El 1826 feia només dotze anys que havia acabat la Guerra del Francés, la qual havia deixat la nostra comarca feta un desastre. Aquesta guerra, com quasi totes, havia degenerat completament fins a encebar-se en la població civil, la qual va patir el pillatge i el saqueig a gran escala per part dels dos bàndols; per l’exèrcit napoleònic primer, amb les famoses “Raciones”, que eren contribucións de guerra que cobraven a cada poble i que si no pagaven s’emportaven detinguts al capellà, a l’alcalde o al primer que enxampaven i, al mateix temps i sobretot després, pels guerrillers i l’exèrcit espanyol,
que lluny de tindre alguna consideració amb la població civil, consideraven botí de guerra tot el que trobaven (en paraules de Palau, coetani de lépoca: “cuantas maneras de robar se vieron en este desgraciado sitio, por los mismos españoles, de quienes se esperaba alivio y consuelo)”.
Espanya va perdre entre 560.000 i 885.000 persones entre la violència de la guerra i les fams associades. Les seues pobres infraestructures van quedar destrossades i a això es va sumar que les colònies americanes aprofitarien aquesta feblesa per a anar-se independitzant successivament (amb la qual cosa va cessar l’aportació de béns des d’aquestes colònies) .
Fernando VII havia tornat del seu exili a França i, després d’uns primers anys d’indecisió forçada es mostrava tal com era realment, un rei absolutista enemic de tot progrés social i que, gràcies a l’entrada dels “Cent mil fills de Sant Lluís” havia acabat amb les esperances progressistes del Trienni Liberal, penjat a Riego, i implantat una política decididament absolutista (la Dècada Ominosa) que no va deixar a ningú content i que va portar a les diferents Guerres Carlistes que van tindre lloc al llarg del Segle XIX.
En una comarca que es trobava encara arrasada, amb els camps delmats, amb molts desastres meteorològics (com la gran riuada de 1814) i fams successives, els nostres avantpassats es debatien entre els principis liberals de les Corts de Cadis i la volta a l’Antic Règim. Aquests últims, els partidaris de Fernando VII formaven part dels “Voluntaris Realistes”, unes milícies locals formades en cada poble. Al Verger hi havia, el 1826, 12 voluntaris realistes.
Un cens anomenat “Estado General de la población de Vergel” va ser dut a terme sota aquestes circumstàncies. Les dades en ell reflectides donen perfecta idea del mal moment que es travessava en aquella època.
La població infantil menor de 16 anys, sotmesa a una alta mortalitat, era de 212 xiquets. El tram d’edat entre 16 i 25 anys el componien 137 adolescents, dels quals uns 64 ja estaven casats.
168 persones componien el tram entre 25 i 40, tots casats menys 2 homes i quatre dones (vidus 1 home i 3 dones). El tram de 40 a 50, amb cap solter, el componien 96 veïns (vidus 10 homes i 6 dones) i el de 50-60 , 46 (vidus 1 home i 7 dones).
Entre 60 a 70 anys només quedaven vius 28 (i 1 vídua). I de 70 a 80 anys, només 5 podien contar que respiraven .
El total de solters (comptant als xiquets) era de 291 i el de casats 372. Els vidus eren 29. La població total del Verger era de 692 habitants, repartits en 215 cases.
Cal remarcar que no hi havia escoles, ni de xiquets ni de xiquetes.
Però si teníem 1 capellà i 3 sagristans o acòlits.
En el cens no apareix cap estudiant, militar, pescador, comerciant ni ramader. Tampoc es registra cap fuster, ferrer ni terrissaire.
Però si apareixen 40 llauradors propietaris, 3 arrendataris i 170 jornalers.
També es registren 1 escrivà, 1 metge i 1 cirurgià (no es tractava de cirurgians tal com els entenem hui… ).
A destacar entre els edificis públics l’existència de l’Església i de la casa Consistorial i, sobretot, d’una presó. També d’un molí de pa. No hi havia carnisseria, pescateria ni botigues de cap tipus.
Abans hem dit que no hi havia Escola. Però, per a compensar, teníem 3 tavernes.
Cites:
208- 1826. Cens de població i activitat del Verger
Ajuntament de Dénia. Arxiu històric Municipal. 1826. Estado General de las poblaciones.
https://apuntessbachiller.blogspot.com/
https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_la_Independencia_Espa%C3%B1ol