Octubre
La tardor de 1915 començava amb sabor agredolç tirant a més agre. A Tormos començava la rompuda de l’oli amb un rendiment més aviat baix: l’oliva rendia de 5 a 8 Kg d’oli per “pié de ocho barcillas”, i el preu per a les primeres partides era de 10 ptes l’arrova valenciana.
A Sanet es feien els primers tractes de taronja a 2 quinzets l’arrova de 13 Kg. Els llauradors tornaven a vendre al comerç, escarmentats com estaven després de l’aventura correguda l’any anterior quan van confeccionar pel seu compte les caixes de taronja.
D’altra banda pensaven recollir la taronja sense esperar que “les taronges es cobrisquen del color propi de la maduresa” i de fet, assegurava la Revista de Gandia, a mitjan setembre ja havia eixit pel Port de Dénia la primera partida de taronja amb direcció a l’estranger. Més agres que un ferro!!.
A la principal zona tarongera, Carcaixent, la cosa anava una mica millor, pagant-se l’arrova de taronja fins a 75 cèntims i la mandarina a 1,50 ptes (encara que la “serpeta” ja començava a fer estralls).
Però la campanya de les taronges es presentava molt negra. Una Comissió Gestora designada per a buscar solució a la crisi tarongera arribava a les següents decisions:
1.- sol·licitar al Govern que gestione la lliure entrada a ports neutrals dels vaixells amb carregament de taronja
2.- sol·licitar a les companyies de ferrocarril una única tarifa de 0,05 ptes per tona i Km
3.- sol·licitar al Govern que influïsca en els bancs perquè atorguen línies de crèdit als productors i exportadors
4.- sol·licitar al Govern que rebaixe els impostos a l’exportació de la taronja
Per altra banda, la premsa es feia ressò de l’abundància de casos de febres tifoidals a Pedreguer durant l’estiu; la causa: beure aigües dels pous de les casetes de camp. A Sanet es duia a terme una reunió a la qual s’havien convocat diversos pobles per a subscriure fanecades al projecte del Pantà de Isbert. El raïm de moscatell tancava la temporada a 4 ptes l’arrova; per l’Estació de Dénia s’havien transportat 744.464 Kg i per la del Verger 200.000. I les figues seques començaven la seua campanya a 2 ptes i 62 cèntims l’arrova (s’exportaven a Liverpool pel Port de Dénia). A Sagra, un venedor de quincalla atacat de pigota que s’havia detingut en l’Hostal de José Estela va contagiar a tots els fills del posador i a la seua esposa, havent de prendre cartes en l’assumpte el propi alcalde. Amb la proximitat de les fires d’Orba, Pedreguer i Ondara, proliferaven per onsevulla les ruletes “i les taules amb tapets verds”. La gent confiava a la sort el futur que no podia aconseguir treballant.
La pansa arribava a pagar-se fins a 55 ptes els 50Kg. i la superior fins a 60 ptes. La ceba es cotitzava fins a 1,50 ptes l’arrova, el cacahuet de 2 grans a 18 ptes els 50 Kg. i el de 3 i 4 grans a 28 ptes.
No obstant això, a Dénia hi havia molt pocs magatzems treballant i els articles de primera necessitat continuaven pels núvols. La premsa proposava a l’Ajuntament no celebrar la fira eixe any perquè “amb l’escassetat de diners i lo caríssima que està la vida, els pocs cèntims que queden acabarien d’anar-se de les nostres butxaques en els barracons, bunyols, torrons, cinemes… el que ens arrossegaria a un hivern de fam i misèria”. Amb el jornal màxim a 1,50 ptes (el que el tinguera), el preu de la carn de vedella a 2 ptes el Kg. les creïlles a 1,50 l’arrova i les farines entre 5 i 8 ptes l’arrova, la premsa no anava gens descaminada. I el jornal de les dones que aconseguien treball en el camp o en la recol·lecció de la taronja (sic), treballant de sol a sol, “rares vegades superaba una pesseta”.
I per a postres, un telegrama arribat al Port de Dénia anunciava que, a conseqüència de la guerra, s’havia tancat a la navegació mercant el Canal de la Manxa i la Mar del Nord. La puntilla definitiva per a la ja escassa exportació de la comarca. Pobrets els nostres avantpassats… quin hivern els esperava!!
Però a tots no els anava mal. La societat alacantina “Tiro Nacional”, aprofitant el recentment inaugurat ferrocarril i la Fira de Dénia, organitzava una excursió (que després es va ajornar) a la nostra capital comarcal per al dia 31 d’octubre, acompanyada de representants d’altres societats mercantils, recreatives i comercials i de la banda de Música d’Alacant. Al mòdic preu de 6 ptes en primera i 4 en segona, anada i tornada, en un tren especial. Els cronistes de l’època al organitzar el viatge donaven compte dels establiments de menjars i oci existents en aquella època a Dénia: per als menjars els assistents haurien de “distribuir-se entre els hotels Comerç, Fornos, Contrí i l’antiga i acreditada Casa de Desamparados”. Els preus dels menjars serien els següents: per al Comercio 5,50 ptes, per a Fornos i Contrí 5 i per a Desamparados, 4,50 ptes. En el temps lliure els excursionistes podrien prendre café en El Siglo, Circulos recreativos i Dianenses i Casinos Neutro i Dianense, “els quatre primers situats al carrer Marqués de Campo i l’últim en el carrer de Canalejas (abans Mar)“. Després de l’esmorzar hi hauria ball en el Casino Dianense.
I seguint la recent febre dels serveis de diligències, al Verger, Agustín Fornés, amo de la “posada i cantina” situada en la Plaça de l’Estació, muntava la seua pròpia Agència de Transport.
A Laguar celebraven aquest mes les festes patronals dedicades a la Verge del Rosari i al Sagrat Cor, amb carreres (o “corridas”) de pollastres, misses solemnes, danses i processons acompanyades per la banda de música de Pedreguer.
El dia 23 se celebrava a Dénia, en el Teatro Circo, una assemblea per a reorganitzar el Partit Conservador, després de la defunció de Torres Orduña, amb l’assistència del President de la Diputació, Alcalde de Dénia i Diputats provincials, que van aguantar a la ciutat fins al començament de la Fira.
El dia 28 Joaquín Henrich, responsable del projecte del Pantà de Isbert, anunciava que es tancava les subscripció de terres en haver-se cobert amb escreix el càlcul inicial. Al mateix temps elevava 1 litre per segon i per hectàrea el subministrament de l’aigua.
Novembre
Amb l’arribada de les pluges, la línia del tren Altea-Dénia patia despreniments de terra que tallaven, de tant en tant, la seua vía. Aquest últim tram havia costat 296.000 ptes el Km. , resultant fins i tot més car que la línia d’Alacant a Alcoi que mai es va posar en marxa a causa del seu alt cost. Despreniments d’última hora havien retardat l’excursió que el Tiro Nacional alacantí havia programat a Dénia per a la seua Fira.
Les nostres taronges trobaven dificultats allà on anaven, a causa de la guerra. A França, per absència de pas de vagons a la frontera, a Holanda per l’exigència del Govern anglés de que la fruita que s’introduira en aqueixa nació fora solament per al consum dels holandesos, a Alemanya perquè no podia rebre taronja ni per terra ni per mar i en els ports de la Mar Bàltica per dificultats en la navegació. Per a postres Itàlia que no podia exportar taronja a les nacions confrontants per estar en guerra amb elles hauria de concórrer als nostres propis mercats… Sobre el 20 de novembre hi havia a la frontera francesa 140 vagons de taronja detinguts, deixant només passar 8 vagons diaris. Segons altres fonts a França hi havia 2.000 vagons inútils per al transport però sense mà d’obra per a reparar-los. En el Port de València multitud de caixes de taronja s’acumulaven en els molls per falta de vapors per a transportar-los. I per a postres, els vaixells a la seua arribada a Londres havien d’esperar diversos dies esperant el seu torn per a descarregar-los; a Liverpool un vaixell va haver d’esperar 32 dies per a la seua descàrrega. Era la ruïna per als nostres llauradors.
I els preus dels aliments bàsic, pels núvols:
I mentrestant, la joventut de la nostra comarca era enrolada en l’exèrcit, sempre sota l’ombra sagnant de la guerra amb el Marroc.
I a mitjan novembre es duien a terme eleccions que donaven al Verger 5 liberals, 2 conservadors i 2 demòcrates a Beniarbeig, a Setla Mirarrosa 4 conservadors i 1 liberal, 4 conservadors i 3 liberals a Ondara i 5 conservadors, 1 liberal i 5 “indefinits” (sic) a Dénia.
Per aquesta mateixes dates la diligència que feia el trajecte regular entre Pego i Dénia xocava amb un carro que portava set obrers, resultant diversos ferits (era el 2on accident en aquest any prop de Pego)
Encara quedava un xicotet lloquet per a l’oci i la correguda de bous programada a Ondara per al dia 21 (temps de Fira), en la qual havia de torejar el celebre torero Belmonte era dues vegades ajornada per la pluja.
Desembre
Però res que començava mal podia acabar bé i amb l’arribada de desembre l’any tancava amb una multa de 300 ptes als Ajuntaments d’Ondara, Setla i Mira-rosa, Tormos i El Verger per no remetre a la Delegació d’Hisenda les llistes de Contribució Urbana i, també, amb l’anul·lació de les últimes eleccions al Verger. I amb una altra guinda, amb l’obertura de sumari contra el mosso Pedro Berenguer Catalá, de Miraflor, per no presentar-se a files, per no voler anar a la guerra.
Les panses i les taronges pels sòls, els aliments pels núvols… només quedava l’emigració. Era l’última eixida. I com ocorre sempre en aquesta vida, algú treia profit de tanta penúria i les grans companyies navilieres van formar trusts que permetien el control absolut i per tant l’abús en els viatges migratoris dels nostres famolencs avantpassats. El preu del passatge podia representar entre 100 i 200 jornades de treball (200 a 300 ptes costava el passatge) i les mal anomenades “migracions gratuïtes”, finançades per l’Argentina, Xile o el Brasil “incentivades per agents reclutadors sense escrúpols” no facilitaven molt la cosa. En els vaixells hi havia quatre classes d’allotjaments. L’última era la classe “emigrant”, no disposava de cap comoditat, els passatgers es distribuïen en centenars de lliteres disposades en els cellers, “foscor, pudor, humitat i un soroll infernal… l’alternativa era un viatge a la intempèrie, opció preferida per no pocs viatgers”.
Cites:
213. 1915. Trimestre 4
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 800 – 1915 octubre 2
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2072 – 1915 octubre 5
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2073 – 1915 octubre 6
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2074 – 1915 octubre 7
Diario de Alicante: Año IX Número 2555 – 1915 octubre 7
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1652 – 1915 octubre 8 (08/10/1915)
Heraldo de Alicante: Año XI Número 3010 – 1915 octubre 8
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año II Número 338 – 1915 octubre 9
El periódico para todos: Año V Número 1367 – 1915 octubre 9
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2076 – 1915 octubre 9
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2080 – 1915 octubre 14
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 802 – 1915 octubre 16
El periódico para todos: Año V Número 1371 – 1915 octubre 16
El Pueblo : semanario democrático. Órgano del Partido de Unión Republicana de Tortosa: Año XV Número 1239 – 1915 octubre 19
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 803 – 1915 octubre 23
Diario de Alicante: Año IX Número 2570 – 1915 octubre 26
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVI Número 11659 – 1915 octubre 27
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2092 – 1915 octubre 28
Heraldo de Alicante: Año XI Número 3026 – 1915 octubre 28
Heraldo de Alicante: Año XI Número 3027 – 1915 octubre 29
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 804 – 1915 octubre 30
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVI Número 21082 – 1915 noviembre 1
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 805 – 1915 noviembre 6
Diario de Alicante: Año IX Número 2586 – 1915 noviembre 15
El periódico para todos: Año V Número 1389 – 1915 noviembre 15
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVI Número 21100 – 1915 noviembre 19
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1694 – 1915 noviembre 20 (20/11/1915)
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 807 – 1915 noviembre 20
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVI Número 21102 – 1915 noviembre 21
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVI Número 21103 – 1915 noviembre 22
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXVIII Número 16533 – 1915 Noviembre 23
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXII Número 8635 – 1915 noviembre 24 (24/11/1915)
http://minius.webs.uvigo.es/docs/1/art13.pdf
http://www.fundaciondirecta.org/Documentos/memoria_espanola_def.pdf
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año I Número 102 – 1914 diciembre 3
Alicante obrero : diario de la tarde : defensor de las Sociedades Obreras de Alicante: Año III Número 384 – 1915 diciembre 14
Diario de Alicante: Año IX Número 2616 – 1915 diciembre 21