Qui no ha vist alguna volta al seu avi asomar-se a la cantonada del carrer i escrutar amb deteniment el cel de llevant i, després, des d’una altra cantonada, el de ponent? Quan feia això no estava tafanejant als veïns ni fent de uela de persiana. T’auelo no era un “cotilla”. Simplement estava calculant el temps que faria aqueix dia i els següents. Estava pronosticant el temps meteorològic.
La dependència de l’home del temps meteorològic sempre ha estat decisiva, sobretot en societats primitives on caçar, sembrar o recol·lectar han estat sempre activitats supeditades a la pluja, al fred o al sol.
Així doncs, previndre el temps a curt termini sempre ha esdevingut en una constant línia investigadora, de transcendental importància entre els llauradors, sobretot quan no hi havia aparells mecànics (baròmetres, higròmetres, ni televisions …) que ajudaren en eixe intent.
I per a això, els nostres avantpassats, servint-se de l’observació directa de la naturalesa i del comportament dels animals domèstics (i dels que no ho eren) i, mitjançant la percepció primera i el registre posterior de patrons i conductes repetitives asociades a fenomens meteorològics, podien preveure, amb certa aproximació, el temps que faria en els dies següents.
Aquesta informació, aconseguida al llarg dels segles, va anar passant de generació en generació, a la memòria col·lectiva dels nostres avantpassats i als refranyers, perdurant fins als nostres dies.
Existeix un llarg llistat de refranys referents a la predicció del temps.
Qui no ha sentit dir alguna vegada:
Montgó amb mantellina, aigua veïna
Segària i Montgó amb capell pica espart i fes cordell.
Si Montgó du un gran capell, mariner, aferra’t amb ell
Si el Montgó porta capa, i Bèrnia mantellina, ja et pots poses a apilar, que va a ploure de seguida
En Som de la Marina, MeteoManresa, AlforjaSstark i el Refranyer pots trobar grans llistats de refranys associats al temps meteorològic.
Però el que ens ha cridat l’atenció i volem reflectir en aquest post, és un article de la Revista de Gandia de maig de 1909, on especifiquen conductes animals que prediuen el temps. El seu suggeridor títol és “Baròmetres del llaurador”:
“A les cases de camp, diu una revista professional, la major part de les coses es converteixen en baròmetres.
Entre els ocells de corral i de colomer, els coloms són els millors indicadors del temps. Quan es col·loquen en el ràfec mirant cap a Llevant, és segura la pluja l’endemà, si no comença ja la tempesta aquella mateixa nit.
Si entren tard en el colomer després d’haver-se allunyat molt d’ell, és senyal de bon temps Si picotegen pels contorns de la casa i tornen prompte al colomar, indici és de pluja immediata.
No menys certs són els pronòstics de les gallines. Quan es revolquen en la pols i es crespen les seues plomes, anuncien pròxima tempestat, é igual profecia pot fer-se si les oques capbussen sovint en l’aigua, baten les ales i es persegueixen alegrement unes a altres en els estanys o llacs.
Si en un dia esplèndid s’observa que les vaques llepen les parets de l’estable, de segur que plourà l’endemà, perquè aquells animals llepen el salnitre que la humitat de l’atmosfera dissol en les parets.
També revelen pluja les abelles que van al rusc amb poc botí abans de posar-se el sol, i els corbs quan matinen i claquen més de l’usual. Per contra, quan les cotorres es desvelen prompte i xarren molt, revelen bon temps a la vesprada.
Quan les oronetes volen raspant la terra, no està llunyana la tempestat; més si volen alt, perdent-se de vista enmig dels núvols, pot estar-se segur de no banyar-se. Rossinyol que canta clar de nit, indica bon temps durant el dia.
Si la fulla de la flor roman seca al matí, és bon senyal; mes si prenen humitat i rosa, prompte plourà; i igual indicació denota si s’afluixa la pell dels arneros i si pesen més de l’ordinari els feixos d’herbes, blat o avena.
El llenyataire sol consultar el seu destral, com el segador consulta la seua falç, net i lluent el metall, indica bon temps; més si entela i el mànec s’escorre de la mà és senyal de pluja.
En la tardor, assenyalen el gebre (escarcha), i la rosada bona temps.
La lluna és excel·lent baròmetre: amb cércol pàl·lid i groguenc, assenyala pluja, quan és vermellós, vent, i si brilla pura i clara indica bon temps”.
Encara en investigació Cites:
197- 1909. La predicció meteorològica
https://ca.wikiquote.org/wiki/Montg%C3%B3
http://elrefranyer.com/ref/si-montgo-porta-capa-bernia-mantellina-ja-et-pots-poses-apilar-va-ploure-seguida
https://somdelamarina.forocatalan.com/t120-refranys-i-frases-fetes-de-la-comarca
http://www.meteomanresa.com/refranys_del_temps.html
https://www.alforjastark.com/refranys-del-temps/
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año X Número 470 – 1909 mayo 8