Any 1918. Trimestre 4. “La Cucaracha (II). El soldado de Nápoles”

Compartir

Hi ha molts treballs monogràfics sobre la “Cucaracha” que haurien de consultar els que vulguem aprofundir en el tema. En aquest post (i en l’anterior) i en un altre que vam publicar en març de 2020, nosaltres intentem enfrontar sols la part humana, mesurar l’impacte social i escodrinyar la resposta emocional dels nostres avantpassats davant unes circumstàncies tan dramàtiques. Les dades reflectides es corresponen, solament, amb el publicat per la premsa provincial de l’época i no intenten, en cap de cas, ser exhaustives ni donar les xifres reals de la incidència de la pandèmia, que van ser molt superiors a les que publiquem ací.

Lorenzo Aguirre – El Fígaro
El Soldado de Nápoles (metáfora de la gripe española en España). Artista: Lorenzo Aguirre. Fuente: El Fígaro, 25 de sept. de 1918

Octubre començava amb la radicalització de les mesures contra l’epidèmia de grip per part de les autoritats.

El Governador Provincial suspenia en tota la província “les fires, porrats, festes i festejos” i, més avant, la visita als cementiris. I van començar a desinfectar els carrers i les esglésies amb “dissolucions desinfectants”. Vos sona?… cent anys després han fet el mateix.

Un article del Diario de Alicante denunciava l’ocultació i la censura que les autoritats imposaven a les notícies de la pandèmia. Defensava que amb mitges veritats i “tapujos” només s’aconseguia augmentar el mal i que anar “minorando artificiosa y desmañadamente los efectos de la pandèmia” ens conduïa al desastre (també ens torna a sonar).
La “Cucaracha” avançava a tota pastilla per tota Espanya i molt particularment en la nostra zona.
El Govern de l’època, després d’haver fet el sord i el cec des de maig (alguna similitud amb l’actual?) no tenia mes remei que passar a l’acció i decretava l’acordonament (tancament) de fronteres amb França i Portugal. Per a aqueixa comesa van utilitzar a la Guàrdia Civil i a l’exèrcit.

La premsa, també com ara, davant l’alarmant evidència de l’augment dels casos va començar a publicar els comunicats periòdics de defuncions per pobles, amb la mateixa falta de rigorositat i ball de xifres que han fet i fan els mitjans de comunicació actuals amb el Coronavirus. Ningú sabia, amb certesa, si les defuncions publicades en premsa eren recents o noves, o sumaven les d’anteriors publicacións o eren duplicades. Els “partes” els donava la Inspecció Provincial de Sanitat i, pel que sembla, no semblava molt experta en la matèria (com ara?).
Per altra banda, en molts casos, era dificil (i cal reconeixer-ho) diferenciar els morts per grip dels morts per altres causes, excepte evidència molt clara (també ha passat actualment amb el Covid).

A l’epidèmia de grip la van sobrenomenar ‘El Soldado de Nàpoles’ per ser tan apegalosa com la melodia de la serenata

El cas és que a mitjan octubre i, malgrat el tancament de fronteres, continuaven arribant obrers espanyols des de França, agreujant el problema. Tots els treballadors passaven un reconeixement mèdic (a l’Estació de tren de València). Els que detectaven malalts eren portats a un llatzeret per a passar la quarantena. Alguns d’aquestos, per a evitar aquesta reclusió, es deslligaven del grup d’obrers i compraven el bitllet de tren ordinari, per a no ser reconeguts com a inmigrants, i d’aqueixa forma passaven els controls sanitaris i, involuntàriament, portaven la malaltia a les seues families.
Els que trobaven sans, se’ls enviava als seus pobles, “després de ser convenientment desinfectats” amb preferència per desinfectants d’olor forta tipo Zotal. («Si algo caracterizó la vida diaria de las ciudades y pueblos durante la epidemia fue el penetrante olor de zotal o creolina que impregnaba a las personas, los lugares y hasta al mismo aire» –Beatriz Echeverri-)

A Pego, a primers d’octubre, encara es notificaven 6 noves invasions (terminologia de l’època) i 3 defuncions. A la Vall de Gallinera per les mateixes dates, l’epidèmia presentava caràcters escandalosos: 400 atacats, molts d’ells greus… morint-se 6 el mateix dia. A Orba ja es notificaven, entre els dies 11 i 12, 20 invasions i 5 defuncions, en un contexte total de 250 a 300 contagiats.
El dia 17 publicava la premsa que a Pedreguer no hi havia cap incidència. A Ondara prenia increment la pandèmia, amb diversos casos greus. A Orba creixia, amb 3 defuncions més, des del dia 13.

Per estes dates una controvèrsia enfrontava a l’Inspector municipal d’Higiene de Dénia (que presumia de tindre la ciutat neta de grip) amb els responsables de l’Estació de Ferrocarrils del Nord, perquè la falta d’enllumenat per la nit i de material sanitari “impedeix que l’Inspector puga verificar amb encert els reconeixements per a evitar puguen penetrar a Dénia malalts que augmenten i propaguen la malaltia”. No us sona aquest enfrontament… no vos recorda el de Díaz Ayuso i el Govern central per l’Aeroport de Barajas?

El dia 18 la premsa publicava que, en contra del que defensava l’Inspector d’Higiene, en el barri de pescadors de Dénia hi havia un 60% d’atacats i “en la població augmenten les invasions, mes principalment en aquells carrers estrets i mal airejats en els que, a més, els habitatges són reduïts per al número dels que els habiten”. I la gent anava posant-se nervioseta, ya que en aquesta epidemia, cal recordar, no sols morien els uelos, els febles i els que tenien xacres, també els joves i adults sans. I no discriminava: igual es carregava als rics que als pobres.

I igual que ara ha passat amb les màscaretes i per a evitar l’especulació, es va posar taxa als medicaments: 1 gram d’àcid làctic costava 0,50 ptes, aspirina, 0,75, cafeïna, 2, clorur de cocaïna (ojo!!, la venien a les farmàcies), 6 ptes…

El dia 21 es notificaven 12 “atacats” a Beniarbeig. A Tàrbena, Lliber, Vall d’Ebo i Xaló sense novetat. A Sagra i l’Atzúbia, “segueix amb lleugeres alternatives el seu curs la pandèmia”. A Teulada, 20 invasions i 3 defuncions durant les últimes 24 hores.
El 22 a Sagra hi havia 20 malalts i es van registrar 30 invasions. A l’Atzúbia, sense noves invasions, va haver-hi 1 defunció. A Castell de Castells es notificaven 7 malalts. A Vall de Laguar 10 invasions. A Beniarbeig 12. A Vall de Gallinera, Benirrama i Alpatró feia 8 dies que no es registraven noves invasions.
Al Verger, Murla, Rafol d’Almunia i Beniarbeig “continuava el seu curs l’epidèmia amb lleugeres alteracions”… No sabem que ocultava aquesta frase, però és clar que no travessaven aquests pobles el seu pitjor moment, però tampoc el millor. A Parcent, Benigembla i Vall d’Alcalá “no ha ocorregut novetat durant les últimes 24 hores”.

Les dades eren confuses i a vegades contradictories. Només un dia després, el 23, la Inspecció Provincial de Sanitat ja donava parts d’invasions i defuncions en aquests pobles on 24 hores abans la pandèmia “continuava el seu curs”. Al Verger hi havia 39 atacats, 4 noves invasions i una defunció. A Sagra 30 malalts, en Castells 7, a la Vall de Laguar 10 invasions, 12 en Beniarbeig, a Murla 5, en Rafol 37, a Tormos 53, a Orba 250 malalts (segons altres 546) 7 invasions i 1 defunció. I a Dénia 20 noves invasións y (ojo!!) 43 defuncións. A Parcent, Benigembla, Vall de Gallinera, Vall d’Alcalá, Beniali, Benirrama i Patró no es registraven noves invasions.

El dia 24 el comunicat era més aterridor. A Vall de Laguar 2 noves invasions, en Gata 25, a Sanet 23, 37 en Rafol, 6 a Xaló, 14 a Teulada, 1 a l’Atzúbia 8 i 1 defunció), a Sagra 28 invasions, 1 a Benidoleig, 13 a Benissa, 13 a Xàbia, 3 en Pego (més 1 defunció) i 43 a Dénia… més 5 defuncions.

Una carta del corresponsal de La Província a Dénia, sota el títol de “Gran pànic en el veïnat” es feia ressò d’un telegrama enviat al Dr. Martin Salazar (Inspector General de Sanitat, que estaba de visita en la provincia) remés per les Societats Obreres que deia: “sent aquesta població indubtablement la més castigada de la província per l’epidèmia regnant i víctima, al mateix temps, de les més doloroses misèries es digne visitar-nos o donar les disposicions oportunes”.
El periodista seguia: “moren diàriament 8 i 10. Ahir van morir 17 en la seua majoria gent jove. El pànic entre el veïnat és enorme. En 20 dies s’han registrat 104 defuncions”.

I també hi havia negacionístes com Miguel Bosé. No han canviat gens les coses. El Diario de Alicante del dia 24, identificava un cas i alertava sobre la fàcil propagació d’aquestes teories.

Però l’epidèmia no parava, a uns pobles més que a altres, pero no parava. Els pics de contagis s’anaven succeint al llarg de tots els pobles El dia 25 la premsa notificava a Pego 6 noves invasions i 4 defuncions. A Xàbia 21 invasions, en Gata 6, en Lliber 2, a l’Atzúbia 1, en Rafol 39, a Tormos 50, a Sagra 25. A Beniarbeig 5 invasions. A Dénia 30 i 3 morts. A Benissa 27 invasions i una defunció. A Murla 15 i 1 defunció, a Orba 245 i 3 defuncions. A Vall de Gallinera 1 defunció.
El 27 a Pego hi havia 2 noves invasions i 1 defunció. A Orba 10 noves i 1 defunció. En Alcalaí 9 i 1 defunció, Dénia 33 i 9 defuncions, Teulada 13 i 1, Orba 10 i 1.

Si ens mareja i ens atabala llegir aquestes cròniques amb tants casos… com degueren sentir-se els nostres avantpassats que ho estaven vivint en temps real?
Entre el dia 28 i el 30 a Ondara moria un altre contagiat, a Alcalalí es donaven 8 invasions noves, a Benidoleig 3 invasions i 1 defunció, a l’Atzúbia 1 defunció, a Murla 4 invasions i 1 defunció, i a Orba 2 invasions i 2 defuncions. A Dénia 36 invasions i 6 defuncions segons el Diario de Alicante, i 17 invasions i 4 defuncions segons El Liberal; exactament igual que ara, no es posaven d’acord.

Amb l’entrada de novembre el ball de xifres va continuar durant uns dies més, encara que decreixent significativament. A Dénia, segons la premsa, només quedaven 16 malalts, a Sagra 5 invasions encara i 1 defunció; a Teulada 3 invasions i 1 defunció. En Lliber 5 invasions i 1 defunció. A Orba quedaven encara 135 malalts. A Beniarbeig, Vall d’Ebo i Benidoleig, sense novetat.
El dia 8 encara es produïen 4 invasions a Sagra i 5 en Lliber. El dia 9 a Pedreguer quedaven 14 malalts, però es produïa 1 nova invasió i 1 defunció. A Dénia 6 invasions, a Xàbia 14. A Orba el total de malalts havia baixat a 114; en Lliber es produïen 5 noves invasions i en Gata 30. “En els pobles de Vall de Laguar, Xaló, Benidoleig, Beniarbeig, El Verger i Ondara segueixen sense novetat”.

Cap a mitjan novembre encara quedaven casos a Xàbia (7 invasions), però l’epidèmia s’havia traslladat cap al sud de la Província. La nostra comarca havia superat la pandèmia “a lo bèstia”, aconseguint la immunitat de grup a força de sacrificar un percentatge molt alt de la seua població (segons El Liberal més del 50% de la població va patir la malaltia).
Segons fonts, la diferència de mortalitat respecte a l’any anterior va ser descomunal. El Diario de Alicante donava dades provincials: al setembre s’havien registrat 1.358 defuncions, de les quals 404 eren per la “malaltia regnant”. El mes d’octubre va haver-hi en tota la província d’Alacant 4.678 morts dels que 2.799 van ser produïts per la grip. En els mateix mesos de 1917 va haver-hi 692 morts al setembre i 785 a l’octubre. Una diferència brutal. Per a la Província la diferència de morts sobre l’any anterior el mes d’octubre va ser de 3.946 (755 contra 4.701) una diferència aterridora.
Estudis recents duts a terme per María Isabel Porras assenyalen que la Província d’Alacant va ser la més afectada de les tres valencianes, amb 581 morts per cada 100.000 habitants durant el pic d’octubre.
Segons aquesta investigadora la “Grip Espanyola” va causar tants morts com la Guerra Civil (300.000 en tota Espanya).

Crec que val la pena afegir algunes notes d’interés a aquesta relació de retallades de premsa.
En primer lloc cal recordar la tendència a buscar l’ajuda divina quan la humana és insuficient. En aquest episodi de greu amenaça, els nostres avantpassats van resar molt: la premsa acredita “rogatives” públiques en les capitals de província i creiem que el mateix passaria als pobles, on cap de rector deixaria passar l’ocasió per tranquilitzar i/o augmentar les ovelles del seu ramat. El problema és que les “rogatives” requerien la presència de molts fidels i aquestes aglomeracions afavorien el contagi entre ells. El següent article dóna fe d’això.

En segon lloc, la percepció que tenia la Societat Vegetariana Espanyola (i molta més gent) de les causes de la pandèmia i dels seus remeis era, com a mínim, pintoresca. Atribuïen la causa de les pandèmies “a les violacions de les lleis naturals en el menjar i el beure, treballar i reposar, respirar i vestir i en el terreny de la vida sexual, intel·lectual i moral”. Clar que aço no era res comparat amb el que pensaven els madrilenys que, en una primera instància, van creure (i els periòdics ho van reproduir) que la causa de la pandèmia era “l’agitació del sòl provocada per la construcció del metre de Madrid”.
Per a acabar amb la pandemia els vegetarians preconitzaven complir les lleis naturals i no interferir en la malaltia “facilitant la seua evolució en compte d’entorpir-la amb medicacions tòxiques…”.
En tercer lloc, ens ha cridat molt l’atenció la posició científica de l’època la qual, de manera increïble descrivia, fa 100 anys, lo que l’O.M.S ha tardat més d’un any a descobrir: que el virus es contagia fonamentalment pels aerosols i que les “compreses de gasa” (l’equivalent a les nostres actuals màscaretes), eren molt recomanables per a evitar el seu contagi. I, per a sorprendre’ns encara més, recomanaven ja en aquella època “visors transparents” que evitaren la transmissió per la conjuntiva de l’ull. Llegiu la retallada de premsa que segueix i intenteu després jutjar a Fernando Simón i tot el seu Centre de Coordinació de Alertas i Emergències Sanitàries, que van estar negant l’evidència tot el temps que van considerar necessari.

Cal dir que durant aquests dos o tres aterridors mesos la vida no es va detindre i els nostres avantpassats van haver d’afegir a tant de desastre….. els esdeveniments “normals” del seu dia a dia.
Així, a principis d’octubre les nostres platges es van omplir de cadàvers, conseqüència dels naufragis provocats pel temporal de finals de setembre. A la platja de la Almadrava van aparéixer els de Francisco Ortiz, José Guardiola i José Pastor Armell. En l’escullera sud de Dénia els de Pedro Garcia Puig i Bautista Moncho.
A meitat d’octubre una renyina sagnant en Laguar deixava ferit a Casimiro M.M. per arma de foc i a Joaquín A.B. per ferida contusa.
També, per aquestes dates, embarrancava a les nostres platges el vapor anglés Cival-Mauri, segurament fugint dels submarins alemanys.

Recuperant la crònica de successos, a primers de novembre, en Orba, José M. matava al seu pare Joaquín M. amb una arma de foc. La causa? la nit anterior l’havia renyat.
I el dia 13 era trobat el cadàver d’una dona anomenada Josefa V. M. en les proximitats d’Ondara. La mort s’havia produït per agressió.

El dia 11 de novembre se signava l’Armistici que va posar fi a la lluita en terra, mar i aire en la Primera Guerra Mundial entre els Aliats i el seu oponent, l’Imperi alemany.
A la nostra comarca se celebrava amb “entusiastes manifestacions de goig”.
Però aquest Armistici només va posar fi als combats en el front occidental. La guerra va continuar fins a la signatura del Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

A Ondara, l’alcaldia treia a concurs la plaça vacant de Secretari Municipal, amb un sou anual de 2.500 ptes.
Cal dir que el jornal dels obrers denominats bracers estava entre 5 i 6 quinzets, aconseguint altres, els menys, 10 o 11 quinzets.
Els rectors cobraven 1.000 ptes anuals i 760 ptes els coadjutors.

A Pego, un dels pobles més castigats per la grip, va tindre lloc a la fi de novembre un desgraciat accident de tartana que va tornar a sumir a la població en el més rigorós dol.
En tornar d’un bateig a l’Atzúbia el cavall que tirava del carruatge es va espantar precipitant-se tots els viatgers en un barranc, a l’altura del pont de Mustalla (el qual gràcies a l’ajuda del nostre amic Elies Barrachina tenim localitzat).
Van perir el metge Evaristo Sendra Fullana, Vicente Lucas Bañuls, José Bañuls Riera i Bautista Aguilar Tomba. Van resultar greument ferits Luís Ortolá Sendra, Carlos Sendra Siscar, Gaspar Escrivá i Carlos Berete.

Però la vida continuava i a Dénia amortitzaven el sofriment passat gaudint d’un clima amb temperatures primaverals i envaint els dos cinemes de què disposava la ciutat en aquells dies.

A primers de desembre se subhastava el transport de la correspondència entre Pego i Benisili, servint a l’Atzúbia, Benirrama, Benialí , Benisivá, La Carroja i Patró, per un màxim de 425 ptes anuals.
L’Ajuntament d’Ondara acordava celebrar la Fira de la vila els dies 2 al 6 de gener amb un programa variat, consistent en “corregudes de bous, partides de pilota, funcions de teatre i cinema, carreres de totes classes, focs artificials, solemnes funcions religioses etc” (la Fira havia sigut suspesa en la data que li tocava per culpa de l’epidèmia).
I segurament per a anar fent boca tancaven l’any amb una novillada el dia 29 en la qual actuaven Charlot i Llapisera, els toreros còmics més celebres del moment.

Cites:
225. Any 1918. Trimestre 4. “El soldado de Nápoles”

Diario de Alicante: Año XII Número 3406 – 1918 octubre 1
Diario de Alicante: Año XII Número 3407 – 1918 octubre 2
El bloque : periódico demócrata: Año XII Número 569 – 1918 octubre 2
Heraldo de Zamora : Diario de la tarde. Defensor de los intereses morales y materiales de la provincia: Año XXIV Siglo II Número 6747 – 1918 octubre 3
Diario de Alicante: Año XII Número 3410 – 1918 octubre 5
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9657 – 1918 octubre 6 (06/10/1918)
Diario de Alicante: Año XII Número 3415 – 1918 octubre 12
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 218 – 1918 octubre 4
Diario de Alicante: Año XII Número 3417 – 1918 octubre 15
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17582 – 1918 Octubre 16
Diario de Alicante: Año XII Número 3420 – 1918 octubre 17
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 108 – 1918 octubre 17
Diario de Alicante: Año XII Número 3420 – 1918 octubre 17
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17584 – 1918 Octubre 18
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9670 – 1918 octubre 19 (19/10/1918)
Diario de Alicante: Año XII Número 3423 – 1918 octubre 21
Diario de Alicante: Año XII Número 3424 – 1918 octubre 22
El Liberal: Año XVII Número 5895 – 1918 Octubre 23
Diario de Alicante: Año XII Número 3425 – 1918 octubre 23
El Liberal: Año XVII Número 5896 – 1918 Octubre 24
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 114 – 1918 octubre 24
Diario de Alicante: Año XII Número 3427 – 1918 octubre 25
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIII Número 16135 – 1918 Octubre 25
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 116 – 1918 octubre 25
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 117 – 1918 octubre 26
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIII Número 16137 – 1918 Octubre 27
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXIX Número 22172 – 1918 octubre 27
Diario de Alicante: Año XII Número 3429 – 1918 octubre 28
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17594 – 1918 Octubre 28
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17594 – 1918 Octubre 28
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 119 – 1918 octubre 29
Diario de Alicante: Año XII Número 3430 – 1918 octubre 29
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 119 – 1918 octubre 29
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 120 – 1918 octubre 30
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 124 – 1918 noviembre 4
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 126 – 1918 noviembre 6
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXIX Número 22183 – 1918 noviembre 7
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 128 – 1918 noviembre 8
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 129 – 1918 noviembre 9
Diario de Alicante: Año XII Número 3444 – 1918 noviembre 15
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 137 – 1918 noviembre 18
https://elpais.com/sociedad/2020-11-15/alicante-1918-la-lucha-contra-otra-pandemia-que-tambien-estigmatizo-a-las-zonas-pobres.html
https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180303/gripe-1918-espana-tantos-muertos-como-guerra-civil-6663829
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17594 – 1918 Octubre 28
Diario de Alicante: Año XII Número 3430 – 1918 octubre 29
https://es.wikipedia.org/wiki/Pandemia_de_gripe_de_1918#/media/Archivo:Ultima_hora.tif
https://revistaayer.com/sites/default/files/articulos/75-7-Ayer75_OfensivaCulturalNorteamericanaGuerraFria_Nino.pdfdesin
Lorenzo Aguirre – El Fígaro
El Soldado de Nápoles (metáfora de la gripe española en España). Artista: Lorenzo Aguirre. Fuente: El Fígaro, 25 de sept. de 1918
https://revistaayer.com/sites/default/files/articulos/75-7-Ayer75_OfensivaCulturalNorteamericanaGuerraFria_Nino.pdf
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 216 – 1918 octubre 2
Heraldo de Zamora : Diario de la tarde. Defensor de los intereses morales y materiales de la provincia: Año XXIV Siglo II Número 6746 – 1918 octubre 2
Crónica Meridional : diario liberal independiente y de intereses generales: Año LIX Número 18691 – 1918 octubre 2

Correo de la mañana: Año V Número 1532 – 1918 octubre 18
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9669 – 1918 octubre 18 (18/10/1918)
Diario de Alicante: Año XII Número 3430 – 1918 octubre 29
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 119 – 1918 octubre 29
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXIX Número 22183 – 1918 noviembre 7
Diario de Alicante: Año XII Número 3442 – 1918 noviembre 13
El Liberal: Año XVII Número 5919 – 1918 Noviembre 16
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 137 – 1918 noviembre 18
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 141 – 1918 noviembre 22
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 146 – 1918 noviembre 28
Diario de Córdoba de comercio, industria, administración, noticias y avisos: Año LXIX Número 21329 – 1918 octubre 20
El Tiempo : Diario independiente: Año XI Número 3529 – 1918 Octubre 20
Diario de Burgos : de avisos y noticias: Año XXVIII Número 8405 – 1918 octubre 26
El norte : diario católico-monárquico: Año IX Número 2666 – 1918 octubre 27
Boletín oficial de la provincia de Cáceres: Número 262 – 1918 Octubre 30
El Liberal: Año XVII Número 5930 – 1918 Noviembre 27
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 145 – 1918 noviembre 27
Diario de Alicante: Año XII Número 3453 – 1918 noviembre 26
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17624 – 1918 Noviembre 27
Diario de Tortosa : órgano del Partido Liberal-dinástico: Año XXXVI Número 11012 – 1918 noviembre 28
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 149 – 1918 diciembre 2
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIII Número 16192 – 1918 Diciembre 21
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9741 – 1918 diciembre 30 (30/12/1918)
Mundo gráfico. 22/5/1918, página 22.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *