tarongers del Verger i Oliva.
El rei Alfonso XIII posava, a la Vila Joiosa, la primera pedra del ferrocarril a Dénia (el trenet que uniria la Marina Alta amb Alacant). A Barcelona les vagues es generalitzaven. I a la nostra comarca també estaven en atur els obrers de Dénia.
La guerra del Marroc s’estava empitjorant, amb baixes molt importants entre la tropa espanyola. La insubmissió entre els nostres avantpassats cridats a files la resolien com podien, però sobretot emigrant lluny del país. Alguns dels nostres avantpassats en edat de servir escapaven a Amèrica amb papers d’un germà o un cunyat, per a eludir els controls en els ports d’embarque. Uns altres ho feien per ports allunyats, com els del Canal de la Manxa. Una altra manera d’escapar al servei de les armes era pagant a un substitut, però aquesta alternativa resultava molt cara (+2.000 ptes) i les famílies que ho intentaven quedaven arruïnades per a sempre, en haver d’empenyar tots els seus béns o pagar interessos molt forts (superiors al 50%). Però el malestar anava creixent. D’una banda, a la guerra anaven els més pobres; per l’altre costat la classe mitjana s’anava empobrint en haver de pagar les substitucions. Alguns autors creuen que aquest insostenible estat de coses (guerra, analfabetisme, fam i emigració) desembocaria, més tard, en la Guerra Civil espanyola.
I una assemblea republicana duta a terme a Dénia amb l’assistència dels comités radicals comarcals d’Ondara, El Verger, Setla, Xaló, Sanet i Benimeli, i una nova visita de Lerroux a primers de març, mantenien els ànims revolucionaris encesos
Un xicotet respir va semblar que es donaven les forces revolucionàries: en el mateix mes, s’hi obria al servei públic l’estació telefònica interurbana de Dénia al gens mòdic preu de 2,25 ptes els tres minuts de conferència. D’altra banda, a Pedreguer, aprofitant la inauguració de les Escoles, es celebrava una gran festa cultural amb l’assistència d’autoritats i del Notari August Villalonga. També va participar en aquests actes el mestre del Verger José Vives Jover.
Però a l’abril tornava l’acció, i el carabiner Antonio Mut confiscava al Verger 16.500 Kg de pólvora de fabricació clandestina. I al maig es declaraven en vaga els obrers que construïen la línia de ferrocarril entre la Vila Joiosa i Dénia a causa de les condicions abusives del treball (treballaven de les quatre del matí a les set de la vesprada cobrant només set reals diaris).
I mentrestant, augmentaven les declaracions de soldats pròfugs i desertors i els casos de lepra a la comarca (al Verger 3 homes i 1 dona). Al juliol es trobava el cadàver d’un home a la platja de la Setla, sense concloure si era el resultat d’un crim o d’un accident.
Amb les calors de l’estiu i les dures faenes del camp els treballadors revolucionaris es mantenien entretinguts. També va ajudar a la relaxació, a la fi de juliol, la celebració del Raid aeri València Alacant, i la caravana d’automòbils (7 cotxes), amb el mateix recorregut que els avións, però per terra, expedició que passava pel Verger, Ondara, Denia i Gata, el dia del Salvador.
L’alerta donada a l’agost al port de Dénia i a l’alcalde del Verger per la possible entrada de viatgers procedents de Marsella malalts de còlera, també va produir un cert refredament revolucionari. Enfront de les nostres costes, un vaixell anglés infectat desembarcava en alta mar a un passatger en una llanxa, el qual era interceptat i aïllat per les autoritats en una xicoteta embarcació, després de fumigar-lo.
Aquest mateix mes se celebrava a Ondara una “‘becerrada’ organitzada per diversos i distingits joves de la bona societat de València, Gandia, Dénia i Alcoi, el producte de la qual es destinava al socors dels pobres de la localitat”. Mentre el tren era apedregat al seu pas per la nostra comarca, sent detinguts dos dels participants.
L’exportació de la pansa, acabada de començar, patia un dur colp en trobar vagues en tots els ports de destinació. Els preus, que d’eixida havien aconseguit, a causa de l’escassetat de la collita, els 5 duros el quintal i, a vegades les 28 o 32 ptes, havien caigut en picat davant la negativa dels comerciants a pagar-la a aqueix preu. Les compres s’havien detingut. I per a agreujar la situació els armadors dels vaixells que havien de transportar la pansa des del Port de Dénia, es negaven a pagar l’impost de tonatge, impedint eixir la mercaderia.
Amb l’arribada de setembre el malestar i el desencantament general calava entre les gents i els desordres i les vagues es van estendre per tot l’estat. La CNT convocava la vaga general en tota Espanya per la carestia de la vida, contra la Guerra del Marroc (que mobilitzava fins i tot a llicenciats que ja havien fet la mili), la injustícia social, contra la fam i, sobretot, contra l’increment del preu del pa i l’Impost de Consums (l’IVA de l’època) que encaria tots els productes de primera necessitat. A Saragossa, Huelva i Sevilla els successos van passar a ser violents, i a València es declarava l’estat de guerra i l’exèrcit i la Guàrdia Civil ocupaven la població. Els revolucionaris aconseguien paralitzar les fàbriques i tallar els accessos per ferrocarril, alçant els raïls de les vies del tren. Era la vaga general revolucionària: amb vives a la República i muires al capitalisme, els piquets van imposar l’atur general.
Quasi tots els pobles de la Ribera, la Costera, la Safor i la Marina van secundar la vaga. El 18 i 19 de setembre van ocórrer els fets més luctuosos en la Ribera. A Carcaixent 2.000 vaguistes van tombar els pals telegràfics i van arrancar les vies del tren, van cremar l’Ajuntament, el Jutjat i els seus arxius. El vicari d’Ondara, que viatjava al tren es va salvar de miracle.
A Alzira els revolucionaris van cremar el Convent de les Monges i es van enfrontar a la Guàrdia Civil. També van cremar la casa del cacic local i el Casino del Partit Conservador. Però els successos mes greus van ocórrer a Cullera, on els obrers alçats contra l’ordre constitucional van assassinar al secretari i l’agutzil que acompanyaven al Jutge de Sueca i, més tard, quan aquest i els seus acompanyants es van refugiar a l’Ajuntament, van acabar amb el propi Jutge i amb un habilitat d’aquest, després d’assaltar l’edifici.
Per a evitar alçaments anàlegs i frenar la contagiosa violència el Capità General de la Regió va enviar tropes als pobles més revolucionaris. A la nostra comarca arribaven el dia 20, amb el vaixell “Ausias March”, 40 soldats del Regiment d’infanteria de Otumba (segons altres fonts, eren del Regiment de Tetuan), per a apaivagar els ànims i evitar que esclataren nous alçaments i per a perseguir als fugitius d’Alzira i Carcaixent. D’altra banda i amb ànim dissuasiu, fondejaven en el Port de Dénia els vaixells torpediners “Acevedo” i” Ordoñez” i s’esperava al canoner “Nova Espanya”, que venia des de Palma. També s’enviava a les nostres aigües al “Reina Regente”.
Sembla que a la nostra comarca la revolució no va arribar a esclatar, almenys les cròniques periodístiques no donen compte d’això. Però alguna cosa important degué ocórrer perquè a principis d’octubre era detingut a Dénia Enrique Font Cabrera “complicat en els successos desenvolupats en aquella població durant el mes passat” i dies més tard “des de Dénia a València havien sigut conduïts, lligats i caminant per la carretera a molts ciutadans, per l’enorme delicte de no haver volgut prestar-se a tripijocs electorals”. Als pobles on els successos van ser més greus, les detencions van ser massives i es va clausurar tot aquell casino, societat obrera o partit que sonara a radical i es va instal·lar la censura en els mitjans de comunicació. Als acusats se’ls van aplicar Consells de Guerra i es van imposar fins a set sentències de mort, penes que, al final, van acabar commutades. A primers d’octubre era retirat el destacament de soldats que hi havia a Dénia.
I immediatament, de forma aparent, la vida va tornar al seu curs habitual. La revolució havia acabat.
I l’Arquebisbe, per a donar fé d’això, iniciava una visita pastoral per la nostra zona. El dia 11 d’octubre coincidint, pel que sembla, amb les seues festes patronals, era rebut al Verger engalanat per a l’ocasió pel seu Ajuntament junt amb els de Setla i Mira-rosa i Miraflor. També eren presents els xiquets de les escoles, l’Associació de les Hijas de María i la del Sagrado Corazón. Acompanyava els actes la banda de música de Pedreguer. En els dies següents l’Arquebisbe va confirmar a tots els xiquets que es van prestar a això, apadrinats pels majors propietaris del Verger, José Buenaventura Llorens Ferrando, Ramona Rodriguez de Llorens, Salvador Mallol i Josefa Femenía Pérez. També va visitar Mira-rosa i Miraflor abans de partir feia Ondara.
A la fi d’octubre, la carretera de Sagra al Pont del Verger passant per tots els pobles de la Rectoría, tantes vegades desitjada, iniciava la seua marxa amb la presència de representants de la Direcció d’Obres Públiques que procedien a marcar el seu traçat.
I malgrat que ja s’havia inaugurat una Línia d’Automòbils que oferien transport públic entre Dénia i Alacant, el servei de diligències del Verger a la capital continuava actiu, seguint l’horari habitual: de la Posada “La Balseta” a Alacant, eixien “tots els dies a les 2,40 i a les 10 de la nit”.
I a la fi de novembre, coincidint amb la Fira d’Ondara el Govern aprovava la construcció dels camins veïnals de Pedreguer a Benidoleig, el de Sagra al Pont del Verger, el de Pedreguer a Gata, el de Gata per lliber a Xaló, el de Teulada al Port de Moraira, el del Km 7 de la carretera de Gata a Xàbia al Plá de Teulada. I els Ajuntaments de Pedreguer i Beniarbeig sol·licitaven la declaració d’utilitat pública del camí veïnal entre els dos pobles per a aconseguir ajudes i començar les seues obres.
I per a ajudar a la “normalització” feia aparició en els tarongers la mosca de la fruita (possible mosca del mediterrani actual) la qual provocava la caiguda dels fruits. Aquesta plaga junt amb d’una pedregada important en la zona del Molinell (que és on es concentrava el cultiu del taronger en aquella época), deixava en suspens la campanya de la taronja.
I es desempolsava, de nou, el vell projecte de ferrocarril entre Muro i Pego a Dénia: una Assemblea Magna a Dénia instava el president del Consell de Ministres i al Ministre de Foment la immediata convocatòria del concurs públic del projecte, a fi de “remeiar la crisi obrera”. I mentrestant, havien començat els treballs del primer tram del ferrocarril entre Alacant i Dénia, emprant a 1.200 treballadors en la via de Vila Joiosa a Alacant. Es calculava que estaria tot el tram acabat a la fi de 1912.
La vida continuava.
Cites:
206- 1911. L’any revolucionari
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 6750 – 1911 enero 3 (03/01/1911)
Heraldo de Zamora : Diario de la tarde. Defensor de los intereses morales y materiales de la provincia: Año XVII Siglo II Número 4112 – 1911 enero 18
El Adelanto : Diario político de Salamanca: Año XXVII Número 8153 – 1911 enero 18
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19334 – 1911 enero 18
El Diario Palentino : defensor de los intereses de la capital y la provincia. El más antigüo y de mayor circulación: Año XXIX Número 8360 – 1911 enero 19
El popular : diario republicano: Año II Número 321 – 1911 enero 19
El Restaurador : diario de propaganda católico-social y de avisos: Año IV Número 753 – 1911 enero 20
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XII Número 559 – 1911 enero 21
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 6805 – 1911 febrero 27 (27/02/1911)
Heraldo de Alcoy : diario de avisos, noticias e intereses generales: Año XVI Número 3991 – 1911 marzo 10
El Globo (Madrid. 1875). 22/4/1911, n.º 12.336, página 3.
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 6877 – 1911 mayo 11 (11/05/1911)
El pueblo: Año IX Número 4801 – 1911 mayo 24
Fontilles : órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos: Número 82 – 1911 junio 8
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19515 – 1911 julio 18
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXIV Número 11534 – 1911 Agosto 04
El Diario Palentino : defensor de los intereses de la capital y la provincia. El más antigüo y de mayor circulación: Año XXIX Número 8524 – 1911 agosto 11
Heraldo de Alicante: Año VII Número 1884 – 1911 julio 27
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 6969 – 1911 agosto 12 (12/08/1911)
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLVI Número 16398 – 1911 Agosto 12
Heraldo de Alcoy : diario de avisos, noticias e intereses generales: Año XVI Número 4114 – 1911 agosto 17
La Independencia : diario de noticias: Año IV Número 1110 – 1911 agosto 20
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLVI Número 16406 – 1911 Agosto 24
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXVIII Número 9253 – 1911 agosto 25
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXVIII Número 9258 – 1911 septiembre 1
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19577 – 1911 septiembre 18
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19578 – 1911 septiembre 19
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXIV Número 15173 – 1911 Septiembre 20
Manuel Just – Cullera 1911. Un Levante no tan feliz – https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/09/18/cullera-1911-levante-feliz/840774.html
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19578 – 1911 septiembre 19
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19579 – 1911 septiembre 20
El defensor de Córdoba : diario católico: Año XIII Número 3647 – 1911 septiembre 21
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año I Número 184 – 1911 septiembre 20 (20/09/1911)
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19579 – 1911 septiembre 20
El Imparcial (Madrid. 1867). 20/9/1911, página 2.
Diario de Tortosa : órgano del Partido Liberal-dinástico: Año XXIX Número 8928 – 1911 septiembre 21
El Correo español. 21/9/1911, página 1.
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 7008 – 1911 septiembre 21 (21/09/1911)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año I Número 185 – 1911 septiembre 21 (21/09/1911)
El Progreso : diario liberal: Año IV Número 1086 – 1911 septiembre 21
El Radical : diario republicano: Año X Número 2804 – 1911 septiembre 22
El Telegrama del Rif : El Telegrama del Rif – Año X Número 2969 – 1911 septiembre 22 (22/09/1911)
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19581 – 1911 septiembre 22
El Cantábrico : diario de la mañana: Año XVII Número 5934 – 1911 septiembre 22
La Cruz : diario católico: Año XI Número 3645 – 1911 septiembre 22
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19582 – 1911 septiembre 23
La Atalaya : diario de la mañana: Año XIX Número 7131 – 1911 septiembre 23
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLVI Número 16433 – 1911 Septiembre 23
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año I Número 201 – 1911 octubre 7 (07/10/1911)
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXII Número 19596 – 1911 octubre 7
Heraldo de Alicante: Año VII Número 1947 – 1911 octubre 12
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año I Número 209 – 1911 octubre 15 (15/10/1911)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año I Número 210 – 1911 octubre 16 (16/10/1911)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año I Número 211 – 1911 octubre 17 (17/10/1911)
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XII Número 599 – 1911 octubre 28
El popular : diario republicano: Año II Número 564 – 1911 octubre 27
El Liberal: Año X Número 2455 – 1911 Noviembre 07
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXIV Número 15230 – 1911 Noviembre 24
Las Provincias : diario de Valencia: Año XLVI Número 16496 – 1911 Noviembre 25
El Liberal: Año X Número 2483 – 1911 Diciembre 05
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XII Número 603 – 1911 noviembre 25
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XII Número 606 – 1911 diciembre 16
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 7082 – 1911 diciembre 4 (04/12/1911)
El Cantábrico : diario de la mañana: Año XVII Número 6007 – 1911 diciembre 4
El Liberal: Año X Número 2496 – 1911 Diciembre 18
Heraldo de Alcoy : diario de avisos, noticias e intereses generales: Año XVI Número 4217 – 1911 diciembre 20
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XVIII Número 7106 – 1911 diciembre 28 (28/12/1911)