Any 1920. Trimestre 1. Mals jornals i mala sanitat

Compartir


A l’any 1920 NO va haver manera d’alçar el cap. Ni el final de la guerra europea ni la recuperació parcial de les exportacions van aconseguir estabilitzar la tendència negativa de l’economia dels nostres avis.
1920 va ser un any on es va actuar a la desesperada buscant motors econòmics que donaren treball als obrers. Es va buscar obra pública per tots els costats: el projecte del Pantà d’Isbert, el Port de Dénia i el projecte de ferrocarril Muro a Pego i Dénia van ser els projectes estrela d’aquest any… que van acabar estrellats.

Els jornals continuaven sent molt baixos (veure trimestre anterior) malgra que en algunes activitats, sobretot en les que estaven els treballadors més especialitzats i, sobre tot més organitzats, començaven a aconseguir salaris dignes. Però aquests sembla que eren quatre rates concentrades a les ciutats grans.
Els obrers de l’Ajuntament de València aconseguien les 8 ptes diàries de jornal per estes dates. Però els peons que venien cobrant 4,50 es quedaven en 6,25 i els “xiquets” que abans cobraven 2,50, només aconseguien 4.

Mentre, al Senat es debatia la conveniència d’establir un “jornal mínim” per als treballadors, l’assegurança de vellesa i la regulació dels aturs forçosos per malaltia.

Eren bones expectatives! però que encara tardarien molts anys a posar-se en pràctica.

La realitat era que a “efectes de Quintes”, que era un barem que utilitzaven els militars per a fixar el llindar de pobresa d’una família per a lliurar als seus fills de la mili, la majoria d’Ajuntaments (incloent el de Gandia) fixaven entre 3 i 4,5 ptes el jornal mitjà d’un bracer. I aquest era el indicador real que contava per a la nostra zona.


Perquè ens fem una millor idea, la Revista de Gandia publicava en to irònic que una vídua de militar (amb filles) cobrava de l’Estat 135 ptes mensuals, la qual cosa els donava per a viure “amb un cert luxe”, però que un oficinista cobrava 4 ptes i una xica de magatzem 2.
Les telefonistes es posaven en vaga reclamant 5 ptes al dia. I un obrer metal·lúrgic guanyava 10 ptes i si era una dona 5 (encara que si feien treballs d’operari guanyarien el mateix que els homes… una quimera).

Una vaga de dependents de botigues de “Ultramarinos” (Sindicat Gremial de Comestibles) aconseguia a València jornades de 8 hores, treballant els diumenges fins a mig dia, 10 dies de vacances a l’any i 30 ptes mensuals per als aprenents (no sabem que van aconseguir els oficials).
Per aquestes mateixes dates l’Ajuntament de Castelló pagava als seus treballadors salaris que oscil·laven entre els 11 i els 12 reals (3 ptes) i sense garanties contractuals de cap classe.
Una altra pista: un anunci del diari El Pueblo buscava una “senyora d’uns 40 anys” per al lloc d'”encarregada”, guanyant 4 o 5 ptes diàries amb menjar i llit.

Però com ja hem dit abans a tots no els anava tan malament. Els “toneleros” d’Alacant guanyaven segons El Luchador, 23 ptes diàries. I els carreters (se suposa que amb carro i animal inclosos) 30 ptes setmanals. Els carreters sense carro es barallaven per aconseguir les 8 ptes diàries.
Per altra banda els sous directes dels rectors pujaven de manera substantiva: sense comptar els ingressos per safates d’almoina, els sous de 2.000 ptes passarien a 2.500 i els de 1.500 a 2.000.

Però el més curiós que hem trobat en premsa i a la vegada el més descriptiu dels baixos jornals que corrien en el camp és un Anunci de l’alcalde d’un poble immediat a la capital (València?) on els obrers del camp s’anaven a posar en vaga per a demanar un jornal de 4 ptes “i un pitxer de vi per cadascú en els menjars”. Imagineu-vos la desesperació com era!!.


Però, com sempre venia passant, aquests baixos salaris s’emmarcaven en un context de preus de subsistències i aliments bàsics molt alt, en un mercat on una dotzena d’ous arribava a valdre 4,20 ptes, 1 pta el Kg d’arròs, el pa a 55 cèntims, les creïlles a 5 ptes l’arrova, la ceba a 2 i la carn a 4,40 el Kg de vedella.

L’any començava amb mals presagis. Un fort temporal de vent provocava el dia 1 de gener el descarrilament del tren 655 que anava de Carcaixent a Dénia, entre les estacions de Xeresa i Gandia, provocant dos ferits greus i diversos contusos. El tren d’Alacant a Dénia es veia obligat a parar entre Calp i Benissa davant del “pont de 60 metres d’altura” on les travesses de la via havien sigut arrancades pel vent. I una altra alegría: el temporal tirava molta taronja a terra.


A meitat de mes la Revista de Gandia publicava que per les festes de Sant Antoni de Palmera, el capellà del Verger Domingo Civera cantaria les glòries del Sant Ermità. El capellà del Verger havia sigut anteriorment coadjutor de l’església de Palmera.

El diumenge dia 25 Raventós presidia una Assemblea a Dénia de correligionaris i més tard es dirigia a Pedreguer, a un homenatge que li tributaven pels serveis prestats a la regió i on inauguraven un carrer al seu nom.

Passada la primera quinzena de febrer un nou temporal de pluja feia acte de presència en les nostres terres i provocava importants crescudes en tots els rius valencians i inundacions en algunes zones de la província de València.


La grip espanyola (Cucaracha) que tant de sofriment havia produït els anys anteriors (1918. trimestre 3) (1918. trimestre 4) va tenir al març un nou repunt que va plenar de dolor el Sanatori de Fontilles, on va causar en pocs dies més de 18 morts.
Aquest episodi ens recorda el que ha passat recentment amb el Covid-19 i les Residències d’ancians, on el virus ha trobat una perfecta salsa de cultiu entre tanta persona major immunodeprimida i ha centrat en ells la seua elevada càrrega mortífera.

A compte d’aquests greus episodis de grip cal dir que en aquella època la sanitat estava conforme estava. En un món on no existia la sanitat pública ni hospitals a la nostra comarca, excepte xicotetes i testimonials excepcions, com Dénia o Xaló o Pego (a Dénia hi havia un
Consultori Sanitari Municipal a l’Ajuntament on utilitzaven conyac com a mètode terapèutic)
, cadascú remava cap on podia i al que li tocava regava, com diuen al meu poble.

Els metges de capçalera, els de poble sobretot, gestionaven conforme podien el dia a dia però quan entropessaven ​amb una malaltia greu, o amb una cirurgia interna, havien d’enviar al malalt a l’especialista de Valencià i ahí començava un món certament surrealista.
Ens ve de seguida al cap eixa imatge tantes vegades sentida als nostre uelos on el metge del poble, als peus del llit del malalt, li dona al pacient una carta tancada per a l’especialista de València, on se suposa que exposa la seua opinió medica referente a la malaltia del pacient però que, realment, el que ha escrit són les fanecades que té la família, la seua capacitat econòmica per a enfrentar el tractamente de la malaltia o una possible cirurgía. Sembla un acudit cruel però era molt real.

Amb això no volem desvirtuar la labor ingent que feien els metges dels pobles. El que volem dir és que el que no tenia diners es moria a sa casa, sense assistència especialitzada i amb tractaments pal·liatius insuficients. Es moria com un gos.

En les grans ciutats era una mica diferent: hi havia “clíniques” on es donava assistència als més rics i hi havia hospitals públics, com l’Hospital General de València o el Provincial d’Alacant, que eren realment cases de beneficència sanitària (i centres d’ensenyament universitaris) per als que no tenien ni un duro, que eren molts.

A més de les clíniques, les consultes privades i els hospitals de beneficència, hi havia també una medicina itinerant.
Els especialistes, cadascun amb el seu propi invent, es traslladaven a les capitals comarcals, com Dénia, on en fondes o hotels donaven el seu servei.
Així passava amb el “prestigiós ortopèdic de Barcelona Sr. Torrent” que en la “Fonda del Comercio” rebia a tots els herniats i “trencats” i els adaptava els seus  bragueros.
En l’actualitat passa una cosa semblant, també especialistes forans donen consulta als nostres pobles, però ho fan en clíniques adaptades i no en fondes o bars. Ens preguntem, irònicament, si tal vegada el mètode emprat pels nostres avis donava millor resultat degut a la calor humana i a la sensació de proximitat que oferien els bars, versus la fredor de les consultes professionals.

La premsa del 1920 s’omplia d’anuncis amb solucions miraculoses per a tota mena de malalties.
La sarna, una malaltia molt de l’època, es curava ràpidament amb el “antisárnico Martí”. El pectoral Richelet i les pastilles del Dr. Andreu curaven totes les malalties del pulmó i l’asma (en aquest cas aconsellaven fumar cigarrets) i els emplastres del Dr. Winter posaven solució a qualsevol malaltia que se li posara a tir.

També s’anunciaven clíniques dentals, on venien dentadures postisses a 75 ptes o treballs de practicant que incloïen injeccions, ventoses, massatges, corrents elèctrics, llavats de la vagina i la matriu i… MALS SECRETS… a 1 pesseta la consulta… amb l’avís que s’oferia el servei gratis als pobres.

El primer trimestre el tancava una vaga de ferroviaris a març que paralitzava part de les línies de tren de la nostra regió, les quals al final van haver de ser militaritzades pel personal del Primer Regiment de Ferrocarrils.

I per acabar aquest post, cal dir que malgrat la misèria regnant en aquella època, malgrat la precarietat dels salaris i de l’encariment dels article bàsics i aliments… no tothom ho patia per igual. Alguns pocs es compraven discos amb la “Canción del Olvido” al preu d’un jornal complet la unitat. I uns altres podien canviar el seu vestuari amb la freqüència que marcava la moda del moment.
I els menys, molt pocs, però que n’hi havia almenys un a cada poble, podien comprar-se un cotxe per uns pocs milers de pessetes.

I per als que no tenien molts diners però si que tenien moltes ganes de fer el fantasma podien comprar un autociclo, un cotxe a pedals.

Cites:
235. Any 1920. Trimestre 1. Mals jornals i mala sanitat

Per a saber més d’hospitals a la nostra comarca consultar Joan Ivars Cervera. Hospitals i cases de caritat a la Marina Alta: l’Hospital de Sant Martí, Bisbe de Teulada UNED. Dénia
Per a saber més d’hospitals a la nostra comarca consultar Martínez Rondán, Josep (1981): L’Hospital de Pego. Apunts per a la seua història. Pego.
https://lamarinaplaza.com/2017/11/14/los-tiempos-en-que-los-obreros-de-denia-no-tenian-hospital-ni-bano-en-el-trabajo/
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10069 – 1920 enero 4 (04/01/1920)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 17989 – 1920 Enero 08
El Diario Palentino : defensor de los intereses de la capital y la provincia. El más antigüo y de mayor circulación: Año XXXVIII Número 11105 – 1920 enero 9
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Época Segunda Año XXI Número 1022 – 1920 enero
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10080 – 1920 enero 15 (15/01/1920)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3140 – 1920 enero 16 (16/01/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10081 – 1920 enero 16 (16/01/1920)
El Luchador : diario republicano: Año VIII Número 1947 – 1920 enero 31
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18013 – 1920 Febrero 03
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10097 – 1920 febrero 3 (03/02/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10097 – 1920 febrero 3 (03/02/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10100 – 1920 febrero 6 (06/02/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10101 – 1920 febrero 7 (07/02/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10110 – 1920 febrero 17 (17/02/1920)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3173 – 1920 febrero 24 (24/02/1920)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18037 – 1920 Marzo 02
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10068 – 1920 enero 3 (03/01/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10068 – 1920 enero 3 (03/01/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16498 – 1920 Enero 09
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16502 – 1920 Enero 13
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10112 – 1920 febrero 20 (20/02/1920)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3184 – 1920 marzo 7 (07/03/1920)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 17983 – 1920 Enero 02
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10067 – 1920 enero 2 (02/01/1920)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 17984 – 1920 Enero 03
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10068 – 1920 enero 3 (03/01/1920)
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXXI Número 22600 – 1920 enero 4
El Diario Palentino : defensor de los intereses de la capital y la provincia. El más antigüo y de mayor circulación: Año XXXVIII Número 11105 – 1920 enero 9
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Época Segunda Año XXI Número 1023 – 1920 enero 17
Diario de Alicante: Año XIV Número 3772 – 1920 enero 17
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3170 – 1920 febrero 20 (20/02/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16536 – 1920 Febrero 20
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3171 – 1920 febrero 21 (21/02/1920)
Fontilles : órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos: Año XV Número 183 – 1920 marzo 8
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10102 – 1920 febrero 8 (08/02/1920)
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18056 – 1920 Marzo 24
El Debate: Año X Número 3337 – 1920 marzo 25
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18058 – 1920 Marzo 26
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLIII Número 18059 – 1920 Marzo 27
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16499 – 1920 Enero 10
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10084 – 1920 enero 19 (19/01/1920)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LV Número 16536 – 1920 Febrero 20
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10344 – 1920 diciembre 29 (29/12/1920)
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVII Número 10084 – 1920 enero 19 (19/01/1920)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año X Número 3226 – 1920 abril 28 (28/04/1920
)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *