Any 1917. Trimestre 2. El cas del Patricio

A principis d’abril la cosa ja no podia pintar pitjor.

Sense jornals en el camp (la collita de la taronja estava paralitzada) els collidors passaven vertadera fam.
Per altra part, els llauradors no podien comprar adobs pel seu alt preu. Anglaterra havia prohibit l’exportació de Sulfat Amònic i aquest havia arribat a les 1,05 ptes el Kg comprat a l’engròs, al detall seria encara més car. Però els altres adobs no li anaven a la saga: el Superfosfat de Calç aconseguia les 14 ptes els 100K, el Nitrat de Sosa les 55 ptes, el Sulfat de Potassa s’havia esgotat i el sulfat de ferro valia 12,50 ptes els 100 Kg.
I els insecticides per l’estil: el sofre cotitzava a 15 ptes el sac de 40Kg i el sulfat de coure a 140 ptes els 100Kg. Una dinerada.

El preu de les subsistències continuava pujant: els blats costaven 42 ptes els 100K, les farines 53, els fesols 65, les creïlles a 22,50, l’arròs blanc Benlloch a 44,50 i el Bomba a 80. I les llentilles a 87 ptes. els 100 Kg.
Les carns en carnisseria al detall eren sols per als rics: filet a 5 ptes Kg. i les xulles de corder a 2,80. El cabrit de 2 a 2,40. El llom de porc a 4,70 i el magre a 3,30. I el preu del pa, sotmés a debat continuat, estava estacionat entre les 0,45 i les 0,50 ptes el denominat “familiar”, que no arribava al Kg.

Els polítics que representaven la nostra comarca demanaven obra pública que mantinguera ocupats als nostres treballadors. El Ministre de Foment, a petició de Raventós, “ordenava un lliurament per a les despeses de l’estudi d’un camí veïnal que partint de Benissa, Carretera de Silla a Alacant, enllaçara amb el camí veïnal de Silla a Xaló”. … Val més això que res!!, pensarien els nostres avantapassats.

A conseqüència de tota aquesta paràlisi econòmica, els ajuntaments no podien pagar els seus “Contingents provincials” a la Diputació i aquesta, pensat i fet, embargava els fons dels Ajuntaments de Miraflor, Pego, l’Atzúbia, Benimeli, Parcent, Senija, Tàrbena, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera i Vall de Laguar i denunciava davant els Tribunals de Justícia, pel mateix cas, als d’Ondara, Dénia i Vall d’Alcalá.
Pero la cosa no es quedava ahí i l’Estat, tots els anys, s’emportava de les famílies als seus fills que eren, quasi sempre, els únics que portaven diners a casa: el 19 d’abril arribaven al tren correu a València els mossos de Dénia, Pego, Gata i Pedreguer, reclutats per al servei de les armes.

Però malgrat com estaven les coses a alguns no els anava tan malament i, fins i tot, uns pocs es podien permetre el luxe d’anar al cinema (0,50 ptes entrada) o degustar exquisits salsitxons a 6,50 ptes el Kg.

Per aquestes dades al Verger arribava, segurament per a passar les vacances de Pasqua, el magistrat de l’Audiència de València Luis Cisneros (creiem que la seua família tenia casa al Verger, al carrer Major ).

La Guerra continuava. Cap al dia 10 d’abril havia encallat el vapor anglés “Mesopotàmia” a les nostres platges.
Dies més tard encallava un altre vaixell italià amb carrega de carbó quan fugint d’un submarí alemany buscava la protecció de les aigües jurisdiccionals espanyoles.
Per les mateixes dates un altre vapor es cremava enfront del cap de Sant Antoni i s’afonava, per la qual cosa no es va poder saber la seua nacionalitat. I els atacs se succeïen front a Dénia, a Tabarca i a molts altres llocs, on la mar llançava els cadàvers a les platges. Els nostres avatpassats tenien la Primera Guerra Mundial a les portes de casa.

Una vaga a la fàbrica de joguets metàl·lics de Portolés y Cia de Dénia obria un parèntesi en aquest ambient bèl·lic a la volta que tancava l’abril i encetava maig…, després d’haver trobat una solució al conflicte renaixia el foc, ja que els propietaris de la fàbrica de joguets es negaven a readmetre a un expulsat. A meitat de maig la vaga de la fàbrica de joguets es propagava. Les dones es tiraven al carrer “tumultuosament” provocant la intervenció de la força pública.
La premsa deia que els “tarongeros, empobrits perquè tenen la collita pendent en els arbres han fomentat l’atur i excitat a les vaguistes, que han comés alguns excessos”.
El Governador provincial va haver de traslladar-se a Dénia amb la benemèrita per signar un “acord” a principis de juny, acord que es trencava acte seguit, als pocs dies

Embarrancava un altre vaixell davant del Port de Dénia. Era el Joaquín Mambrú que portava un carregament de suro des de Tarragona a Amèrica. Fugia dels submarins. La premsa anunciava que per a posar-lo a flotació caldria descarregar-lo, cosa de la qual s’alegrava perquè “redunda en benefici dels treballadors que d’aqueixa forma guanyaran algunes pessetes de jornals, que bona falta els fa”.

El 15 de maig, a nou milles del Cap de Sant Antoni era afonat el bergantí portugués “Tejo”, que portava “nuez de coco” des de Guinea Bissau. Un altre vaixell de gran tonatge, el Tung-Shan, anglés, era torpedinat a 10 milles del Port de Dénia; es van creuar més de 200 canonades entre el vaixell i un submarí U-45 (60 y 150 respectivament), davant la gran expectació de les gents que acudien al port i a les platges a presenciar el combat. El pescador Vicente Segarra Aracil, acompanyat per Miguel Sue Folsa i Vicente Tuy, de Dénia, posaven la nota heroica al eixir amb la seua barca “Amalia” cap al lloc del combat, d’on van tornar amb els nàufrags supervivents, un fogoner mort i tres ferits, quedant el capità anglés i dos tripulants presoners en el submarí. El fogoner va ser soterrat a Dénia.
Dos vaixells italians embarrancaven, de nou, a les nostres costes, fugint dels submarins alemanys.
Un era l’Affinitas de 6.000 tones, amb blat, procedent de l’Argentina. El segon era l’Eliofilo, que va embarrancar a la platja dels Molins, portava “mineral de ferro” procedent de Sagunt i anava en comboi amb altres cinc vaixells.
Altres notes discordants però curioses: una vegada posat a flotació el Affinitas no es va atrevir a salpar. En referència a l’Eliofilo, una vegada desembarrancat va tornar a embarrancar quasi en el mateix lloc.

Però el mes fotut estava per arribar. El dia 16 de maig, a última hora de la vesprada, un fort canoneig seguit de llançament de bengales de socors va tindre lloc entre les platges del Verger i Oliva. Aquest atac havia sigut precedit, segons la premsa, per l’emissió des de la “Colina de Sant Nicolás” de Dénia, de senyals lluminoses dutes a terme per un austríac sospitós (Carlos Karkova), que havia pujat al tren en l’Estació del Verger i s’allotjava a una fonda de Dénia, senyals que avisaven del pas d’un vaixell enemic per les nostres costes.
Amb el pas de les hores eixien del port de Dénia diverses barques a la recerca de supervivents (la de Diego Ivars, la de Antonio Collado… i també la de Vicente Segarra), les quals tornaven a la 1 de la matinada sense trobar cap signe de combat o supervivents.
Va ser sobre les dues de la matinada quan van començar a arribar a Dénia les barques amb 24 tripulants, un d’ells mort. Eren els mariners del vapor espanyol Patricio, matricula de Bilbao, que havia eixit el dia 5 del port de Newport (Anglaterra) amb 600 tones de carbó.
El vaixell havia sigut atacat, segons els seus tripulants, per un submarí alemany, dins de les aigües jurisdiccionals espanyoles i sense haver-los advertit prèviament ni haver-los donat l’alt. I la tripulació s’havia vist obligada a abandonar el vaixell després de que una bala de canó atravessara el barco i matara al Primer maquinista .
Aquestes declaracions, junt als esdeveniments dels dies anteriors, van motivar que a Dénia la gent explotara i celebrara una espontànea manifestació de protesta front a la Fonda de Contri (on estaven allotjats els supervivents) la qual va recórrer els principals carrers fins al Cementeri, seguida de la redacció d’un extens telegrama al Govern demanant, en la pràctica, la declaració de guerra a Alemanya, a qui titllava de “poble bàrbar i inhumà”, telegrama que va meréixer la convocàtoria d’un Consell de Ministres.

L’aparició a la platja d’Oliva d’uns depòsits de benzina, va contribuir encara més, a excitar els ànims. I quan a la pròpia Almadrava, els carabiners treien de l’aigua altres bidons amb restes d’alcohol, la inquietud de la gent va fregar el paroxisme… i més encara quan un altre atac, al “Alfonso”, un bergantí goleta italià, era perpetrat a l’altura del Cap de Sant Antoni i un transatlàntic que passava de llarc se salvava de miracle.

A Dénia convivien nàufrags italians, anglesos, portuguesos i espanyols i la paraula “boche” que identificava, despectivament, a l’alemà enemic, es va estendre per tota la comarca.
A partir d’aquest moment els fets es precipiten, prenent dimensions mai vistes en la política comarcal de l’época i forçant la intervenció, al nostre parer, de contactes diplomàtics a alt nivell. El cas és que els tripulants del Patrici van assegurar haver sigut torpedinats en aigües jurisdiccionals i així ho van acreditar els testimonis de terra i el Comandant de Marina de Dénia. No obstant això les fonts oficials del Govern (amb ministres molt més cautelosos i probablement més germanòfils ) desmentien aquesta informació i asseguraven que el vaixell transportava contraban de guerra i que no s’havia detingut davant els avisos d’alt del Comandant del submarí. D’altra banda asseguraven que en el lloc de l’atac (entre El Verger i Oliva) no era possible la navegació a causa de l’escassa profunditat de les seues aigües.

El cas és que el Patricio era trobat en flotació més tard i conduït al Port de Dénia, al mateix temps que la seua tripulació es reafirmava en la seua declaració.
Pero el canoner espanyol Bonifaz vènia a la zona en visita oficial i el seu comandant inspeccionava els fets, concloent que l’atac s’havia produït a 12 milles de terra, fora de les aigües jurisdiccionals espanyoles i que el Patricio no es va detindre en sentir les canonades d’avís del submarí alemany. El desacord estava servit!! I la premsa també es va dividir entre els dos bandols: la de dretes, germànofila, donant suport a la tesi oficial i la d’esquerres en contra.

I maig tancava amb la detenció al Verger Antonio P. F. per intentar agredir a l’administrador de Consums del poble.

Continuaven embarrancat vaixells a les nostres platges. A principis de juny ho feia el Alkión, vapor grec de 1.584 tones. I la mar continuava traient cadàvers: un a primers de juny… un altre el dia 10, a la platja dels Molins, que va poder ser identificat com a tripulant del vaixell correu francés Medjerda, atacat enfront de les costes catalanes.

La premsa continuava tirant llenya al foc pel cas del Patricio. El Diario de Alicante acusava de parcialitat al Govern d’Espanya i de “premsa mercenària” als periòdics que defensaven la legalitat de l’agressió.
Encara que el Govern alemany es va disculpar per l’atac i es va oferir a indemnitzar a la vídua del maquinista mort, la cosa lluny de refredar-se es calfava. En la nostra zona tothom tenia clar que els alemanys eren culpables de l’atac i que tenien col·laboradors i espies a la nostra comarca. L’article que segueix és prou didàctic en aquest sentit.

La preocupació dels nostres avantpassats augmentava quan, a meitat de juny, els superiors del Comandant de Marina de Dénia (que defensava la tesi que el Patricio havia sigut atacat en aigües jurisdiccionals espanyoles) li demanaven la dimissió del càrrec i intentaven traslladar-lo a Almeria i este, sense pensar-s’ho dues voltes, intentava suïcidar-se disparant-se un tir en el pit. Ingressat a l’hospital de Dénia, un intent de les autoritats per portar-lo a València contra els seus desitjos, va ser desbaratat per grups d’obrers que van muntar guàrdia, dia i nit, enfront de l’hospital. Aquest episodi va acabar com havia d’acabar, després de múltiples vicissituds i de l’intervenció del propi President del Govern Eduardo Dato, el Comandant va ser reemplaçat, va ser traslladat i l’assumpte del Patricio va ser sepultat sota multitud de crítiques de la premsa obrera i mentre la premsa de dretes guardava silenci o difamava tot el que sabia.

I una bona notícia arribava a la comarca de la mà del Diputat Raventós: el projecte de la carretera de Xàbia a Dénia ingressava en el Ministeri de Foment per a la seua aprovació, alhora que una Reial orde disposava el replanteig de la carretera de Parcent al Camí vell de Gandia a Dénia. Eren xicotetes espurnes d’esperança per als nostres desesperats avantpassats.

I per aquestes dates apareixeria en valència el famós boxador Jack Johnson sobrenomenat el Gegant de Galveston qui duia a terme una sèrie de vetlades de boxa en el Teatre Principal. El nostre avantpassat Joaquín Rodríguez Estarca era el seu interprete.

Juny tancava amb una inspecció a les escoles del Verger, enaltida pel seu mestre José Vives Jover en un “inspirat” article que no hem trobat per cap costat.

Cites:
219. Any 1917. Trimestre 2. El cas del Patricio

Boletín Oficial de Zamora: Número 42 – 1917 abril 6
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2188 – 1917 abril 9 (09/04/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15631 – 1917 Abril 05
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2192 – 1917 abril 13 (13/04/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 2992 – 1917 abril 13
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2193 – 1917 abril 14 (14/04/1917)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9138 – 1917 abril 12 (12/04/1917)
La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Epoca 2ª Año I Número 8 – 1917 abril 12
Diario de Alicante: Año XI Número 2996 – 1917 abril 19
La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Epoca 2ª Año I Número 14 – 1917 abril 19
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2198 – 1917 abril 19 (19/04/1917)
La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Epoca 2ª Año I Número 14 – 1917 abril 19
El Salmantino : periódico semanal: Año Segunda Número IX – 1917 abril 12
El periódico para todos: Año VII Número 1757 – 1917 abril 25
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2215 – 1917 mayo 7 (07/05/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 3010 – 1917 mayo 7
La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Epoca 2ª Año I Número 28 – 1917 mayo 7
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15663 – 1917 Mayo 08
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2217 – 1917 mayo 9 (09/05/1917)
El periódico para todos: Año VII Número 1768 – 1917 mayo 9
El periódico para todos: Año VII Número 1773 – 1917 mayo 15
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9171 – 1917 mayo 16 (16/05/1917)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2224 – 1917 mayo 16 (16/05/1917)
El periódico para todos: Año VII Número 1774 – 1917 mayo 16
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17070 – 1917 Mayo 16
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15671 – 1917 Mayo 16
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9172 – 1917 mayo 17 (17/05/1917)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9172 – 1917 mayo 17 (17/05/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15672 – 1917 Mayo 17
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15673 – 1917 Mayo 18
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17072 – 1917 Mayo 18
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15674 – 1917 Mayo 19
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2224 – 1917 mayo 16 (16/05/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15671 – 1917 Mayo 16
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2225 – 1917 mayo 17 (17/05/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15672 – 1917 Mayo 17
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17071 – 1917 Mayo 17
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9174 – 1917 mayo 19 (19/05/1917)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9173 – 1917 mayo 18 (18/05/1917)
El Luchador : diario republicano: Año V Número 1264 – 1917 mayo 18
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15673 – 1917 Mayo 18
El periódico para todos: Año VII Número 1775 – 1917 mayo 18
El Luchador : diario republicano: Año V Número 1264 – 1917 mayo 18
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9174 – 1917 mayo 19 (19/05/1917)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2227 – 1917 mayo 19 (19/05/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 3019 – 1917 mayo 19
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15674 – 1917 Mayo 19
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVIII Número 11525 – 1917 mayo 19
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17073 – 1917 Mayo 19
http://lagranguerra1914-1918.blogspot.com/2009/02/el-origen-del-termino-boche.html
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9175 – 1917 mayo 20 (20/05/1917)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9175 – 1917 mayo 20 (20/05/1917)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2228 – 1917 mayo 20 (20/05/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15675 – 1917 Mayo 20
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15676 – 1917 Mayo 21
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17072 – 1917 Mayo 18
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9174 – 1917 mayo 19 (19/05/1917)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9174 – 1917 mayo 19 (19/05/1917)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17076 – 1917 Mayo 22
La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Epoca 2ª Año I Número 43 – 1917 mayo 25
Diario de Alicante: Año XI Número 3025 – 1917 mayo 26
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9181 – 1917 mayo 28 (28/05/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15684 – 1917 Mayo 29
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2239 – 1917 junio 1 (01/06/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 3030 – 1917 junio 1
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17088 – 1917 Junio 03
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9188 – 1917 junio 4 (04/06/1917)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2241 – 1917 junio 4 (04/06/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15690 – 1917 Junio 04
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVIII Número 11537 – 1917 junio 6
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17088 – 1917 Junio 03
Diario de Alicante: Año XI Número 3036 – 1917 junio 11
La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Epoca 2ª Año I Número 60 – 1917 junio 15
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17100 – 1917 Junio 15
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9200 – 1917 junio 16 (16/06/1917)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9200 – 1917 junio 16 (16/06/1917)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9204 – 1917 junio 20 (20/06/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15707 – 1917 Junio 21
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15709 – 1917 Junio 23
Diario de Alicante: Año XI Número 3026 – 1917 mayo 28
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9209 – 1917 junio 25 (25/06/1917)