1915 presentava ja en els seus començaments la pitjor cara possible als nostres avantpassat, especialment als jornalers.
La feble economia espanyola, immersa en un context de guerra europea generalitzada, la qual limitava greument les nostres exportacions a les potències europees al dificultar el transport, traduïa els seus mals resultats en crisis aguda de treball i molta precarietat per als llauradors. La falta de treball era generalitzada i aquesta manca de jornals baixava, al mateix temps, la cotització dels mateixos per l’augment de l’oferta sobre la demanda. Els jornalers estaven disposats a treballar en lo que fora i per lo que fora, a canvi de no morir de fam.
Però l’anomenada “crisi de subsistències” també jugava un paper important en aquest contexte disparant el preu dels aliments bàsics a nivells inacceptables, fins a l’extrem de que la gent no podia ni comprar pa.
L’emigració a Amèrica i a altres llocs era l’única eixida per als bracers i per a molts llauradors.
Gener
Per gener, algunes empreses de la construcció molt solvents (com La Constructora Valenciana) podien pagar al bracer un jornal de nou quinzets i mig (2,375 ptes) i al peó deu i mig (2,625 ptes); els oficials de primera cobraven en esta empresa quatre pessetes diàries, els de segona 3,50 i els de tercera tres pessetes.
Per a tindre una idea més general de com estaven els jornals en aquesta època direm que els mestres d’escoles perifèriques de l’Estat continuaven cobrant 500 ptes anuals (menys de dues pessetes al dia).
Però en el camp, “al bancal”, encara era pitjor: el jornal es pagava a cinc o sis quinzets, i això només per a uns quants privilegiats que podien trobar-lo, perquè la majoria no ho aconseguien.
Als llauradors no els anava molt millor: la taronja comuna (entenem que eren les “blanques” i “cadeneres”, hui desaparegudes dels nostres mercats) es compraven a 0,50 ptes l’arrova i la taronja d’“hort” des de 0,75 a 1 ptes. Les mandarines a 1,25 ptes. Les cebes es pagaven entre 1,50 a 1,75 ptes l’arrova i les cacaues a 18 ptes els 50 Kg. Les ametles “planeta” a 36 ptes l’arrova i la “mollar” a 58 ptes els 50 Kg. La pansa la pagaven a 29 ptes els 50 Kg.
I mentre la gent es trencava les banyes per aconseguir un jornal al preu que fora, els aliments bàsics es disparaven fins a aconseguir preus astronòmics: la carn de gallina es pagava a tres pessetes el Kg, les queredilles a 23 ptes el sac de 100 Kg i el litre de llet de cabra a 50 cèntims, és a dir a quasi mig jornal. Però el que ja va acabar de matar de fam als nostres avantpassats va ser el preu del pa, que es va situar per damunt dels 40 cèntims el Kg, quasi mig jornal, igual que la llet.
I si calia traslladar-se a Alacant en el futur tren (que s’inauguraria este mateix any) tindria que pagar el billet d’anada i tornada a 8,70 ptes en segona i a 5,60 en tercera classe. I si no es portava darrere un bon bon entrepà i una bota de vi i es vera obligat a menjar en un Restaurant de la capital, el menú li costaria al menys dues ptes.
Aquest creixent escaló entre els jornals i els aliments bàsics va disparar la tensió social als seus límits més alts, a la volta que espentava a una part dels nostres famolencs avantpassats a rebel·lar-se contra les circumstàncies i demanar a les autoritats augments significatius d’inversió en obra pública, sobretot en carreteres comarcals, que generaren jornals i treball. Una altra part dels nostres ancestres agafaven directament el tren o el vaixell amb destinació a l’emigració, allà on trobaren treball més ben remunerat (a França pagaven a 6 ptes el jornal)
El dia 9 de gener el Diario de València publicava que a conseqüència de l’augment del preu de les farines i del carbó, els forners de Barcelona anaven a pujar el preu del pa de Quilo fins a 50 cèntims i el de mig Kg fins als 28. Era la primera espurna que encendria la tensió social i les revoltes en tots els pobles d’Espanya.
Febrer
A principis de febrer l’alcalde de la Setla visitava al Governador Civil per a “exposar-li la situació -angustiosísima- que l’escassetat de treball havia creat en aquells pobles”.
El Governador es limitava a telegrafiar al Govern de Madrid sol·licitant l’enviament de recursos per a donar col·locació a alguns obrers.
Com que la crisi del preu del pa continuava, les Províncies publicava a una possible solució presentada pel Gremi de Forners de València per a no tindre que pujar el preu del pa sense tocar el pes: consistia en, agarreu-se fort, mesclar la farina de blat amb farina de ségol i dacsa. Una altra solució proposada era rebaixar el pes del pa de mig quilo a 300 grams. Una última alternativa era vendre-lo a 45 cèntims per quilo… pesat sense mirar prim “a ojo de buen cubero”. Era cosa de riure per no plorar.
El 20 de febrer el Diario de València publicava que en molts pobles i ciutats “els treballadors recorrien els carrers demanant pa i treball”. A Dénia, davant l’extrema pobresa, l’alcalde “va repartir els jornalers per les cases, advertint que anava per a llarg”. A Gandia “furtaven el pa a les dones quan eixien del forn”.
I per a animar el “cotarro” un fort vendaval tirava per terra tota la collita de taronja.
El dia 28 de febrer, segons publicaven el Globo, l’Imparcial i La Época de Madrid, una important manifestació obrera recorria els carrers del Verger, entregant al seu alcalde les peticions dirigides al Govern central, demandant treball i l’abaratiment de les subsistències.
La falta de treball era la principal amenaça per a tots els nostres avantpassats però la guerra del Marroc s’encebava en els més joves:
l’alcalde del Verger cridava al Ricardo Belda Inza per al Servei de les Armes, probable pròfug i possible germà del banderiller del Verger Manolo Belda “Beldita”. L’alcalde d’Ondara feia el mateix amb quatre joves del poble.
Març
A principis de març, possiblement perquè no abandonaven el seu lloc de treball, se’ls pujava el sou a les mestres de Miraflor, Benidoleig, Benigembla, Tormos, i Vall de Laguar, fins a les 1.000 ptes anuals. Dies abans la Inspecció Provincial de Primer Ensenyament reprenia a l’alcalde de Setla i Mira-rosa perquè instal·lara l’Escoles de xiquetes al costat de la de xiquets “amb la finalitat que no continue abandonada l’ensenyament de les xiquetes”.
I l’alta cotització dels productes bàsics continuava preocupant:
A mitjan març l’Alcalde de Dénia visitava al Governador Civil per a participar-li l'”espantosa misèria que regna a la regió i molt especialment al poble de Pedreguer”. Els veïns d’aquesta localitat es van reunir en manifestació per a demanar obres que proporcionaren treball als obrers. “Uns quants manifestants es van retirar als seus domicilis i els altres, en grups xicotets, es van dedicar a implorar la caritat pública. L’espectacle que oferia la vila era en extrem tristíssim”. El majors contribuents es van reunir, acordant remeiar dels seus “pecunios particulars la misèria dels pobres mentre dure l’anormal situació” .
Mentrestant, els vaixells carregats de famolencs emigrants feia el seu agost:
El 20 de març el president del Sanatori de Fontilles escrivia una carta al Governador Civil en els següents termes:
“El conflicte és molt greu, i s’accentuarà la gravetat… Davant anit es va presentar un grup de treballadors a l’alcalde de Tormos, demanant-li ocupació; s’oferien a treballar per una pesseta de jornal. A Ondara, fa dies que es reparteixen dues lliures de pa, o més, diàriament, a uns setanta jornalers que queden sense treball. A Dénia fa un mes que repartien jornalers per les cases dels contribuents. A Pego, fa quinze dies que l’alcalde rep visites de bracers demanant-li treball. S’ofereixen a treballar per una pesseta de jornal”. La carta prosseguia detallant que el panís es pagava a 5 ptes el doble decalitre i que en alguns pobles els bracers menjaven pa de panís i carlota. Demanava que “hagen d’arreglar-se coses després que haja mediat l’assalt o saqueig a tahonas, botigues etc. o haja mediat el derramament de sang. Demanava també, amb urgència, l’inici de les obres de la carretera d’Orba a Laguar i les de la carretera de Benigembla a la de la carretera de Pego a Benidorm.
Però els preus dels aliments bàsics continuaven pels núvols… i amb una pesseta de jornal poques coses podríen comprar:
Només hi havia una bona notícia a aquest any de 2015 i era la inauguració de la línia de ferrocarril entre Altea i Dénia, la qual comunicaria la nostra comarca amb la capital provincial (el tram d’Altea a Alacant ja es trobava operatiu). A la fi de març comencen a posar data per a la posada en marxa del tren: per a uns a l’abril, per a uns altres al maig… i tots coincidien que el rei Alfons XIII participaria en la inauguració. Ja veuríem el que passaria…
Cites:
209. Trimestre 1. Més fam encara
Correo de la mañana: Año II Número 309 – 1915 enero 2
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XXXXXVIII Número 16209 – 1915 Enero 02
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXII Número 8306 – 1915 enero 2 (02/01/1915)
El Eco de Santiago : diario independiente: Año XX Número 6778 – 1915 Enero 02
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1384 – 1915 enero 9 (09/01/1915)
Diario de Alicante: Año IX Número 2356 – 1915 febrero 8
Heraldo de Alicante: Año XI Número 2828 – 1915 febrero 8
Las Provincias : diario de Valencia: Año L Número 15956 – 1915 Febrero 10
La unión democrática : diario político literario y de intereses materiales. Órgano Oficial del Partido Republicano Progresista de la Provincia: Año XXXVII Número 11372 – 1915 febrero 10
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1418 – 1915 febrero 12 (12/02/1915)
Diario de Córdoba de comercio, industria, administración, noticias y avisos: Año LXVI Número 19922 – 1915 febrero 12
Diario de Alicante: Año IX Número 2360 – 1915 febrero 12
Exportación de pasa valenciana : Año XX Número 2023 – 1915 febrero 18
Diario de Alicante: Año IX Número 2365 – 1915 febrero 19
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1426 – 1915 febrero 20 (20/02/1915)
El magisterio español : Revista General de la Enseñanza: Epoca 4ª Año XLIX Número 4586 – 1915 Febrero 22
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXII Número 8359 – 1915 febrero 24 (24/02/1915)
El Globo (Madrid. 1875). 1/3/1915, n.º 13.547, página 3
El Imparcial (Madrid. 1867). 1/3/1915, página 2.
La Época (Madrid. 1849). 2/3/1915, n.º 23.117, página 3.
Diario de Alicante: Año IX Número 2375 – 1915 marzo 3
Diario de Alicante: Año IX Número 2377 – 1915 marzo 5
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1444 – 1915 marzo 10 (10/03/1915)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1545 – 1915 junio 21 (21/06/1915)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1445 – 1915 marzo 11 (11/03/1915)
El periódico para todos: Año V Número 1223 – 1915 marzo 17
La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año LXVI Número 20778 – 1915 enero 1
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1454 – 1915 marzo 20 (20/03/1915)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1454 – 1915 marzo 20 (20/03/1915)
Revista de Gandia : periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Año XVI Número 773 – 1915 marzo 27
Diario Toledano : periódico de información: Año II Número 156 – 1915 abril 5
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año V Número 1465 – 1915 marzo 31 (31/03/1915)
Alicante obrero : diario de la tarde : defensor de las Sociedades Obreras de Alicante: Año III Número 550 – 1915 marzo 31
Heraldo de Alicante: Año XI Número 2865 – 1915 marzo 31