Any 1919. Novembre i desembre. Misèria i emigració

Compartir

En plena temporada de la collita la taronja es pagava en el camp entre 2,25 i 2,50 ptes l’arrova, encara que a la vista de la demanda alcista en els mercats anglesos s’esperava que aconseguira les 3 ptes/@.
La ceba es cotitzava a 1,50 ptes l’arrova encara que, en aquest cas per contra, s’esperava baixades generalitzades a la vista que els mercats reduïen la seua demanda.

Però els aliments bàsics continuaven a l’alça. En els mercats majoristes (a les botigues es pagaven molt més cares) les faves seques costaven 43 ptes els 100 Kg, els fesols secs 71, les creïlles 24. L’oli d’oliva es pagava a 174, el vi negre a 40 ptes l’hectolitre. L’aiguardent a 150 i el vinagre a 57,50.
El formatge es venia a 4 ptes el Kg, la mantega de porc a 3,75, la carn de vaca a 2,40 i la de vedella a 3,58. La carn de corder a 2,75 i la de porc a 4 ptes el Kg.
Per contra, els jornals no acabaven d’alçar el cap i, en conseqüència, els conflictes socials i les vagues se succeïen en tots els sectors productius.
Encara que en algunes professions ja s’exigia als patrons augments considerables en el jornal (sastres, 7 ptes, cotxers, 6 ptes… per no parlar dels treballadors dels ports) en unes altres, menys especialitzades, el jornal anava encara pels sòls, rondant les 3 ptes. I en alguns sectors, com en el camp, molt pitjor, ja que els peons venien encara cobrant, a vegades, només 6 reals, és a dir, 1,50 ptes.
En el camp, el mercat de l’oferta i la demanda funcionava en la seua forma més cruel i quan sobrava mà d’obra (a l’hivern només hi havia quatre jornals per a l’escassa collita de la taronja) es pagaven salaris de misèria autèntica.

I com ja venia sent costum, només quedava una eixida, l’emigració. La misèria ací la nostra terra era molt gran i les tentacións allà massa fortes.
El Diari d’Alacant publicava els salaris que percebien els treballadors a Nova York, equiparant el dòlar al duro espanyol (5 ptes.): un mosso per a fregar plats, 16 dòlars setmanals, un cambrer, 25 dòlars a la setmana, un criat, 200 dòlars, cambrera de restaurant, 12 dòlars, peó, 70 dòlars, carnisser, 100 dòlars, mosso de quadra, 25, porter dhospital, 40, … i, a més, sense treballar dissabtes ni diumenges.
Amb aquestes diferències salarials, com no anaven a emigrar els nostres avantpassats?

Sota aquestes circumstàncies, el 14 de novembre de 1919 el nostre avantpassat Joaquín Rodríguez Estarca tornava a Nova York (ja havia fet un primer viatge l’any 2011).
Viatjava en aquesta ocasió amb el seu germà Pepe (que no sabia res´d’anglés). I acabava de tindre un fill a Espanya (el seu fill Joaquín Rodríguez Herrero).

Coincidint amb la subhasta per a caça de la muntanya “La Solana” de Vall de Gallinera, arribava a les nostres terres, amb un tren especial, Eduardo Dato. No venia a caçar i ja no era president del Consell de Ministres però ho tornaria a ser en pocs mesos, al maig del 2020. Vènia acompanyat de la seua esposa i dues filles, pel cap dels conservadors de la Marina, José Jorro Miranda i pel Governador Civil d’Alacant. Esmorzarien en una finca dels Merle, a Dénia.
Va ser rebut per “tot el poble, que va aclamar amb afecte i entusiasme a l’il·lustre home públic”

La misèria regnant en les nostres terres tènia una altra conseqüència: l’alta mortalitat infantil, sobretot la dels xiquets lactants (1) (2) que per mort de la mare o disfunció de la mateixa no podien ser alletats.
La llet de vaca crua havia de patir diverses transformacions prèvies per a poder ser administrada als xiquets, la qual cosa requeria un control tècnic que els familiars del xiquets no tenien o no sabien fer. A banda de que la llet de vaca tampoc la regalaven (0,55 ptas el litre).
S’imposaven processos de substitució de la mare i en aquest punt entraven en joc les nodrisses, que eren joves que havien sigut mares recentment i disposaven de llet pròpia que destinar a altres xiquets a més del seu.
El problema (o no?) era que en moments d’aguda misèria aquesta disponibilitat de nodrisses augmentava de manera notòria i es transformava en una activitat econòmica més, entre les mares de família més necessitades.

A meitat de mes es declaraven en vaga els conductors de carruatges de lloguer de Dénia per “desavinences amb els patrons” i segurament pensant que seria una bona mesura de pressió de cara a la correguda de bous que se celebraria en la Plaça de Bous d’Ondara el dia 23, en la qual torejarien els famosos toreros Gaona i Torquito (el qual va ser ferit al “muletear” el sisé bou).

El dia 24 se celebrava en el Teatro Circo de Dénia una Assemblea a fi de tractar el mal estat del Port, el qual, per la seua “falta de calado” impedia l’entrada i abric dels vaixells d’algun tonatge”, dificultant l’exportació i el treball dels obrers que perdien els seus jornals al no poder carregar i descarregar els barcos.
Es va formar una una Comissió del Port constituïda per l’alcalde Juan Oliver, Juan Merle, banquer, Luis Devesa, industrial, Emilio Oliver, fabricant, Juan Bta Montón, diputat provincial, José Riera, president de la Cambra de Comerç i Jaime Llobell, advocat i “representant de les classes obreres”.

Cap a final de mes el tren que anava d’Alacant a Dénia descarrilava a Teulada, deixant la via interceptada però sense causar desgràcies personals. Des de Dénia s’enviava un altre tren per a rescatar als viatgers.

Tancava el mes una “charlotada” en la plaça de bous d’Ondara, amb l’actuació de Charlot, Llapisera i el Botones. I se celebraven al mateix poble unes noces lo suficientment importants perquè les tragueren en la premsa.

El mes de desembre passava sense pena ni glòria, amb molt poques notícies en premsa.
Un article interessant de Las Províncias contava que a Dénia i a Pego quedaven per aquestes dates molt poques vinyes, exterminades totes per la filoxera.
Les proves de replantació iniciades en 1908 amb peus tolerants del tipus Aramón, Lotus i Murviedros havien fracassat amb el moscatell (en la seua major part) i els estaven substituint amb els Riparia Rupestris i Riparia Berlandieri i alguns Chasselas. L’enginyer Vicente Ramos informava que tots rendien escàs fruit i que els de base Riparia, quallaven una mica més de raïm. Mala cosa i mal futur per a la nostra gent. Els llauradors ja no alçarien el cap durant moltes dècades.

I la reorganització de les Cambres Agràries que proposava el ministre de Foment encara complicava més les coses del camp posava en peus de guerra a molts pobles llauradors, entre ells Pego i El Verger.

I com a colofó a l’any una “ànima lliure” posava la nota histriònica: un “ciutadà” anomenat Raymundo F.S. entrava a l’Església Parroquial de Dénia amb objectius gens clars. La Guàrdia Civil va haver de traure-ho.

Cites:
231. Any 1919. Novembre i desembre.
Diario de Alicante: Año XIII Número 3704 – 1919 octubre 18
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año IX Número 3069 – 1919 noviembre 6 (06/11/1919)
Diario de Valencia : Diario de Valencia – Año IX Número 3071 – 1919 noviembre 8 (08/11/1919)
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIV Número 16427 – 1919 Octubre 29
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVI Número 10003 – 1919 octubre 29 (29/10/1919)
Diario de Alicante: Año XIII Número 3701 – 1919 octubre 15
http://www.avisosdelahistoria.com/segle-xx/1901-1920-emigracio-a-america-un-cas-familiar/
El periódico para todos: Año IX Número 9447 – 1919 noviembre 12
Diario de Alicante: Año XIII Número 3722 – 1919 noviembre 13
El Sol (Madrid. 1917). 13/11/1919, página 6
La Época (Madrid. 1849). 14/11/1919, n.º 24.816, página 1
El Sol (Madrid. 1917). 14/11/1919, página 4
La Época (Madrid. 1849). 15/11/1919, n.º 24.817, página 3
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIV Número 16432 – 1919 Noviembre 03
El periódico para todos: Año IX Número 9440 – 1919 noviembre 3
El Pueblo : diario republicano de Valencia: El Pueblo : diario republicano de Valencia – Año XXVI Número 10009 – 1919 noviembre 4 (04/11/1919)
Diario de Alicante: Año XIII Número 3723 – 1919 noviembre 14
El Proceso de medicalización de la lactancia materna en España en el primer tercio del Siglo XX. Fátima Ferni Álvarez
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/667156/ffa1de1.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Diario de Alicante: Año XIII Número 3727 – 1919 noviembre 18
La Época (Madrid. 1849). 19/11/1919, n.º 24.821, página 2
El Globo (Madrid. 1875). 21/11/1919, n.º 15.103, página 3
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLII Número 17943 – 1919 Noviembre 21
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLII Número 17946 – 1919 Noviembre 24
La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLII Número 17948 – 1919 Noviembre 26

La Época (Madrid. 1849). 28/11/1919, n.º 24.830, página 4
Diario de Alicante: Año XIII Número 3736 – 1919 noviembre 28
El Sol (Madrid. 1917). 28/11/1919, página 6.
Las Provincias : diario de Valencia: Año LIV Número 16460 – 1919 Diciembre 01
Diario de Alicante: Año XIII Número 3746 – 1919 diciembre 11
El Debate: Año IX Número 3247 – 1919 diciembre 16

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *