1917 va ser per al món un any de grans convulsions militars però també polítiques i socials.
A Rússia, la Revolució de Febrer i la d’Octubre més tard, van significar el primer intent de la humanitat per crear una societat sense classes ni privilegis, fonamentada en el socialisme científic i regulada per la raó; però era un projecte que naixia entremesclat amb la sang i la crueltat, entre venjances, assassinats i crims, com el de la família reial russa.
La Guerra mundial continuava, però l’equilibri militar entre les parts allunyava la fi de la contesa i, en conseqüència, provocava la desmoralització entre els soldats dels dos bàndols que, farts ja de tanta trinxera, iniciaven quantitat de motins els quals eren durament reprimits ( afusellaments).
D’altra banda, els submarins alemanys incrementaven les seues accions i ja no diferenciaven als vaixells neutrals dels enemics. El torpedejament d’un vaixell de càrrega nord-americà va portar als ianquis a la guerra, la qual cosa va inclinar la balança definitivament al costat dels aliats.
I cal dir que el miracle de Fàtima (succeït entre maig i octubre d’aquest any) tampoc va ajudar molt en cap aspecte.
En la nostra zona el descontent imperava pert tot arreu. Amb el filet de vedella a 5 ptes el Kg., els ous a 1,75 ptes la dotzena i el jornal màxim a 2,25 ptes, poques il·lusions es permetien els nostres avantpassats.
A això calia sumar la creixent impossibilitat per a exportar la pansa, ja que escassejaven els vaixells, amenaçats, cada vegada més, pels submarins alemanys.
A Ondara, una baralla entre Antonio M. P. i Baptista B., “per assumptes de reg” i amb intervenció de la Guàrdia Civil, donava l’entrada al mes de gener.
I segurament com a ressaca de les festes de començament d’any, el maquinista del tren núm. 675 no el va poder detindre a la seua entrada a Dénia, i xocava contra un mur, sense causar desgràcies personals.
En la Rectoria ja presumien de la seua flamant carretera, la que unia Sagra amb el pont del Verger passant per Beniarbeig, Sanet, Benimeli, Rafol i Sagra.
Durant aquest mes eren nomenades mestres interines d’Ondara Francisca Gomis i Francisca Gil Payá, no sabem si al mateix temps o successivament; el cas és que a final de mes era traslladada des d’Alborache a Ondara una altra mestra, Joaquina Gavilá Ibars. Si les nostres fonts no menteixen… o era molt gran l’embolic que tenien en el Magisteri Espanyol o alguna cosa tenia la plaça de mestra a Ondara que obligava al seu continu reemplaçament.
Per altra banda, els “jocs prohibits” continuaven estant prohibits, valga la redundància; a meitat de gener el Jutjat de Dénia citava a José P. M. a prestar declaració per aquest motiu. El vici, el vici… les autoritats no el permetien si no treien benefici.
I ara que estem en temps de pandèmies i vacunes ve al cas un anunci d’un tònic o xarop infantil, publicat en el diari Las Províncias a finals de mes, que xifrava en 7.000 els xiquets morts a l’any a Espanya per Pallola, en 3.400 per Tos ferina i en 3.000 per Diftèria. Les vacunacions massives contra aquestes tres malalties no van començar a Espanya fins a 1963, 1965 i 1965, respectivament.
Imagineu-vos la quantitat de xiquets que s’hagueren pogut salvar.
Només començava febrer augmentaven els rumors referents a l’existència d’espies germanòfils en les nostres costes, que ajudaven als submarins en la cerca dels seus objectius o els aprovisionaven de combustible.
El Comandant de Marina de Dénia avisava a les autoritats de València que una base a Xàbia i una altra a la Vila Joiosa assortien de gasolina a aquests submarins mitjançant vaixells espanyols i gents espanyoles. El llaüt “Maria” havia sigut enxampat in fraganti: havia sigut detingut a Dénia en detectar que el llaüt eixia per a Eivissa carregat amb benzina i petroli, però tornava molt prompte, sense la seua càrrega i sense haver arribat a Eivissa. Aquestes notícies eren desmentides pel Govern però calaven molt profund entre les gents de la Marina Alta.
Cal dir que les gents de la nostra comarca tenien l’ànima partida entre l’Eix alemany i els aliats, encara que els germanòfils estaven cada vegada més mal vistos per culpa de l’atac dels submarins, que era considerada una acció covarda per dur-se a terme en la foscor de la nit i contra tot aquell vaixell que es trobara. Per altra banda, hi havia multitud de ciutadans alemanys anglesos i francesos en les nostres terres que, evidentment, podrien exercir d’espies, arribat el moment.
Aquest acalorament partidari es convertia en nerviosisme generalitzat entre els nostres avantpassats… però també entre les barques de pescadors i els capitans dels vaixells de càrrega que travessaven les nostres costes quasi pegats a les platges, per a fugir dels atacs submarins, per la qual cosa embarrancaven molt a sovint, com ja hem vist l’any anterior.
En la nit del dia 10 de febrer embarrancava sobre l’escullera del Port de Dénia la barca de bou “La nostra Senyora de la Cinta” perint ofegats Ramón Valero i Félix Banyuls i resultant ferits la resta de la tripulació.
Una inspecció a l’Ajuntament d’Ondara detectava irregularitats comptables i, pel que sembla, provocava la dimissió del Secretari, de l’Alcalde i dels seus regidors.
No sabem si va ser casualitat o no… però al mateix temps que era nomenat recaptador d’impostos de Benimeli Carlos Sala Tamarit, es posava la primera multa de trànsit de la història en aquest poble, o almenys això ens sembla a nosaltres.
Era a finals de febrer quan una baralla en el camí veïnal en construcció entre Casp a la Xara (sic) entre el capatàs José Prats Ortega i el peó Jesús Sanchis acabava a navallades. Mes tard, quan el capatàs s’allunyava, va rebre dos tirs. Un altre peó, José Salvat, va intervindre en la baralla amb un “zapapico”. La guàrdia Civil els detenia en els voltants de Gata, quan fugien cap a Benissa.
A primers de març la Lliga Anticaciquista alçava el vol. Romualdo Catalá i altres líders de la formació eren rebuts a l’Estació de Gata per “més de 20.000 ànimes” entre vives i aclamacions. En la nit del dia 4 donaven els seus mítings a Xàbia i el dia 5 a Pedreguer i Gata.
A Beniarbeig els seus seguidors van llogar un local, en el balcó del qual van col·locar una bandera amb el nom i els símbols de la formació, que va ser retirada sense contemplacións per l’alcalde.
Els vaixells que travessaven les nostres costes anaven a sovint comboiats per a defensar-se dels submarins. Per aquestes dates un comboi amb sis grans vaixells passaven per les nostres platges acompanyats de dos torpediners francesos.
La guerra en la mar es deixava notar en totes la seua cruesa. Els submarins alemanys torpedinaven a tot allò que es moguera.
En efecte, Alemanya havia declarat que a partir de l’1 de febrer tot el trànsit marítim amb la Gran Bretanya, França i Itàlia quedava interromput i s’atacaria els vaixells.
Anglaterra per la seua part havia pujat al gener el “flete” de 12 a 50 xílings per caixa de taronja i decretava que la importació de taronja es reduïa al 25% de l’any anterior.
A causa d’això les exportacions espanyoles estaven paralitzades i la taronja es podria en els camps. Quedava per collir més de la meitat de la collita.
Una Assemblea a València de més de cent alcaldes, amb representació de Pego i Dénia, demanava al Govern que intercedira davant el Govern anglés per a que oblidara les restriccions a les importacións i admetera més taronges i permetera el camí cap a països neutrals com Suècia i Noruega. També exigien que fomentara el consum interior augmentat el nombre de vagons disponibles.
Aquesta Assemblea (que va acabar en vaga general a la Ribera) demanava al Govern que confiscara la flota espanyola per a obligar-la a navegar amb “fletes” reduïts. També demanaven més obra pública i moratòries als contribuents i prestecs als llauradors.
Però tot es va quedar en bons desitjos i sembla que la taronja es va perdre sense més contemplacions..
I davant tanta adversitat sempre hi havia algú que sabia traure profit, encara que anara enganyant a la gent: a meitat de març era detingut a Dénia Jaime P. E. qui “valent-se de mil ardits, treia els els diners als que desitjaven emigrar”.
I no fa falta dir que el preu dels aliments es mantenia a l’alça i que els únics jornals que pujaven eren els dels funcionaris.
Per la premsa sabem que el mestre d’Ondara Jaime Cardona era “classificat amb 1.420 ptes anuals, la qual cosa donava una mitjana de quasi 4 ptes diàries. Un bon jornal per a l’època.
Cites:
218. Any 1917. Trimestre 1. Guerra i espies
http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/fasecrisis1917.htm
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2094 – 1917 enero 2 (02/01/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 2914 – 1917 enero 4
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2099 – 1917 enero 7 (07/01/1917)
Fontilles : órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos: Año XII Número 153 – 1917 enero 8
Diario de Alicante: Año XI Número 2916 – 1917 enero 8
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2101 – 1917 enero 9 (09/01/1917)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 16948 – 1917 Enero 13
Diario de Alicante: Año XI Número 2922 – 1917 enero 15
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 16953 – 1917 Enero 18
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 16964 – 1917 Enero 29
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15566 – 1917 Enero 30
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 16970 – 1917 Febrero 04
Diario de Alicante: Año XI Número 2942 – 1917 febrero 8
El Luchador : diario republicano: Año V Número 1188 – 1917 febrero 9
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9078 – 1917 febrero 11 (11/02/1917)
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVIII Número 11473 – 1917 febrero 13
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 16979 – 1917 Febrero 13
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9081 – 1917 febrero 14 (14/02/1917)
Diario de Alicante: Año XI Número 2953 – 1917 febrero 22
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVIII Número 11480 – 1917 febrero 24
Diario de Alicante: Año XI Número 2956 – 1917 febrero 26
Diario de Alicante: Año XI Número 2956 – 1917 febrero 26
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2149 – 1917 febrero 28 (28/02/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15599 – 1917 Marzo 04
Diario de Alicante: Año XI Número 2961 – 1917 marzo 3
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15599 – 1917 Marzo 04
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVIII Número 21569 – 1917 marzo 3
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXIV Número 9101 – 1917 marzo 6 (06/03/1917)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2155 – 1917 marzo 6 (06/03/1917)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LII Número 15601 – 1917 Marzo 06
Diario de Alicante: Año XI Número 2964 – 1917 marzo 7
Diario de Alicante: Año XI Número 2971 – 1917 marzo 15
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2165 – 1917 marzo 16 (16/03/1917)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XL Número 17019 – 1917 Marzo 25
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VII Número 2182 – 1917 abril 2 (02/04/1917).
http://www.lapoblallarga.es/sites/default/files/u148/sant_calixt_1985.pdf
http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1917/submarinos_alemanes_hunden_barcos_aliados_en_valencia