El tercer trimestre de 1920 l’obria la crònica de successos.
Una baralla a Dénia a primers de juliol entre Vicente A. C. i Antonio S.C. acabava amb una forta contusió al cap, gran hemorràgia i erosions en la cara.
Les baralles eren prou freqüents en aquella època. Sota l’antic paradigma de que “la millor defensa és un bon atac”, la gent es barallava per qüestions d’herència (on hi ha diners per a repartir, hi ha diferències per discutir), per impagaments (qui no té diners, que tinga paraula), pel joc (del joc, en vé el foc), per dir la veritat (dient les veritats es perden les amistats)… però també per malentesos (l’aigua, clara, i el xocolate, espés), per qüestions d’amor (amor ardent, cec i calent), per cels (amor i cels són els dos del mateix pèl) i per rancors i enveges personals (als ulls de l’enveja, tota acció és lletja). I sempre a l’ombra dels lemes: “si tens algú agraviat, no vages mai descuidat” i “qui la fa, la paga”.
Però aquestes baralles menors estaven tan normalitzades que quasi mai eixien en premsa. Altres coses eren més preocupants.
Un fet que si va esgarrifar a tota la Marina Alta i va donar pàbul a rius i rius de tinta en la premsa de l’època, va ser l’infanticidi perpetrat a Xàbia per una madrastra.
Els fets van ocórrer en la nit del dissabte dia 3 Juliol quan la infame madrastra, mentre el seu marit, carabiner, feia el servei nocturn, matava a un xiquet, fill del home, ofegant-lo mentre dormia. El va portar a continuació al corral on va intentar cremar-li el cap en una foguera improvisada.
Mesos abans ja ho havia intentat dues vegades: la primera tirant-lo a una cisterna d’on el van traure uns llauradors en sentir els seus crits; la segona incendiant el seu llit de palla, salvant-se el pobre xiquet de miracle.´ El carabiner Modest S. s’havia casat en segones núpcies amb Úrsula T.R. aportant al matrimoni un xiquet de poca edat anomenat Bartolomé, a qui Úrsula “va prendre un odi africà”, que va augmentar en donar aquesta a llum una xiqueta.
El dia 5 una manifestació espontània formada “pel veïnat sencer” es va concentrar davant la presó de Xàbia demanant el cos de la madrastra per a linxar-ho.
L’assassina va ser portada a la presor de Dénia acompanyada de la seua filla d’un mes.
Però la vida continuava, l’estiu lluïa en tota la seua esplendor i la resiliència dels nostres avantpassats estava fóra de tot dubte. D’aquesta manera no havia passat encara l’espante per l’infanticidi de Xàbia i ja estaven celebrant una nova correguda de bous a Dénia.
Els bous de “Letona, grans i difícils” eren torejats per Juanillo i Cuberito de Còrdova i pel novillero Manuel Llorens “Cruzadito”. L’únic que va quedar bé va ser el novillero. Juanillo va estar desencertat i poregós, cagat de por i Cuberito no va passar de regular
Les festes de la Santíssima Sang deixe any van estar marcades per un xicotet escàndol ja que el dia de la festa gran l’alcalde de Dénia es negava a posar “la sacrosanta ensenya de la nostra pàtria”, la bandera d’Espanya, als balcons de l’Ajuntament, no se sap bé perquè causa. Mentre en els Vice- consolats i en les Agències Consulars estrangeres flamejaven les banderes de les nacions representades.
Des d’alguns periòdics es va proposar fer una arreplegueta per a comprar-ne una de seda.
El macroprojecte del ferrocarril des de Basa (Granada) a Dénia, per Muro, Vall d’Alcalá, Vall de Gallinera i Pego continuava il·lusionant als nostres avantpassats. La seua construcció donaria treball a molts i trauria el producte industrial i agrícola de les valls interiors a la mar.
Però la cosa començava a embullar-se: el concessionari Ibern prometia al polític Revenga que la brigada tècnica estudiaria el projecte, abreujant així els tràmits per a la construcció. Revenga conferenciava amb el Sotssecretari de Treball i aconseguia la seua ferma promesa que li acompanyaria a les dues grandioses assemblees programades a Pego i Dénia en suport al projecte. Revenga visitava a Miguel Maura i a Salvador Raventós… I el Ministre de Foment dictava una Reial Orde per a reorganitzar els treballs. No vos recorda tota aquesta gesticulació al que està passant actualment amb el tren de la Marina? Sabem com va acabar allò… i intuïm com acabarà el projecte actual.
El cas és que amb l’entrada d’agost la gesticulació va augmentar i les trobades, contactes i Assemblees es van succeir amb frenesí.
El diumenge, dia 8, se celebrava en el Teatre Circ de Dénia una Assemblea ferroviària organitzada per l’anomenada Junta de Defensa (integrada per “prestigioses autoritats”) amb la participació de parlamentaris, Ajuntaments, Associacions i entitats de totes les classes socials.
El diumenge dia 22 es repetia l’Assemblea a Pego, també en el Teatre Circ (sic) amb la participació de Revenga, l’alcalde Pascual Franqueza, el diputat Camilo Pérez Pastor i altres personalitats, parlamentaris i la col·laboració de representacions de tots els pobles de la Marina. En el seu discurs Revenga, amb gran energia va aprofitar per a defensar al llaurador i va atacar als “governs caciquils que tenen en l’infeliç llaurador a un borriquillo carregat de llenya, sense coneixement racional… que treballa sense parar, amb l’auxili de Déu i de la Providència a llaurar la terra perquè mengem tots”. Per descomptat també va defensar el Projecte de ferrocarril Muro a Pego i Dénia.
Aquestes Assemblees es van repetir, segons El Liberal, en tots els pobles de la comarca.
En la d’Ondara, celebrada el diumenge dia 12 de setembre, van participar els alcaldes de Dénia i Ondara, “senyors Vives i Sanz”, les Juntes de Defensa, el General Bosch i l’enginyer Santonja.
En aquesta assemblea Revenga també va parlar de les obres en el Pantà d’Isbert i del dragatge del Port de Dénia.
I el dia 26 es repetia l’Assemblea a Dénia, en el Teatre Apol·lo on es va proposar la formació d’una comissió que marxara a Madrid per a “visitar a Don Alfonso i als ministres”.
Però no tot era ferrocarril i grans projectes. Uns altres es preocupaven, a una escala menor, de crear llocs de treball que evitaren la intensa emigració que patia la comarca.
A meitat de juliol, aprofitant la festa de Sant Cristòfor, patró de Parcent i del seu Sindicat Agrícola, se celebraven brillants festejos, amb l’assistència de propagandistes de la Federació de Sindicats catòlic – agraris, els quals van advocar per la creació d’una Caixa d’Estalvis.
El capellà Coadjutor de Parcent va proposar es fundara en la població “com més prompte millor, una fàbrica de caixes de cartó, per a donar treballs a les dones, a fi de tallar el corrent emigratori a Nord Amèrica, iniciada també entre les dones, i veure la manera d’aconseguir el que puguen tornar al poble la quasi totalitat de joves que van emigrar”.
Cap a finals de juliol els xiquets cantaires de la Congregació Mariana de Gandia duien a terme una tournée per la Rectoría visitant els pobles de Ráfol, Sagra, Tormos, Orba, Laguar, Benimeli i Sanet i el Sanatori de Fontilles, on van cantar els Amores de Jesús Sacramentado.
Per un article de la Correspondència de València sabem que, a la Llosa, encara no estava acabat “el ramal de carretera que els unirà amb Pedreguer i Alcalalí”. En el mateix article es descriu com l’aigua d’una font situada a la vall de l’Ocaive “alimenta mitjançant séquia tancada un gran depòsit situat en les faldes de la muntanya en què descansa la vila de Pedreguer, des de la qual, mitjançant canonades, l’aigua circula per tot el poble”. És a dir que Pedreguer ja tenia en aquells dies aigua potable (o no tan potable…).
A la fi de juliol Manolo Beda “Beldita”, banderillero del Verger, es lluïa en la plaça de bous de València.
Amb el començament d’agost se celebrava a València la Cavalcada de la Regió de Llevant amb representació de diverses regions de les tres províncies. La carrossa que representava a Dénia i la Marina anava encapçalada per “un grup de naturals del país, portant fruits i atributs de pesca”. La carrossa representava les ruïnes del temple de Diana, amb la figura de la deessa. També incloïa una barca grega, ocupada per xiques amb indumentària hel·lènica (segurament per al·lusió a l’antiga Hemeroskopeion).
Per aquestes mateixes dates i en plena temporada de collita de la pansa i del raïm esclatava a Dénia la vaga general. La premsa de l’època l’explicava en termes de lluita entre els propis obrers. La Federació Obrera Marítima, en contraposició a la Federació de Societats Gremials Obreres, havia oferit els seus serveis al comerç i este, sense pensar-s’ho dues vegades, anunciava que a partir del dia 30 d’agost ja no acceptaria obrers pertanyents a la Federació, per la qual cosa aquesta es va veure obligada a convocar la vaga general a la ciutat i en el camp.
Una altra premsa la resumia com un conflicte per “diferències entre diversos venedors de peix”.
El cas és que el conflicte es va anar desinflant fins que, per causes poc justificatives, van ser detinguts diversos obrers i traslladats a Alacant, la qual cosa va radicalitzar de nou el conflicte.
Finalment una comissió enviada des de Dénia (amb Revenga, Gómez y Serrano al front) va aconseguir la seua llibertat amb la qual cosa es va posar fi al conflicte.
També hem trobat registre d’una vaga de 400 treballadors del camp, en solidaritat amb els obrers de serrar fusta i els dels joguets. El conflicte, no sabem si relacionat (o integrat) amb l’anterior, ocorria a Dénia els dies 9 i 10 d’agost.
Ja ben entrat agost la comarca tornava a espantar-se per un crim passional perpetrat a Orba, el qual hui qualificaríem de violència de genere.
José María A., de 40 anys, que patia una paràlisi en cama i braç esquerre, venia rondant des de feia temps a una jove anomenada Remedios A., no sent correspost per aquesta. L’assetjament es va anar incrementant amb precs, perseguiments i amenaces fins a l’extrem que la jove va haver de refugiar-se durant un temps a casa d’uns amics a València, per temor al subjecte en qüestió.
Quan semblava que les aigües havien tornat al seu llit i es respirava una certa tranquil·litat, el dia 10 d’agost José María va aconseguir que Remedios, instal·lada a casa d’una de les seues ties a Orba, isquera al carrer on, sense pensar-ho massa li va disparar quatre tirs que la van deixar morta en l’acte.
Degut, probablement, a les vagues, la campanya del moscatell anava molt retardada a pesar que el preu en el camp era acceptable, pagant-se entre 2,50 i 3 ptes l’arrova. A data 17 d’agost només s’havia exportat 20.208 Kg contra els 78.728 de l’any anterior per aqueixes mateixes dates.
A la Ribera, el jornal per a la recol·lecció de l’arròs es fixava en un mínim de 13 ptes per al bracer.
Ací, a la nostra comarca, no teníem tanta sort. I per això molts jornalers de la Marina anaven a la sega de l’arròs de la Ribera.
Segons fonts, els nostres avantpassats anaven dues vegades a l’any als arrossars de Sueca, una per a la sembra i una altra per a la sega. A la Ribera se’ns deia “Els Blavets”, no se sap bé si perquè ens associaven a Al-Azraq, el Blavet, o perquè predominava el color blau en la seua vestimenta de treball.
Sanchis Guarner en el seu llibre “Els pobles valencians parlen els uns dels altres” recull dits populars de la Ribera que ens parlen d’aquests “blavets” i mostren les grans penúries que havien de passar durant les llargues setmanes de treball: “Els blavets de la Marina quan van a segar l’arròs, només mengen tonyina, pa, tomaques i alficòs”.
A Pego prenia possessió com a Jutge de Primera Instància Enrique Márquez Guerrero.
Una Comissió “composta per diverses distingides personalitats i en la qual figurava l’exdiputat Luis Sanz de Revenga aconseguien a Alacant avances per a dragar el Port de Dénia amb la finalitat d’aconseguir calat suficient per a que entraren els grans vaixells mercants. El projecte pretenia aconseguir una profunditat de 23 peus anglesos i el seu cost ascendia a 456.000 ptes de l’època. Visitaven també al Governador Civil per a tractar sobre la recent vaga esdevinguda a Dénia.
A la fi d’agost la premsa publicava un accident succeït en Planes. Quan tornava de Muro, un carro carregat de farina bolcava als voltants de Planes, esclafant al carreter, Federico M.M., de 24 anys d’edat, natural de Parcent. Els carreters, tal com veiem actualment en els concursos de tir i arrossegament, ajudaven a l’avanç del carro amb la seua pròpia força, sempre que les circumstàncies ho requerien També ajudaven al seu equilibri i això causava freqüents accidents en cas de bolcada.
Sembla que Orba estava de moda pel que fa a la crònica de successos. A primers de setembre una baralla en el paratge anomenat “Garroferal” entre Antoni C.A. i el guàrdia municipal Ricardo M.P. acabava a mossos. No sabem les causes de la baralla
Miguel Maura, diputat a Corts per la circumscripció de Pego presentava la renúncia de la seua Acta al President del Congrés i els cacics de Pego li la oferien de manera immediata a un fill de De la Cierva que ni coneixien ni coneixia Pego i “al qual consideraven que els valdria d’influència per a poder impunement continuar fent mangues i capirotes” (sic) .
Una sessió plenària a l’Ajuntament de Dénia acabava com el rosari de l’aurora en suspendre la sessió l’alcalde després de veure’s atacat pels regidors liberals.
I en la marjal de Pego i Oliva es programaven tirades d’ocells aquàtics amb propòsits cinegètics, la qual cosa representava per als propietaris una bona “font d’ingressos… facilitats en l’embassada, dessecació de les terres arrossars i arranjaments dels camins”.
Cites:
237. Any 1920. Trimestre 2. El tren per Pego, Alcalà i Gallinera (2). Gran entusiasme
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2021 – 1920 julio 7
https://www.godella.es/sites/default/files/Refranyer%20de%20les%20relacions%20humanes_0.pdf
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3286 – 1920 julio 8 (08/07/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10224 – 1920 julio 9 (09/07/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16670 – 1920 Julio 10
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3289 – 1920 julio 11 (11/07/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10226 – 1920 julio 13 (13/07/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16672 – 1920 Julio 13
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2028 – 1920 julio 15
El Liberal: Año XIX Número 6527 – 1920 Julio 21
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3298 – 1920 julio 22 (22/07/1920)
El Liberal: Año XIX Número 6536 – 1920 Julio 30
El Liberal: Año XIX Número 6544 – 1920 Agosto 07
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2056 – 1920 agosto 18
El Liberal: Año XIX Número 6558 – 1920 Agosto 21
El Liberal: Año XIX Número 6564 – 1920 Agosto 27
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3329 – 1920 agosto 27 (27/08/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16712 – 1920 Agosto 28
El Liberal: Año XIX Número 6579 – 1920 Septiembre 11
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3355 – 1920 septiembre 28 (28/09/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16738 – 1920 Septiembre 28
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3293 – 1920 julio 16 (16/07/1920)
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Época Segunda Año XXI Número 1048 – 1920 julio 24
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18156 – 1920 Julio 26
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXXIII Número 22778 – 1920 julio 27
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2045 – 1920 agosto 4
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3309 – 1920 agosto 4 (04/08/1920)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18164 – 1920 Agosto 04
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18165 – 1920 Agosto 05
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18170 – 1920 Agosto 11
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3316 – 1920 agosto 12 (12/08/1920)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3317 – 1920 agosto 13 (13/08/1920)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3317 – 1920 agosto 13 (13/08/1920)
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2054 – 1920 agosto 16
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2055 – 1920 agosto 17
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18176 – 1920 Agosto 18
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16704 – 1920 Agosto 19
Estadística de las huelgas. 1920, n.º 18, página 253
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16698 – 1920 Agosto 12
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3318 – 1920 agosto 14 (14/08/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16702 – 1920 Agosto 17
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18175 – 1920 Agosto 17 https://www.comunitatvalenciana.com/es/alacant-alicante/senija/monumentos/la-roca-de-la-salve
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3324 – 1920 agosto 21 (21/08/1920)
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2062 – 1920 agosto 25
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16712 – 1920 Agosto 28
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2068 – 1920 septiembre 1
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3336 – 1920 septiembre 5 (05/09/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16719 – 1920 Septiembre 05
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2074 – 1920 septiembre 9
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3342 – 1920 septiembre 12 (12/09/1920)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18201 – 1920 Septiembre 16
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2090 – 1920 septiembre 28
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 2091 – 1920 septiembre 29