Any 1918. Trimestre 3. La “Cucaracha”

A primers de juliol se celebrava a Dénia un míting de “acció social-catòlica” a fi de “agremiar al país per a la defensa de la seua principal riquesa, que és la pansa”. La convocatòria a la qual van assistir més de 1.000 llauradors, va ser capitalitzada pel capellà de Dénia, el Registrador de la Propietat i el canonge de la Catedral de València Elias Olmos. El Sindicat Catòlic, que era qui convocava, confiava en aconseguir els 2.000 associats en breu.

La pansa de legía cotitzava a 20 ptes el quintal, la ceba de “bavosa” a 2 ptes l’arrova i la taronja de 12 a 18 ptes el miler (encara s’utilitzava aquesta modalitat de pes que consistia en comptar les taronges fins a reunir mil, que era la unitat de preu que s’havia negociat. El miler, normalment coincidia amb 10 arroves aproximades. El procediment consistia en el fet que el cap de quadrilla agafava dues taronges en cada mà i alhora que les anava ficant en un cabàs anava comptant fins a 25; llavors ficava una altra taronja en un altre cabàs que era la talla. I reiniciava el comptatge fins que en el cabàs de la talla hi havia 10 taronges, la qual cosa equivalia al miler).
El cacauet de dos grans es pagava a 38 ptes el quintal i els de tres i quatre grans a a 40 ptes els 50Kg..
L’ametla planeta cotitzava a 25,50 ptes l’arrova, la Comuna a 24,50 i la marcona a 27,50.

A causa de les limitacions a l’exportació a conseqüència de la guerra, la campanya de la taronja 1917-18 havia sigut un lamentable fracàs. La següent taula dóna constància de la gran disminució de les exportacions respecte a la campanya 1916-17.

Coincidint amb les verbenes, processons i jocs populars de les Festes de la Santíssima Sang de Dénia, era exterminada la família imperial Romanov a Rússia. El tsar Nicolás II, la seua esposa, la tsarina Alejandra, i els seus cinc fills Olga, Tatiana, Maria, Anastasia i Aleksé eren assassinats en Ekaterimburgo la nit del 16 al 17 de juliol de 1918.

A València, en la sala d’actes de la Diputació Provincial, se celebrava a meitat de juliol una important Assemblea Agrària amb la participació dels presidents de les tres Diputacions, els senadors i diputats a Corts per València i representants de nombroses societats agrícoles i sindicats de les províncies d’Alacant, Castelló i València. El seu objecte: recaptar del Govern “mesures que faciliten l’exportació dels productes agrícoles de la regió valenciana”.
S’aprovaven les següents conclusions: 1a que el Govern espanyol gestione del d’Anglaterra s’autoritze la importació de pansa en proporció com a mínim a la de l’any 1917. 2a Que gestione el Govern espanyol l’ampliació de la taxa de huitanta xílings fixada per al quintal de pansa. 3a Aconseguir del Govern espanyol el tonatge necessari, és a dir, un vapor quinzenal que passe pel Port de Dénia durant els mesos de Setembre, Octubre i novembre, amb nolis que no excedisquen de 200 ptes per tona. 4a. Que el Govern espanyol aconseguisca de l’anglés la lliure entrada de pansa de diferents comerciants sense que aquesta haja de passar obligatòriament pel monopoli establit d’un sol comprador.
Va intervindre també el diputat per Pego Alfredo Pastor.
Per la seua part els tarongers van proposar la creació de comissions que establiren els torns per al repartiment de vagons i gestionren del Govern anglés la lliure entrada de taronges en igual proporció a l’establida en 1918. Així mateix, que el preu del noli siga a punt per caixa, que França continue admetent taronja i que es concedisquen primes de cultiu als tarongers. Els vinaters, per part seua, van proposar que es desgrave l’alcohol vinícola. Els llauradors anaven de mal a pitjor .

A Teulada, una disputa entre el botecari Antonio M.M. i el seu conveí José M.D. acabava a bastonades i a tirs de revòlver, resultant ferit de gravetat aquest últim.

Un article publicat en el Diario de Alicante refereix l’aspecte que presentaven els viatgers que arribaven a la capital provincial, per cadascuna de les tres estacions de tren de que disposava en aquells dies: l’Estació de Dénia, la de Múrcia i l’Estació de Madrid.
El periodista descriu a la gent de les Marines com a “homes i dones pobres, tímids i admirats” en arribar a Alacant. Diu dels homes que “vesteixen brusa negra o brusa blava, segons pertanguen al camp o la costa”. De les nostres dones diu que van “abillades amb vestits de percal o de cotó, i les ancianes porten mocadors de seda negra al cap”. Prossegueix “Són viatgers que fan olor de suor, a mareny. Fills del camp i de la muntanya que cultiven terres aspres, plantades de garroferes; homes de la mar, també, que viuen de la pesca i de tripular bergantins i paquebots. És gent de poble, del treball, de la fatiga; són els que suporten amb tota resignació, i en els qui es compleix en veritat el terrible anatema bíblic: “guanyaràs el pa amb la suor del teu front”.
Pel que respecta als viatgers de les altres estacions no ixen millor parats… Mireu l’article.
Encara que algú podria pensar que només mostra l’opinió particular del periodista, jo crec que pel seu important valor sociològic i antropològic hem de reproduir el text complet.

A data 25 de juliol la publicació “Exportació de pansa Valenciana” publicava dades comparatives entre la campanya que tancava 1917-18 i l’anterior: en l’actual s’havien exportat 166.327 quintals i en la de 1916-17 236.379. Una diferència tan important que traduïda al llenguatge de mercats significaria, probablement, que els llauradors entregarien al monopolista comprador la panssa al preu que a aquest li isquera dels nassos. I pel que referia a la ceba passava un altre més del mateix: una diferència abismal entre les 21.573 caixes (1917-18) i les 144.494 de 1916-17.

El dia 22, convocada per l’alcalde de Dénia se celebrava una Assemblea per a tractar el problema de l’exportació de pansa a la qual van assistir representacions de tots els Ajuntaments de la comarca. En ella es va adonar de les conclusions a la qual va arribar l’Assemblea Agrària que s’havia celebrat a València uns dies abans. Van intervindre el President de la Diputació Alfredo Pastor i Augusto Villalonga, els quals van proposar es nomenara una comissió “que s’encarregara dels treballs encaminats a la millor solució del problema”.

Però com tot no podia ser tot dolent, un xicotet alleujament va arribar amb les calors d’agost.
Una notícia de La Província assegurava que les expedicions de raïm de moscatell al mercat interior marxaven a bon ritme i que diversos compradors desplegaven inusitada activitat recorrent les vinyes dels pobles de la Marina realitzant importants compres i pagant el raïm primerenc entre 2 i 3 ptes l’arrova.
I una pluja caiguda el 28 i 29 de juliol garantia que la pansa, la temporada de la qual s’iniciava, seria de bona grandària i excel·lent qualitat (encara que retardaria la escaldà).

Els altres productes cotitzaven com sempre: la tomaca a 1 pta l’arrova, el pimentó verd a 2,50, el roig a 11 ptes. La creïlla a 2,50, la ceba a 2, el fesol entre 4,25 i 6 ptes l’arrova i l’albergínia a 0,25 la docena. Preus en camp.
L’arròs cotitzava entre 36 ptes els 100 Kg i els 75 de l’arròs Bomba. El sucre a 186 ptes els 100 Kg.
I les garrofes a 3,35 l’arrova.
El llaurador guanyava molt poc i el consumidor no podia comprar.
A mitjan agost l’alcalde de Dénia es traslladava a Alacant per a intentar una rebaixa en el preu de les farines, que havien aconseguit en els forns de Dénia un valor insuportable i amenaçaven amb pujar el preu del pa.

La Correspondència d’Alacant publicava les estacions telegràfiques amb tecnologia disponible per a mantindre comunicació per veu. En la nostra zona les úniques que permetien converses telefòniques eren les de Pego, Dénia, Benissa, Gata, Xàbia i Ondara.
Els preus per a tres minuts de conferència provincial eren de 0,50 ptes, més 0,25 per l’avís. Si el destinatari es trobava absent es retornava l’import de la cridada però no el d’avís.
Les tarifes per a les conferències interprovincials depenien de la distància. Entre Dénia i Cadis, per exemple, separades per 983 Km. el cost era de 5,25 ptes els tres minuts.
Per història oral sabem que, als pobles xicotets, als destinataris que no tenien telèfon a la seua casa se’ls avisava personalment: “vinga vosté a les 6 que li telefonarà el seu fill”. Si l’emissor no tenia telèfon feia les conferències des de la mateixa oficina de telègrafs, on s’habilitava un armari amb un telèfon, una cabina per a preservar la privacitat de la conversa, encara que les telefonistes podien (i devien per si es tallava la comunicació) escoltar la conversa. Les telefonistes (no coneixem cap de cas que no foren dones joves) eren les primeres a assabentar-se de les noves notícies als pobles.

El dia 4 de setembre tornava la Comissió que havia sigut enviada a Madrid des de la nostra comarca per la problemàtica de les exportacions.
La comissió, formada per l’alcalde de Dénia, Juan Oliver, el “cap dels conservadors de Dénia”, Juan Merle, el “prestigiós comerciant”, José Riera, el secretari de la Cambra de Comerç, Luis Suarez i Manuel Iranzo de la Federació Agrària de Llevant, va dur a terme una reunió amb el Ministre de Proveïment, “senyor Ventosa”, acompanyada pel nostre flamant diputat comarcal Jorro Miranda, d’on van eixir “molt satisfets”. Van programar una nova Assemblea comarcal per a concretar les conclusions a les quals van arribar amb Ventosa. I Ventosa anunciava que buscaria solucions una vegada celebrada l’Assemblea de Dénia. Quina tranquil·litat!! I l’Assemblea de productors de pansa es programava per al diumenge 23 i en ella es pretenia acordar un preu únic, trobar el mitjà d’exportar a Anglaterra sense intermediaris i l’enviament de gènere a l’interior d’Espanya. Vos sona?

També, a primers de setembre, la premsa publicava que havia sigut detingut el veí d’Ondara Enrique B.O., per rapte de Pascuala G.T. No hem arribat a saber si va ser un rapte romàntic (consentit) o una altra animalada de l’època. Un altre home era atropellat pel tren en els voltants de Dénia. Es tractava en aquest cas d’un suïcidi. El jove de 18 anys José F. es llançava a les vies al pas del tren per raons desconegudes.
També, per aquestes dates i seguint la crònica de successos, embarrancava un vaixell de càrrega “ianqui” en les nostres costes (probablement fugint dels submarins alemanys, que havien desaparagut de les nostres platges des del cas del Patricio). El capità rebutjava l’ajuda d’un torpediner espanyol per a reflotar-lo. No sabem les raons.
A Dénia, Francisco LL.H. matava a la seua núvia perquè l’havia vista al matí parlant amb un altre. Molt a l’estil de l’època… encara que hui en dia no podem presumir molt, perquè encara abunden molts exemplars salvatges d’aquest tipus. No ha canviat res la cosa.
A Orba, una manifestació, a la qual va assistir tot el poble, entregava a l’alcalde unes reclamacions pel preu i la carestia de les subsistències. Passaven fam.
A Xàbia un home era atropellat per un carro, resultant amb lesions greus.
A Ondara prenia possessió de la seua plaça el mestre Antonio Mayans. 

I en Les Rotes de Dénia, el contrast. Alejandro Swan, adinerat súbdit anglés, celebrava l’acabament de les obres del seu luxós xalet amb una gran vetlada a la qual va convidar a les millors famílies de l’elit dianense, comerciants, banquers i autoritats i forces militars de la comarca. La festa va durar fins a les quatre de la matinada.

I mentre ací la zona les autoritats locals se solaçaven i estiuejaven amb poques o cap preocupacions, l’epidèmia de grip avançava per tot arreu, fins al punt de plantejar-se, per aquestes dates, l'”acordonament” de la nació i el tancament de fronteres amb França i Portugal.
Cal dir que l’inici oficial de la pandèmia (mal anomenada “Grip Espanyola”) va ser el 4 de març, en un campament militar de Kansas (USA) i el moviment de tropes que va originar la Primera Guerra mundial, va contribuir a la seua ràpida difusió per tot el mon. Es va dir “Grip Espanyola” perquè va ser l’única nació que li va donar publicitat als contagis. Les altres nacions, en guerra, no li van donar publicitat per a no desmoralitzar a les tropes i a l’opinió pública.
Segons estudis recents (Maria Isabel Porras) l’epidèmia va penetrar a Espanya de la mà dels milers de jornalers espanyols que estaven treballant a França (a la verema) i tornaven a les seues cases contagiats. També, més avant, pels soldats que van ser llicenciats en entrar la pandèmia en els cuartels (cas d’Alcoi) i van ser enviats als seus pobles.

El primer cas espanyol es va registrar a Madrid al maig. Va ser la primera onada, la qual no va afectar la nostra zona, encara que deuria haver previngut als responsables polítics i sanitaris… però aquests, amb la col·laboració de la premsa (que ocultava per sistema la pandemia… no fóra que fotera l’economia), no van fer ni cas (com han fet actualment, en el 2020, amb el començament del Covid).
Amb l’arribada de setembre, la segona onada (es va produir per el moviment de la pobació durant l’estiu: vacacións, temporers, “quintos”) ja va trucar amb força a les nostres portes, provocant tan gran sobremortalidad que en alguns casos, com el de Pego, va causar 33 morts en una setmana o, en uns altres, com a Dénia, més avant, 18 morts en un dia, sempre segons la premsa.
Amb les successives onades, en els següents mesos/anys, l’epidèmia va arribar a provocar tants morts com la Guerra Civil de 1936. Es calculen entre 270.000 i 300.000 els morts per aquesta causa, en un país amb poc més de 20 milions d’habitants. Algunes fonts parlen que la tasa de mortalitat va superar els 120 morts per 10.000… habitants. No es van usar màscaretes a Espanya (a França, p.e., si) i les mesures foren pràcticament idèntiques a les utilitzades actualment amb el Covid: aïllament, confinament i higiene. I no van aconseguir una vacuna, “encara que la van buscar com a “locos”.

El cas és que a Pego la segona onada ja anava avant des del 3 de setembre sense que la premsa d’Alacant es donara per enterada. El dia 12 va apareixer la primera publicació al Diario de Alicante, pero referida a Madrid i a València. Res de la nostra zona.

El día 14, quan ja no es podia amagar més l’epidèmia el Diario de Alicante ja publica que a Pego continuen multiplicant-se els casos i que, dels 4 metges que té el poble, un es troba absent i dos “malalts atacats del mal regnant” morint un d’aquests últims. El Governador va ordenar que els metges dels pobles pròxims es traslladaren a Pego.

El 16, l’Inspector de Sanitat Provincial, traslladat a Pego, anunciava des dels balcons de l’Ajuntament les mesures profilàctiques que havien d’adoptar els ciutadans i va prohibir actes litúrgics en els enterraments per a evitar les aglomeracions. El rector va treure un altar a la plaça des d’on feia les mises.
A l’Atzúbia, el número d’atacats per la grip era enorme i “no són poques les defuncions que ocasiona”. El metge del poble havia mort de grip.

La premsa anunciava el dia 18 l’aparició del “Soldado de Nàpoles” (o Cucaracha, que era com es coneixia la pandèmia) a Dénia, amb l’afegitó que “la notícia és inexacta perquè la salut és excel·lent, no havent-se registrat ni un sol cas de l’epidèmia de moda”. Sempre ocultant… per salvar l’economia!
Mentrestant, a Xàbia, les autoritats aïllaven a famílies procedents de Pego i a soldats arribats d’Alcoi per estar contagiats. És més, l’alcalde prohibia l’entrada de veïns de pobles on existia l’epidèmia, copiant el model utilitzat en les epidèmies de còlera de 1884 – 1885 – 1886 (era l’acordonament, el que hui diem confinament).
En les casernes militars d’Alcoi (on majoritàriament feien la mili els nostres avis) hi havia ja 80 casos. Però la premsa, cabota que cabota, deia que “lluny de prendre increment, la malaltia no prospera”.

A Pego, mentrestant, s’acabava el mon. El responsable Sanitari Provincial (José Gadea) demanava, urgentment, sals de quinina i l’auxili urgent d’un altre practicant.
El dia 20 la Correspondència d’Alacant publicava referències a una carta, enviada pel practicant destinat a Pego, que relatava que els primers dies de la invasió “la gent fugia dels atacats, abandonant-los a les seues cases i marxant del poble”.
El caos degué ser total. L’horror i l’espante, inassumibles. Els reforços van arribar fins i tot del metge d’El Verger, el que vol dir que al nostre poble encara no havia inidencia.
Per a entendre el desconcert i la confusió que es va armar, cal llegir la següent retallada de periòdic:

El día 24 les noticies que arribaven de Castell de Castells eren molt alarmants: havien registrats 600 casos de grip i s’havien produit 8 defuncions en 10 díes. Cap a finals de mes, el dia 27, la Correspondència de València publicava que, a conseqüència del descens de les temperatures, a Pego havia augmentat el número de contagiats, morint 14 veïns. I a la Vall d’Ebo havien 100 contagiats y 3 defuncións. A la Gallinera 200 contagiats i a a Castells ja anaven per 800. A la Vall d’Alcalà portaven 100 invasións i 10 defuncións en lo que portaven de mes. La cosa no parava.
A Oliva la gent estava alarmada pel gran nombre de malalts, degut, segons la premsa, a la falta de condicions higièniques de la població i l’escassetat d’aigües, sobretot en els barris mes pobres.
I els pobles de la Marina demanaven, amb urgència, més metges.

A la “Cucaracha” li quedaven encara unes quantes setmanes més per a concloure aquesta segona onada (la més mortífera en la nostra zona) com veurem en els següent trimestre… i diverses onades més en els posteriors anys.

El trimestre el tancava un temporal de mar extraordinàri que va sembrar de dol les famílies dels pescadors de molts pobles del litoral llevantí.
En la nostra zona el desastre va començar en la matinada del 26 de setembre, una vegada que les barques de bous ja havien eixit del moll de Dénia. Una pluja torrencial, acompanyada de vents huracanats van desencadenar tan fort onatge que va fer témer pel retorn de les embarcacions.

Sobre les huit del matí, les barques parella “Antonio” i “Aeroplàno” quan intentaven tornar al moll no ho van aconseguir, embarrancant la primera a la platja de la Marineta Casiana i estavellant-se la segona sobre el baix denominat Androna, desapareixent tota la seua tripulació, composta per Antonio Blanquer, huit mariners, entre els quals es trobaven el seu fillastre Juan Llopis i el seu fill José, Pedro Molina (Patró), Vicente Marí, Pedro García Puig, Hermenegildo Cardona i Jacinto Llavosa i dos xiquets que feien les vegades de “pinche”, sense que la barca de salvament que va eixir en el seu auxili (amb José i Emilio Jarc Moltó de tripulació) poguera fer res per ells.
La barca Gregorio VI, amb matricula de Cullera, també va naufragar a la platja del Raset, desapareixent dos dels seus tripulants (Bautista Moncho, de Cullera -una altra premsa diu que era José Alví- i Miguel, mariner de Barcelona).
I a les platges de la Almadrava i a Les Rotess van aparéixer restes del Fracisco de Asis, perint tota la seua tripulació, composta pel patró Juan Chornet, els mariners Antonio i José Barber, fills de l’amo de la barca, Antonio Boronat, Antonio Pastor, Eduardo Martí, Francisco Ortiz, José Guardiola i José Pastor Armell. Entotal, 22 morts a les nostres platges.

Cites:
224. Any 1918. Trimestre 3. La “Cucaracha”

El correo de Cádiz: Año X Número 3329 – 1918 abril 22
El periódico para todos: Año VIII Número 2024 – 1918 mayo 17
https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2020/03/22/pandemia-1918-azoto-castellon-gripe-40861979.html
https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201408/02/otono-1918-letal-valencia-20140801234111-v.html
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año VIII Número 2611 – 1918 julio 1 (01/07/1918)
Exportación de pasa valenciana : Año XXIII Número 2282 – 1918 julio 11
Exportación de pasa valenciana : Año XXIII Número 2282 – 1918 julio 11
http://www.avisosdelahistoria.com/segle-xix/1886-la-taronja/
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 36 – 1918 julio 17
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9577 – 1918 julio 17 (17/07/1918)
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 39 – 1918 julio 20
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 159 – 1918 julio 20
Diario de Alicante: Año XII Número 3348 – 1918 julio 24
Exportacion naranja resumen comparativo 1916-17 1917-18
Exportación de pasa valenciana : Año XXIII Número 2284 – 1918 julio 25
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 49 – 1918 agosto 2
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Época Segunda Año XIX Número 948 – 1918 agosto 8
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 59 – 1918 agosto 15
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 181 – 1918 agosto 19
El Luchador : diario republicano: Año VI Número 1615 – 1918 septiembre 3
Diario de Alicante: Año XII Número 3382 – 1918 septiembre 3
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 74 – 1918 septiembre 5
El Debate: Año VIII Número 2787 – 1918 septiembre 6
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 196 – 1918 septiembre 5
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Época Segunda Año XIX Número 952 – 1918 septiembre 5
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 73 – 1918 septiembre 6
La Cruz : diario católico: Año XVIII Número 5771 – 1918 septiembre 7
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 198 – 1918 septiembre 7
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 77 – 1918 septiembre 11
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 78 – 1918 septiembre 12
Diario de Alicante: Año XII Número 3398 – 1918 septiembre 21
https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180303/gripe-1918-espana-tantos-muertos-como-guerra-civil-6663829
https://www.raco.cat/index.php/Cabdells/article/download/359421/451510/
https://sehmepidemiassaludglobal.wordpress.com/2021/01/18/contar-en-tiempo-de-pandemiae-bernabeu-mestre-bernabeu-sendra/
https://www.cronistasoficiales.com/?p=108446
Diario de Almería : periódico independiente de la mañana: Año III Epoca Segunda época Número 904 – 1918 septiembre 15
Diario de Alicante: Año XII Número 3394 – 1918 septiembre 17
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 206 – 1918 septiembre 17
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXV Número 9639 – 1918 septiembre 18 (18/09/1918)
El Sol (Madrid. 1917). 20/9/1918, página 4.
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 83 – 1918 septiembre 18
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 209 – 1918 septiembre 20
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17563 – 1918 Septiembre 27
https://elpais.com/sociedad/2020-11-15/alicante-1918-la-lucha-contra-otra-pandemia-que-tambien-estigmatizo-a-las-zonas-pobres.html
https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180303/gripe-1918-espana-tantos-muertos-como-guerra-civil-6663829
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLI Número 17563 – 1918 Septiembre 27
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 213 – 1918 septiembre 27
Diario de Alicante: Año XII Número 3403 – 1918 septiembre 27
El Liberal (Madrid. 1879). 27/9/1918, página 2
La Atalaya : diario de la mañana: Año XXVI Número 9777 – 1918 septiembre 28
Diario de Alicante: Año XII Número 3393 – 1918 septiembre 16
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 88 – 1918 septiembre 24
Diario de Alicante: Año XII Número 3403 – 1918 septiembre 27
La Acción (Madrid. 1916). 28/9/1918, página 3
Heraldo de Zamora : Diario de la tarde. Defensor de los intereses morales y materiales de la provincia: Año XXIV Siglo II Número 6743 – 1918 septiembre 28
El Día (Madrid. 1916). 28/9/1918, página 3
La Provincia : diario político de la mañana: Año I Número 92 – 1918 septiembre 28
Diario de Alicante: Año XII Número 3404 – 1918 septiembre 28
El Imparcial (Madrid. 1867). 29/9/1918, página 3
Diario de Alicante: Año XII Número 3407 – 1918 octubre 2
La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año I Número 216 – 1918 octubre 2