Juliol
Juliol començava amb el preu del menjar pels núvols. Al desastre per les malalties en el camp (veure 2 trimestre) calia sumar la impossibilitat de comprar aliments. Els preus dels aliments bàsics continuaven en augment: els albercocs es pagaven en el Mercat de “Abastos” de València entre 12 a 14 reals l’arrova (@ de 12,800 Kg). Les cireres cotitzaven de 14 a 20 i les bresquillas entre 20 i 30. Les taronges de “saquet” de 9 a 10 reals el sac de dues arroves. Les pomes “superiors” a 10 i les altres de 4 a 8 i les peres fins a 20 reals l’arrova.
Les creïlles d’horta es pagaven fins a 1,65 ptes l’arrova.
Una de les conseqüències directes d’aquesta greu crisi d’ocupació i subsistències era que molts ajuntaments (com els de la Setla i Mira-rosa, Dénia, Alcalalí, Beniarbeig, Benidoleig, Benimeli, Gata, Xaló, Xàbia, Lliber, Ondara, Pedreguer, Sanet, Senija, Orba, Benigembla, Forna, Parcent, Rafol, Sagra, Tormos, la Vall d’Alcalà, Vall de Laguar, Vall d’Ebo) no podien pagar els seus impostos a la Diputació i aquesta, com a derivada, no duia a terme les inversions en infraestructures tan necessàries. Era una serp que es mossegava la cua.
Aquest mes s’inauguraria el tren entre Altea i Dénia (la línia entre Alacant i Altea ja portava temps funcionant).
I per a anar fent boca la companyia publicava, dies abans, el preu dels bitllets i els horaris, horaris que ocasionaren, de manera quasi immediata, un intens debat en premsa sobre la idoneïtat d’aquests, ja que l’horari oficial impedia anar i tornar des de la capital a la nostra comarca en el mateix dia i al revés :
El dia 11 de juliol per fi s’inaugurava la línia de ferrocarril entre Altea i Dénia. Després de diversos mesos d’estira-i-arronsa amb la data de la inauguració i amb la possible vinguda d’Alfons XIII a aquesta, a la fi es duia a terme, sense la presència del rei. El tren inaugural eixia de l’estació d’Alacant a les 8.45 del matí per a arribar a Dénia a les 12 on tindria lloc un banquet de 200 convidats. A les 4 de la vesprada el tren partiria de nou cap a Alacant, on arribaria a les 7.30.
El protocol manava que en tots els pobles on hi havia estació (Callosa, Calp, Benissa, Teulada, Gata i Dénia) acudirien els Ajuntaments i les bandes de música respectives per a rebre al tren inaugural.
Era un gran esdeveniment buscat i desitjat durant anys i els fastos per a la seua celebració no anaven a ser menys.
Però les coses mai ixen com un espera.
Arribat el dia, durant el trajecte pels pobles, la comitiva inaugural encapçalada per la locomotora, adornada amb garlandes de flors i banderes espanyoles que precedia a sis vagons de primera atipats de personalitats, va ser rebuda, com estava programat, per les autoritats locals i la població dels pobles en massa al so de les seues respectives bandes de música i amb repic general de campanes, entre aplaudiments i vives. Però en arribar a Dénia la comissió va ser rebuda únicament per dos sacerdots, l’alcalde accidental i el Cap de Municipals, en una Estació completament presa per vint parelles de la Guàrdia Civil.
El descens de la comitiva del tren va ser rebut amb crits i xiulades per nombrosos obrers, que impedien el passe a l’estació a tot aquell que volguera i que van haver de ser continguts per la Guàrdia Civil perquè la cosa no anara a més.
Portaven cartells en els quals posava “El que vaja a esperar al tren és enemic de Dénia”.
Que havia passat? El que ocorria és que la Companyia del tren havia traslladat, dies abans, alguna maquinaria des dels tallers de reparació de Dénia a Alacant i els obrers van entendre que anaven a tancar-los i ells es quedarien sense treball. En conseqüència havien boicotejat l’acte d’inauguració demostrant gran hostilitat cap a la premsa i a tot aquell que es posara per davant. Aquest amotinament va omplir durant setmanes els titulars de la premsa de l’època.
Per questes dates ocorria una anècdota curiosa que pel seu context (Primera Guerra Mundial) va resultar certament transcendent: va ser que davant el Port de València, al costat de la platja de Natzaret, els veïns portaven tres o quatre nits observant unes misterioses llums que evolucionaven a dalt i i a baix, sense rumb conegut, el que es va interpretar que eren “torpederos” que buscaven un submarí alemany que allí estava submergit. Al final van resultar ser barques de Dénia, que proveïdes de grans llanternes es dedicaven a la pesca amb trahína, anomenada de far submarí o del fanalot. La premsa de l’època va aprofitar la circumstància per a criticar aquest tipus de pesca que, segons deien, “arrossega i porta amb si tots els peixos que troba per davant…”
Durant aquest mes, una nova deserció obligava al Jutge instructor del Regiment de Sicília a requerir al recluta Gabriel Moncho Femenía, de Miraflor.
A Ondara una renyina entre Romualdo Box Riera i Romualdo Lloret Rodríguez acabava a tirs, encara que sense resultar ferit cap dels dos. Era habitual que els homes portaren pistola per a la seua defensa personal.
El dia 15 se celebrava una reunió en el Teatre de Pedreguer per a tractar la greu crisi pasera agreujada pel mildeu i altres plagues, les quals havien assolat la comarca, amb assistència de Diputats i autoritats comarcals.
Es va posar l’accent en que s’havien perdut les collites de blat i cereals per la pertinaç sequera i destruïda quasi totalment la de raïm i pansses.
Concloïen demanar: 1.- Condonació de 3 anys de contribucions. 2.- Inversió en obra pública amb la realització de les carreteres de Xàbia a Dénia, la que va de Xaló, per Pedreguer, a la carretera de Dénia i que 3.- s’activaren les obres del Port de Dénia. I l’establiment d’un camp d’experimentació o vivers de vinyes americanes resistents a la filoxera. També es va demanar que, en cas d’emigració, l’Estat “aferme els contractes de treball a l’estranger”.
Per aquestes dates la fam i la misèria portaven, no sols, al descontentament i la tensió social sinó també a la tensió política-estructural geogràfica. Calia buscar culpables i la llunyania física de la capital provincial s’interpretava com a desinterés per la nostra comarca. En conseqüència els impagaments a Alacant per part dels Ajuntaments eren freqüents com ja hem dit abans i les declaracions per unir-se a la província de València, habituals, (amb recollida de signatures inclosa).
La fam generalitzada i l’absència de diners imposaven la barata, el “trueque”. La gent canviava panís o dacsa per garrofes … restes de roba… cinc lliures de draps per un pitxer o una tassa…, dues lliures de pimentons per tres lliures de garrofes… els fusters treballaven a canvi d’oli o de jornals de llaurar-li la terra… i una curiositat… un venedor de “aigua de màquina” enviava el carro pels pobles a canvi de llenya… Suposem que era “sifó”.
Però el món no es detenia: el dia 1 d’agost s’inaugurava un servei de diligències des de Sagra a l’Estació de Ferrocarril de Gata, passant per Tormos, Orba, Benidoleig y Pedreguer. Les cròniques periodístiques demanaven que aquesta diligència poguera atracar prop de l’Estació i no lluny, com estava convingut… a més, sol·licitaven “posar una perilla elèctrica o algun focus en l’Estació, perquè no tots els que prendran bitllet són fills de Gata o gat”.
I una altra curiositat: la premsa comunicava que els carregadors de ceba del Port de Gandia (amb destinació a Nova York) havien acordat no carregar aquesta mercaderia per Gandia ja que el port no tenia el calat suficient per a l’entrada (i eixida) de vaixells i els conductors de barques que traslladaven “a tant per caixa” no volien fer-se càrrec dels accidents de treball. En endavant carregarien aquesta mercaderia a “les platges d’Oliva”, pràctica, d’altra banda molt usual, des d’antany .
Mentre a Ondara celebraven amb bous solts pel carrer les festes de Sant Jaume, els alcaldes del Districte de Dénia duien a terme una reunió a Pedreguer per a demanar la condonació de la contribució rústica i urbana. I a Tormos es rebia l’avís del pagament de les parcel·les expropiades per a la construcció de la carretera de Sagra a Parcent.
Els aliments continuaven pels nuvols:
El 25 de juliol se celebrava en el Teatre Circ de Dénia un míting per a tractar de la Colònia Agrícola del Montgó. Es va explicar que el Montgó era propietat de l’Estat i que segons la Llei de Colonització vigent desde 1907 (l’objectiu de la qual era arrelar en la nació a les famílies desproveïdes de mitjans de treball, disminuir l’emigració, poblar el camp i cultivar terres incultes) es podia procedir a la seua colonització.
Se succeïen les reunions per a buscar solucions a la fam comarcal i reflotar les economies locals: el dia 27,en el mateix lloc, es duia a terme una altra reunió amb els terratinents comarcals on un dels promotors del Pantà de Isbert (Sr. Henrich) els aconsellava que per a aconseguir la concessió de l’Estat caldria crear comunitats de Regants en tots els pobles. Una vegada construït el pantà i acabades totes les canalitzacions cada regant estaria obligat a pagar 80 ptes per hectàrea a l’any, durant 25 anys, al final dels quals passaria a ser propietat dels mateixos regants. Per a això demanava la subscripció dels regants necessaris per a cobrir la zona de reg, que era de 10.000 hectàrees. La quantitat d’aigua disponible per a cada regant seria de 3.000 m³ per hectàrea.
I les traves per a l’emigració augmentaven. A la fi de juliol els emigrants a Algèria havien d’anar proveïts de dos passaports i de… sorpresa!! un contracte de treball.
Agost
Les carreteres, fins i tot les de nova construcció, sempre estaven en molt mal estat. En un accident d’un carro que transportava blat des de Vall de Gallinera a Pego, moria un vianant.
La Direcció G. d’Obres públiques subhastava a primers d’agost les obres de reparació i esplanació d’alguns trams de la carretera de Silla, de la que va de Gata a Xàbia i la d’Oliva a Pego. I els Ajuntaments d’Orba, Parcent i Rafol adquirien els postes de fusta per a la instal·lació d’una línia telefònica que els unira amb la central de Pego.
I amb l’arrivada d’agost, amb la caloreta, els aliments anaven més cap amunt: el Kg. de filet de vaca a 3 o 4 jornals:
Mentre Alemanya donava el tir de gràcia als nostres productors de panses en ordenar el bloqueig d’Anglaterra (recordeu que estàvem en plena Guerra Mundial), el rector d’Orba denegava el permís per a dur a terme les festes en honor de San Abdon i San Senén, amb l’argument que pintava malament l’any i hi hauria llauradors que no arribarien a escaldar raïm. La veritat es que pintava tan mal que els cabassos de margalló (palmito), que l’any anterior es van esgotar, no tenien venda a pesar que als pobles del Districte de Pego van arribar a vendre’s a 6 ptes la dotzena i en l’actualitat s’oferien a 4 ptes i 50 cèntims.
En Rafol, el preu de la creïlla havia pujat 10 cèntims cotitzant-se a 1,10 ptes l’arrova. I els ous es pagaven a 1,50 ptes la dotzena. Mala cosa per als de sempre.
Mentrestant, a Benigembla el conductor que portava el correu va muntar un servei de diligència per a passatgers que permetia als veïns de Benigembla viatjar fins a l’Estació de tren del Verger, anar a Pego, a Parcent, a Xaló, a Benissa i Dénia. Fins a aqueix moment s’havien de traslladar a peu, com en “el camino de Sant Fernando, un ratito a pie y otro caminando” o en carro, el que tinguera, si es que disposaven de camins.
També, durant el mes d’agost es donava per acabada la carretera de Sagra al Pont del Verger, a la qual només li quedava passar el rulo en l’últim tram, entre Beniarbeig i la Nacional.
Referit a les exportacions anotem una curiositat: la Revista de Gandia publicava el 7 d’agost que pel Port de Dénia havien eixit, la penúltima setmana, 319 caixes de taronja, una cosa inaudita en ple estiu, en una època en la qual no disposaven de cambres frigorífiques per a la seua conservació (o és que enviaven la de la campanya que començava completament verda?). Pel mateix port i amb destinació al Regne Unit havien eixit més de 26.000 caixes de ceba (es cotitzava a 3 reals l’arrova) i més de 6.000 embalums de tomaca (que arribaval al final de la seua temporada). Per ferrocarril s’havien enviat ja 4.000 Kg de raïm moscatell, que cotitzava a 4 ptes l’arrova.
Un accident en una sénia de reg a Ondara deixava un mort, per despreniment de la paret.
Els ressons dels disturbis de la inauguració del tren entre Dénia i Altea, encara perduraven. El dia 11 la Companyia del Ferrocarril de la Marina carregava en els vagons diversos materials que en els tallers de Dénia estaven depositats, quan va fer la seua aparició un tumultuós grup d’uns 200 homes que, “atropellant al porter”, van procedir a la seua descàrrega immediata. Dies més tard, un “Comité Provisional de Defensa de Dénia” enviava una sol·licitud a tots els diputats comarcals (Torres Orduña, Valero de Palma…) i a la premsa en general, sol·licitant la suspensió del trànsit en aquesta línia, fins que una inspecció tècnica l’autoritzara.
El malestar, compassat amb la fam, anava creixent. Una carta de Dénia al periòdic Alicante Obrero alertava, referint-se a les Autoritats: “no creiem que siguen tan insensats els administradors d’ací, que tracten d’aplacar la fam amb els mausers de la guàrdia civil”, alhora que demanava amb urgència s’emprengueren les obres del “Faramull”, la continuació del carrer Campos, el port, la carretera de Xàbia, el clavegueram, empedrat dels carrers, arranjament dels camins veïnals…
La reunió celebrada a Dénia referent al Pantà de Isbert es reproduïa uns dies més tard a Pego, en el Teatre de Casildo, amb l’assistència de moltes personalitats i del promotor del projecte.
Cap a finals de mes, els diputats provincials Julio Cruañes, Celestino Pons i Antonio Bertomeu elevaven dues súpliques als Ministres de Governació i Foment, demanant auxilis per a la nostra comarca: 1.- que del Fons de Calamitats de la Nació es concedisquen ajudes per als damnificats pel mildeu i als jornalers sense treball. 2.- Que es facilite l’emigració a l’estranger donant-los la documentació gratuïta i que es faculte als Cònsols perquè repatrien als emigrants que no puguen fer-ho, per quedar-se sense diners. 3.- Que es procedisca al estudi de la carretera Dénia a Xàbia i s’inicie la seua construcció. 4.- El mateix per a la carretera de Pego a Benidorm per Pedreguer i Xaló. 5.- S’acabe l’estudi del Port de Xàbia. 6.- que augmente l’activitat a les obres del Port de Dénia per a facilitar l’ocupació dels obrers en atur forçós. 7.- S’establisca un camp d’experiències de vinyes americanes resistents a la Filoxera per a la repoblació dels nostres camps.
El 29 d’agost moria Torres Orduña. La premsa obrera l’acomiadava amb “afectuosos” qualificatius: odiat cacic, polític egoista i funest.
Setembre
Els productes agricoles comarcals anaven eixint pel Port de Dénia, a poc a poc i ranquejant, a causa dels bloquejos navals que les potències en guerra establien les unes sobre les altres.
Entre finals d’agost i principis de setembre es van exportar més de 47.000 caixes de ceba. La campanya dels melons arribava a la fi amb les últimes 795 caixes embarcades. I les magranes havien començat ja la seua exportació amb 850 caixes.
La campanya del cacauet seguia encalmada i les existències de pansa moscatell eren ja molt minses donada la seua poca producció, calculant-se una exportació al voltant de 500.000 Kg. Però per ferrocarril ja s’havien expedit fins a aqueixes dates al voltant de 600.000 Kg de raïm moscatell en fresc.
Les subscripcions al projecte del Pantà de Isbert seguien, segons la premsa, amb extraordinària activitat i es preveia que les obres començaren el gener vinent.
Mentrestant, els preus dels subministraments bàsics recrexien: el raïm moscatell cotitzava a 2,50 ptes l’arrova, el raïm negre per a vi a 2 pts, els melons a 2,50 la dotzena i els melons d’Alger a 3,50 ptes.
Les creïlles a 1 ptes l’arrova, la ceba a 1,50, els fesols tendres a 2,50, els de careta negra a 2 ptes l’arrova. els pimentons verds a 0,25 l’arrova i els acolorits a 1… les albergínies a 1 ptes l’arrova.
L’arròs bomba es pagava a 57 ptes els 100 Kg. Les farines de blat cotitzaven a fins a 8 ptes l’arrova i les de dacsa a a 4,25. La dacsa vella del terreny es venia a 4,50 ptes el doble decalitre i la nova a 3,25. La carn de vedella cotitzava a 2 ptes el Kg. igual que la de carner. I la de porc a 17 ptes l’arrova.
A meitat de setembre la Compañia de los Caminos de Hierro del Norte implantava un servei directe de tren des de València a Alacant i viceversa, per Carcaixent i Dénia, mitjançant el qual hi hauria bitllets directes costant la mòdica quantitat de 9,15 ptes. Només caldria transbordar a Carcaixent.
Es publicaven les llistes de Jurats pel Partit Judicial de Dénia amb el nom de les persones que formarien part del Tribunal en els judicis que se celebraren durant el tercer quadrimestre de l’any. Apareixien noms coneguts com Bautista Gavilá Escriva (El Verger), Vicente Cano Catalá (El Verger), Pedro Fornés Salort (El Verger), Gabriel Moncho Tomás (Miraflor), Salvador Roig Vives (Ondara), Vicente Carpi Nadal (El Verger), Pedro Carpi Martinez (El Verger), Pedro Pérez Riera (El Verger), José Muñoz Giner (El Verger), José Vives Jover “el Mestre Vives” (El Verger).
Es creava un altre servei de Diligència des d’Orba a l’Estació de Gata. El cotxe- diligència eixia diàriament a les huit i trenta minuts del matí amb direcció a Gata “per a arribar a hora de prendre el tren a Alacant”. La diligència passava per Tormos, Sagra, Rafol, Benimeli, Sanet, Beniarbeig i Ondara. A la vesprada tornava, eixint de Gata a les tres i, passant per tots els pobles referits, pernoctava a Orba. No sembla que fora la competència directa a la línia de diligències que s’havia creat el mes anterior a Sagra (ni a la de Benigembla) ja que feien circuits diferents.
I la guerra continuava. La taronja patia una important depreciació a conseqüència de la pèrdua dels mercats alemanys i la Revista de Gandia demanava que el Govern gestionara la unió de totes les nacions neutrals per a “demanar a Anglaterra el lliure pas de totes les mercaderies … conduïdes per vaixells amb pavelló neutral a totes les nacions bel·ligerants”.
Pel mateix motiu el mercat de la pansa es trobava pels sòls, amb molt poques compres, encara que, sorprenentment, el seu preu cotitzava a l’alça: la pansa de mala qualitat a 42,50, el -rebusco- de 40 a 47,50, la bona a 50 ptes i la classe superior fins a 55 ptes. Només quedava una eixida: el viatge a la Ribera a la sega de l’arròs, on pagaven el jornal des de 3 a 4,25 ptes, un preu prou important amb la que estava caient. Encara que, per desgràcia, a conseqüència de l’extraordinària afluència de famolencs treballadors a aquesta sega (milers) molts van quedar sense treball i van haver de tornar a les seues cases amb les mans a les butxaques.
Mentrestant, les gestions realitzades pel Senador Marqués Valero de Palma per atraure inversió pública a la comarca, quedaven en simples promeses. Una carta del Ministre de Foment assegurava que “molt prompte serà un fet la realització del projectat avanç del moll de costa en el Port de Dénia… així com la realització de les obres de la carretera de Dénia a Xàbia“. Promeses.
La terra també cotitzava pels sòls: una subhasta programada a Dénia per al dia 12 d’octubre (no celebraven el dia de la Festa Nacional… regulada molt després, l’altre dia, per la Llei 18/1987, de 7 d’octubre) treia 3 fanecades al millor postor, valorades en 300 ptes. El bancal estava a la Partida Santa Fé, del Verger (?¿).
Cites:
212. 1915. Trimestre 3
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2042 – 1915 julio 1
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año II Número 256 – 1915 julio 1
El periódico para todos: Año V Número 1296 – 1915 julio 1
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVI Número 20960 – 1915 julio 2
Diario de Alicante: Año IX Número 2471 – 1915 julio 2
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 787 – 1915 julio 3
Diario de Alicante: Año IX Número 2475 – 1915 julio 6
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXVIII Número 16393 – 1915 Julio 06
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2043 – 1915 julio 8
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1564 – 1915 julio 11 (11/07/1915)
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVI Número 11576 – 1915 julio 11
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXII Número 8500 – 1915 julio 12 (12/07/1915)
Alicante obrero : diario de la tarde : defensor de las Sociedades Obreras de Alicante: Año III Número 622 – 1915 julio 12
Las Provincias : diario de Valencia: Año L Número 16106 – 1915 Julio 12
Heraldo de Alicante: Año XI Número 2939 – 1915 julio 12
El periódico para todos: Año V Número 1303 – 1915 julio 12
El periódico para todos: Año V Número 1304 – 1915 julio 13
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1567 – 1915 julio 14 (14/07/1915)
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2044 – 1915 julio 15
Alicante obrero : diario de la tarde : defensor de las Sociedades Obreras de Alicante: Año III Número 624 – 1915 julio 15
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 789 – 1915 julio 17
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año II Número 271 – 1915 julio 21
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXII Número 8503 – 1915 julio 15 (15/07/1915)
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2044 – 1915 julio 15
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXVIII Número 16402 – 1915 Julio 15
El periódico para todos: Año V Número 1307 – 1915 julio 17
Diario de Alicante: Año IX Número 2486 – 1915 julio 19
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2045 – 1915 julio 22
Diario de Alicante: Año IX Número 2489 – 1915 julio 22
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año II Número 273 – 1915 julio 23
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 790 – 1915 julio 24
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2046 – 1915 julio 29
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año II Número 278 – 1915 julio 29
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVI Número 11593 – 1915 julio 31
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 792 – 1915 agosto 7
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXII Número 8526 – 1915 agosto 7 (07/08/1915)
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 792 – 1915 agosto 7
Diario de Alicante: Año IX Número 2504 – 1915 agosto 9
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVI Número 20999 – 1915 agosto 10
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año II Número 287 – 1915 agosto 10
Diario de Alicante: Año IX Número 2508 – 1915 agosto 13
Alicante obrero : diario de la tarde : defensor de las Sociedades Obreras de Alicante: Año III Número 644 – 1915 agosto 13
Alicante obrero : diario de la tarde : defensor de las Sociedades Obreras de Alicante: Año III Número 646 – 1915 agosto 16
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2049 – 1915 agosto 19
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXII Número 8539 – 1915 agosto 20 (20/08/1915)
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2050 – 1915 agosto 26
Las Provincias : diario de Valencia: Año L Número 16151 – 1915 Agosto 26
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2050 – 1915 agosto 26
Heraldo de Alicante: Año XI Número 2974 – 1915 agosto 26
Heraldo de Alicante: Año XI Número 2975 – 1915 agosto 27
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año II Número 304 – 1915 agosto 30
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 796 – 1915 septiembre 4
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXVIII Número 16464 – 1915 Septiembre 15
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 798 – 1915 septiembre 18
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 798 – 1915 septiembre 18
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2061 – 1915 septiembre 22
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 798 – 1915 septiembre 18
Exportación de pasa valenciana : Año XXI Número 2060 – 1915 septiembre 21
La lealtad : diario de la tarde : órgano del partido conservador maurista de la provincia: Año II Número 322 – 1915 septiembre 21