A la notra zona, el mes de juliol començava amb molta inestabilitat política a l’Ajuntament de Dénia, que creem es va estendre a tota la comarca. L’alcalde “datísta”, nomenat a dit (per Reial Orde), s’enfrontava en cada Ple a deu mauristas i a sis liberals davant un públic, cada vegada més nombrós, que contemplava les sessions com un “espectacle teatral”.
La premsa es feia ressò per aquestes dates de les penalitats d’un leprós que, dirigint-se a Fontilles, havia baixat en l’Estació del Verger i cap posada ni fonda li va voler donar habitació, havent de dormir sota unes garroferes. L’endemà va anar caminant fins a Fontilles perquè ningú es va oferir a portar-ho.
A Benidoleig, el cacic “maurista” del poble obligava a la mestra Desamparados Medroño Solá a fer classe en una casa “on han mort de malaltia contagiosa” diverses persones i que servia, a més, de magatzem de garrofes, avena etc.. Els fets es denunciaven a l’Inspector d’Instrucció Pública.
El Balneari del Molinell anunciava en premsa els seus tractaments: diátesis úrica, gota, escrofulisme, cloroanèmia, dermatosis, neuropatíes, herpetisme, afeccions uterines i de l’aparell respiratori i sífilis.
A primers d‘agost se li concedeixen a José Vives Jover (el Mestre Vives del Verger) les Gràcies de Reial Orde, pels seus especials serveis i mèrits contrets en l’exercici de l’ensenyament.
Un article en el Diario de ‘Alicante lamentava “el terrible assot de la guerra… sobre la nostra “exhaurida comarca” assot ja precedit per una pertinaç sequera que va castigar durant anys les collites i per la destructora filoxera “que ha deixat improductius la major i millor part de les vinyes”. El nou cultiu implantat a la comarca, la ceba, que segons l’articulista havia aconseguit “en el corrent any una importància potser igual en valor a la de la pansa”, es donava pràcticament per perduda a causa de les restriccions a l’exportació imposades pel conflicte bèl·lic. Es duia a terme una reunió per a demanar al Govern, per mitjà de l’Alcaldia de Dénia, una reducció de “fletes” marítims i una rebaixa de les tarifes ferroviàries, fins a equiparar-les amb les que gaudia Almería per al seu raïm i l’aplicació de les tarifes, per al transport nacional, que regien per a la taronja. I aquestes “concessions les feien extensives al raïm, passa i ametles perquè, en cas contrari, “és inevitable la ruïna d’aquesta comarca i clara la perspectiva de la fam que s’aveïna.
Però el transport de les collites s’anava a complicar encara més.
Una vaga general convocada per la UGT i el PSOE i secundada per la CNT començava amb una vaga de ferroviaris de València que programaven aturs per al dia 11 d’agost.
La vaga, de caràcter radical, no “cessaria fins a haver obtingut les garanties suficients d’iniciació del canvi de règim” i unes noves Corts constituents.
L’atur va ser seguit en les grans ciutats i en les zones industrials i mineres, però només per uns pocs dies, perquè l’extrema duresa que es va emprar en la seua repressió va donar resultats immediats.
Per a garantir la lliure circulació dels trens a la nostra zona van enviar dues Companyies del Regiment de la Princesa per a vigilar la línia Carcaixent a Dénia, les quals van haver de tornar al cap d’uns dies a Alacant, on es concentraren els principals disturbis.
Però fets prou greus degueren ocórrer a la nostra comarca quan el Diario de València publicava el 17 d’agost que s’havia detingut en Gata a “una de les principals figures de la Lliga Anticaciquísta i a dos advocats, pare i fill” i que forces de la Guàrdia Civil de Dénia havien hagut de desplaçar-se a Gata.
La vaga general va acabar amb l’empresonament de Largo Caballero i Besteiro, que van ser amnistiats a l’any següent en ser elegits Diputats pel Partit Socialista, entrant a formar part, junt a Pablo Iglesias i Indalecio Prieto, de la minoria socialista del Congrés dels Diputats.
A la fi de mes es notificava el trasllat de la mestra de Beniarbeig, Filomena Bandes, a Vilar de Canes
Els aliments no paraven de pujar i alguna premsa alertava que les pujades havien arribat fins al 50 i al 75%.
El Diari de València publicava el preu oficial de les subsistències: les farines cotitzaven entre les 48 i les 54 pessetes els 100 Kg. Els fesols de 70 a 75 (al detall, de 0,80 a 0,90 el Kg.). Les creïlles a l’engròs a 8 ptes els 100 Kg. La carn al detall, pels nuvosl, en les carnisseries es pagava el filet de boví a 5 ptes el Kg., la de carner a 2,80 i el cabrit a 2,40. El llom de porc a 4,20 i el magre a 3,20.
I els ous a 2 ptes i mitja la dotzena.
La fruita també estava disparada: les peres fins a 25 cèntims el Kg., les prunes de 5 a 12, el raïm moscatell de 18 a 22 cèntims.
Les hortalisses pels núvols també: les tomaques de 10 a 15 cèntims el Kg., els pimentons fins a 35 cèntims, la bajoca fins a 28 i les creïlles de 7 a 8 cèntims el Kg.
Per a més pressió el diari Les Províncies anunciava a primers de setembre que el preu del “pa bru o d’horta” que costava 45 cèntims passaria a valdre 50 i la “pataqueta d’horta” costaria 10 cèntims, però el seu pes es rebaixaria de 190 grams a 180. I el pa blanc de Kg., que ara costava 50, pujaria fins als 55 cèntims. Tota una gràcia, tinguen en compte que els jornals no solament estaven pels sòls sinó que eren molt difícils de trobar, sobretot en el camp. I la pansa, emmagatzemada en els riuraus al no poder-se exportar.
Una comissió d’exportadors de panses formada per H.B. Swan, Juan Merle, Jaime Morand i Cia, Bautista Domenech, José Riera i uns altres eixia per a Madrid per a entrevistar-se amb el Delegat especial del Govern anglés i desbloquejar l’exportació.
Aquesta comissió aconseguia del Ministre de Foment la promesade que els vaixells anglesos que tornaren de Salònica i carregaren mineral a Espanya, reservarien el 20% del seu tonatge per a carregar fruites.
A la fi de setembre continuava el bloqueig. Una carta datada a Ondara alertava que la collita de pansa “reduïda a un 5% de la que abans es recollia” estava amuntegada en les cambres i que “més del 80% dels terratinents, molts conceptuats com a rics, no podran satisfer els tributs ni donar jornal als bracers, doncs fins a la collita de la ceba… al preu de 0,75 ptes l’arrova i amb escassíssima demanda… s’està podrint en els camps” a causa de la manca de vaixells per a transportar-la. I seguia escrivint que “infinitat de famílies marxen a l’estranger fugint de la misèria”. També consigna el cronista que els llauradors no es fiaven un pèl de les intencions de la comissió que havia anat a Madrid i que aquests comerciants aprofitarien la crisi per a comprar al preu més baix que pogueren.
Cites:
220. Any 1917. Trimestre r. La VagaGeneral
La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Epoca 2ª Año I Número 78 – 1917 julio 6
Fontilles : órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos: Año XII Número 159 – 1917 julio 8
La unión democrática : diario político, literario y de intereses materiales: Año XXXVIII Número 11569 – 1917 julio 24
Justicia y Caridad : publicación de la Obra de Intereses Católicos. Federación de Señoras de Gandia: Año II Número 16 – 1917 agosto
Diario de Alicante: Año XI Número 3080 – 1917 agosto 2
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVIII Número 21756 – 1917 septiembre 6
El magisterio español : Revista General de la Enseñanza: Epoca 4ª Año LI Número 4978 – 1917 Septiembre 08
Diario de Alicante: Año XI Número 3112 – 1917 septiembre 19
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVIII Número 21756 – 1917 septiembre 6
El magisterio español : Revista General de la Enseñanza: Epoca 4ª Año LI Número 4978 – 1917 Septiembre 08
Diario de Alicante: Año XI Número 3112 – 1917 septiembre 19
Diario de Alicante: Año XI Número 3085 – 1917 agosto 8
https://es.wikipedia.org/wiki/Huelga_general_en_Espa%C3%B1a_de_1917
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15754 – 1917 Agosto 10
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9256 – 1917 agosto 17 (17/08/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 3089 – 1917 agosto 20
Diario de Alicante: Año XI Número 3090 – 1917 agosto 21
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2299 – 1917 agosto 22 (22/08/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 3092 – 1917 agosto 24
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVIII Número 11589 – 1917 agosto 25
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2303 – 1917 agosto 26 (26/08/1917)
El magisterio español : Revista General de la Enseñanza: Epoca 4ª Año LI Número 4972 – 1917 Agosto 24
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2278 – 1917 agosto 1 (01/08/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15783 – 1917 Septiembre 09
Diario de Alicante: Año XI Número 3106 – 1917 septiembre 12
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9283 – 1917 septiembre 16 (16/09/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 3111 – 1917 septiembre 18
La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Epoca 2ª Año I Número 148 – 1917 septiembre 18
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17196 – 1917 Septiembre 22
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17196 – 1917 Septiembre 22
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15797 – 1917 Septiembre 23
Diario de Alicante: Año XI Número 3115 – 1917 septiembre 24
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2336 – 1917 septiembre 27 (27/09/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 3120 – 1917 septiembre 29