El segon trimestre de l’any 1920 ens va donar escasses notícies en premsa.
L’obria una charlotada en la plaça de bous de Dénia a càrrec de Charlot, Llapisera i el seu Conserge “amb bous de Santos que van ser braus”. La gent s’espixorrava amb aquesta mena d’actuacions que mesclaven la pallassada amb l’art taurí en una època on ningú posava en dubte el maltractament animal i el toreig es considerava un art suprem.
A mitjan abril, a Ondara era nomenat jutge de primera instància Laureano Ampudia (altra premsa deia que el nomenament era per a la notària).
I ja anunciava el Balneari del Molinell la seua pròxima obertura per al dia 1 de maig.
El veí de Pego Jose María Falgás aconseguia una autorització per a “establir un servei públic d’automòbils entre Parcent i Oliva”.
A Dénia jutjaven a Bartolomé S.S. per assassinat i a Vicente M.A. per robatori.
Mentre, els grans projectes anaven avant. L’empresari Miguel Ibern publicava una carta en la qual anunciava la constitució d’una Junta en la nostra zona per a aconseguir la realització del Ferrocarril estratègic Muro a Dénia, passant per la Vall de Alcalà, Gallinera i Pego, amb una petició expressa perquè aquest tren tinguera moll propi en el Port de Dénia per a aconseguir més rapidesa en la càrrega i descàrrega i així evitar despeses en trasllats.
Es passava fam però intentaven oblidar-la amb alternatives d’oci. A Dénia celebraven una altra correguda de bous amb la participació dels matadors Levantino i Negrete.
El rector de la Universitat de València autoritzava a Manuel Giner Pastor a obrir un Col·legi no oficial (amb el nom de Cervantes), per a primer ensenyament, al carrer del Convent de la Vila de Pego.
Amb l’entrada de maig, es produïa una profanació en el cementeri d’Orba. Vicente P.V. era detingut per la Guàrdia Civil després d’haver profanat dos cadàvers que havien sigut portats per al seu enterrament. El periodista escrivia “Les notícies que tenim no detallen que va fer aquell salvatge amb els morts”.
La crisi de subsistències, ja endèmica en les nostres zones, es va aguditzar greument en escassejar de nou les farines.
Des que a l’abril de 1918 es publicara una nova taxa, “per la qual el preu del blat no podia ser inferior a 40 pessetes ni excedir de 44, i el sobrepreu de la mòltaa de farines no depassaria les 11 pessetes”, les Lleis, Decrets i Reals Ordenes es van succeir amb tal rapidesa que no era possible posar en peus el complex mecanisme burocràtic per a fer-les complir, i la ingent quantitat de legislació quedava en lletra morta”.
I ho pagava, com sempre, el consumidor que no trobava pà o el trobava caríssim.
Per a pal·liar temporalment aquesta carestia una comissió de fabricants de farines de la província d’Alacant es traslladava a Madrid per a exposar al Govern la trista situació en què es trobava la província i especialment els districtes de Pego, Dénia i Villajoisoa que “de no remeiar-la immediatament es produiran greus pertorbacions de l’ordre públic”.
A tal fi, es va aconseguir que es donaren les ordenes oportunes perquè un dels vaixells que des de l’Argentina traslladaven blat al llevant espanyol descarregara en el Port de Dénia blat suficient per al consum de tota la Marina.
I, segurament per a traure’s la foto de tal assoliment, el dia 9 de maig arribava a Xàbia el diputat Raventós (els polítics d’aquella época no eren molt diferents dels d’ara).
La cosa anava trontollant, de bac en rebolcó, no alçaven el cap. Però com diu la Llei de Murphy “Res és mai tan dolent que no puga empitjorar”.
A tothom li anava mal: també els metges dels districtes de Pego i Dénia, juntament amb els de la Vila Joiosa i Callosa de Ensarriá, es veien obligats a constituir la Federació de Sindicats Mèdics de la Marina.
Com a resultat de la reunió, portada a terme a Dénia el 15 de maig, es “va acordar entre altres coses exigir al Governador que obligara als Municipis a que els abonaren l’import dels seus salaris que molts d’ells no cobraven des de feia anys, estant disposats a abandonar en massa els pobles de la seua residència si després d’un termini prudencial no aconseguiren les seues justes pretensions”.
Ningú hauria donat quatre gallets per la situació econòmica, però és que tampoc ningú els guanyava.
Sota aquesta negra ombra d’adversitats, ja ben entrat juny, el tren núm. 2 procedent de Dénia atropellava, en les proximitats de Gata, al guardabarrera Jaime Fornel Morell, de 74 anys, causant-li la mort. Fixeu-vos en l’edat de la víctima… la gent no sols no guanyava diners si no que, a més, davant l’absència de jubilacions i de plans de pensions com deu mana, havia de treballar fins a l’últim dia de la seua vida.
A pesar que “en 1919 s’havia creat el Retiro Obrero Obligatorio, gestionat pel INP i destinat a assalariats entre 16 i 65 anys la retribució dels quals no superara un cert límit (amb finançament mixt entre les empreses i l’Estat)” no va ser fins al 1947 quan aquest Retiro Obrero es converteix en Assegurança de Vellesa i Invalidesa, paregut a l’actual. L’única i gran diferència amb l’actual és que aquest segur només s’aplicava als treballadors d’empreses que no podien escapar-se, però la gran massa de treballadors del camp a la qual pertanyia la majoria dels nostres avantpassats no va aconseguir aquestes prestacions fins a ben entrat l’últim terç del segle XX.
A València es programava per al mes de juliol una “Festa de la Regió Llevantina” i les bases per a un concurs de carrosses es feien públiques. El reglament per a set carrosses, que representarien a les 7 regions ideades per a l’ocasió, incloent la regió de La Marina-Dénia, demanava que cada carrossa fóra al·legòrica de la seua regió, incloent els elements històrics i artístics, agrícoles o industrials de cadascuna d’elles.
I perquè ens fem una idea dels preus de les coses en aquella època hem recollit una xicoteta mostra: els preservatius costaven 1 pesseta la dotzena (toca… al menys amb el sexe els preus eren populars), les màquines d’escriure (una eina de vertader luxe) 360 ptes, un viatge de tramvia per la ciutat de València des de 0,10 a 0,35 i una entrada a la piscina 0,40 ptes (piscina no hi havia però tenien els Balnearis).
Cites:
236. Any 1920. Trimestre 2. El tren per Pego, Alcalà i Gallinera (1) HOSPITALS I CASES DE La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18066 – 1920 Abril 05
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18074 – 1920 Abril 14
Diario de Alicante: Año XIV Número 3835 – 1920 abril 16
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16591 – 1920 Abril 15
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18077 – 1920 Abril 17
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10161 – 1920 abril 18 (18/04/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16597 – 1920 Abril 21
Diario de Alicante: Año XIV Número 3839 – 1920 abril 21
El Liberal: Año XIX Número 6437 – 1920 Abril 22
Diario de Alicante: Año XIV Número 3839 – 1920 abril 22
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18085 – 1920 Abril 27
Diario de Alicante: Año XIV Número 3844 – 1920 abril 28
La política triguera en España y sus
repercusiones en el bloque de poder 1890-1936. CARLOS HERMIDA REVILLÁS https://revistas.ucm.es/index.php/HICS/article/download/HICS9696110047A/19987
El Sol (Madrid. 1917). 5/5/1920, página 9.
El Correo español. 6/5/1920, página 4.
Diario de Alicante: Año XIV Número 3852 – 1920 mayo 8
Diario de Alicante: Año XIV Número 3852 – 1920 mayo 21
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3247 – 1920 mayo 23 (23/05/1920)
El Sol (Madrid. 1917). 20/6/1920, página 5.
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3261 – 1920 junio 9 (09/06/1920)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3270 – 1920 junio 19 (19/06/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16650 – 1920 Junio 19
l Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10129 – 1920 marzo 10 (10/03/1920)
Fontilles : órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos: Año XV Número 185 – 1920 mayo 8